|
El que més vull:
La meua dona, Carme.
Amb
l'ombra dòcil
Amb l'ombra
dòcil del teu cos m'avinc
i amb tu reprenc el
goig de caminar.
Cap ruta no pot
dur-me més enllà
perquè de tu
me'n ve tot el que tinc.
Minuciós,
m'esforço perquè el dring
de cada mot ens
faci el viure clar.
Em tempta el foc de
l'horitzó llunyà
i amb tu el
contemplo, i amb tu vaig i vinc
de mi a mi mateix.
No hi ha desert
si de tu em sento
dolçament reblert
i els meus ulls
dels teus ulls són franc ressò.
En tu m'aprenc i em
desaprenc en tu,
i aquest
vaivé tranquil és el que em du
fins al centre
més pur del propi jo.
Miquel
Martí i Pol
|
 |
puja
|
Avui
Avui, com un xiquet que s'ha perdut,
he picat a la porta del teu cos:
pirates, illes i mil criatures
entre les ones del llençol.
Desperta, princesa meua!,
avui vull fer-te el blau petó.
Quina aventura són els teus pits
per a un pobre Tarzan com jo...
Vicent
Cubells (fragment)
|
 |
La
meua filla, Marina.
- Va
néixer el 4/05/2000. I és la més preciosa del
món (què va a dir son pare!!).
- Des del primer segon de vida ha estat una xiqueta
molt plorona (que m'ho diguen a mi, que estigué 3 dies sencers
plorant fins que li començarem a donar biberó. La xiqueta
tenia fam...)
- És, des de ben petita, una artista. I per a
botó de mostra teniu uns dibuixos que ha fet ella tot sola i que
sempre ve a ensenyar-nos molt contenta:
- Un autoretrat.
- Un retrat
de sa mare.
- Un tipi indi.
- El dibuix
d'una fallera (com
pot ser això?).
- Una jirafa.
|
L'encisam