|
No sé per on havia llegit que hi havia una nova
distribució linux basada en Debian que tenia com a escriptori
predeterminat el Gnome en lloc del KDE. Vaig pensar de seguida en
baixar-me-la per poder instal·lar-me-la i ara us explique com ha
quedat l'assumpte. He pogut veure, per fi, el nou instal·lador
del Debian Sarge, i la veritat que m'ha agradat molt. Els xicons que
han muntat aquest Ubuntu són gent que pensa en
l'estètica, la qualitat i la practicitat: l'usuari linux ha de
tenir un escriptori amb les aplicacions més modernes si vol
estar al nivell del windows. I la idea crec que és molt bona. Us
explique com ha anat la instal·lació:
Modifiquen la nostra bios
perquè puguem arrencar des de cdrom, posem el cd del nostre
Ubuntu i reiniciem l'ordinador.
Quan ens ix el prompt boot:
podem prémer <enter>.
Si premem <F1> ens
eixirà un menú amb les següents possibilitats:
<F1> The help index.
<F2>
Prerequisites for installing Ubuntu.
<F3> Boot
methods for special ways of using this cd-rom.
<F4> Special
boot parametres, overview.
<F5> Special
boot parametres for special machines.
<F6> Special
boot parametres for selected disk controllers.
<F7> Special
boot parametres for the install system.
<F8> How to
get help.
<F9> About
the Ubuntu project.
<F10>
Copyrights and warranties.
Si revisem <F7> veiem
que millor posar al boot: linux
bootkbd=es, amb la qual cosa triem el teclat espanyol per poder
escriure sense cap problema. (Recordeu que el símbol = en el teclat anglés
és la tecla ¡).
Una vegada carregat el nucli ens eixirà una pantalla on podem
triar l'idioma local. Triem català
i premem <enter>.
En aquest moment ens eixiran diverses pantalles amb barres de
progrés que realitzen les següents tasques:
Detectar el cdrom. Si no el
tens ide igual l'hauràs de configurar a mà.
Escanejar el contingut del cdrom.
Carregar els components de l'instal·lador.
Detectar el maquinari de la xarxa.
Configurar la xarxa amb DHCP.
En aquest últim cas, com que tinc la xarxa estàtica, no
cal utilitzar el protocol DHCP i s'obre una finestra amb el
següent missatge:
La configuració
automàtica de la xarxa ha fallat.
És probable que la vostra xarxa no estiga utilitzant el protocol
DHCP. Alternativament, el servidor de DHCP pot ser lent o algun
maquinari de xarxa no està funcionant correctament.
Premem <Continua> i en
la següent pantalla triem No
configures la xarxa ara mateix.
En la pantalla següent ens deixa triar el nom que va a tenir el
sistema. Poseu el que vulgueu.
L'instal·lador passa a detectar la resta de maquinari i, una
vegada completada la detecció, passa a iniciar el particionador. Aquest programeta ens
deixa dues opcions en el meu cas:
Esborrar el disc sencer
(no!!).
Editar manualment la taula de particions (sí!!)
Vosaltres decidiu si feu una instal·lació completa en tot
el disc dur, o compartiu el disc dur amb altres sistemes operatius.
Després d'editar manualment la taula de particions (n'he creat
dues: la d'intercanvi de 256 megues i la de l'arrel del sistema de 9.2
gigues, tot l'espai lliure que em quedava al meu disc dur), triem
l'opció de Finalitzar el
particionat i escriure els canvis al disc.
Per fi comença la instal·lació del sistema base de
Ubuntu. Una cosa curiosa és que per a cada paquet del sistema
base valida si el paquet és correcte o no, per a poder copiar-lo
al disc dur. Això ho ha perquè té un fitxer amb
les sumes md5 de tots els paquets i pot comprovar-ho. Un punt gran de
seguretat.
Abans de reiniciar l'ordinador, demana si volem escriure l'arrencador
Grub al registre mestre del nostre disc dur, li diguem que sí o podem dir-li que no i
instal·lar al MBR el lilo en lloc del Grub. Vosaltres trieu. Una
vegada fet això el cd és expulsat i es reinicia
l'ordinador.
Una vegada arrenca el nostre nou sistema operatiu, s'inicia un assitent
per a acabar de configurar el nostre Ubuntu. Ens demana el nostre fus
horari: triem Europe/Madrid (mainland).
Després se'ns demana que diguem el nom sencer d'un usuari
normal, no root. Poseu el nom que cregueu adient: jo pose Vicent
Cubells. Després cal posar el nom d'usuari per a Vicent Cubells.
Pose: vicent. Després la contrasenya.
Ara s'us demanarà si voleu actualitzar el sistema base de
l'Ubuntu per Internet. És una bona idea actualitzar almenys els
paquets crítics que tenen a veure amb la seguretat. Si voleu
fer-ho així, haureu de configurar el programa ppp per poder fer-ho, amb la qual
cosa haureu de saber les dades del vostre ISP. Vosaltres veureu. Jo com
estic provant el sistema operatiu li dic que no. Després (en
anglés...) ens demanen si volem actulitzar programari per
Internet. En tal cas haureu de configurar el programa apt. Jo com estic provant,
li dic que no.
Una vega acceptem, comença a configurar tots els paquets, com si
estiguérem fent un dpkg -i.
Després d'un procés llarg (...) el programa
d'instal·lació em demana que seleccione els modes de
vídeo. Així faig: 1024x768, 800x600 i 6540x480.
I després d'una estona llarga reiniciem l'ordinador i ja
està!!
Ací teniu una imatge
de l'Ubuntu executant-se en el meu ordinador, un sistema operatiu
Debian amb un nucli 2.6.8, un de la branca estable més moderna,
amb les aplicacions més modernes, com ara Firefox 0.9.3, Gimp 2, Evolution,
OpenOffice.org 1.1.2, etc... i tot sobre l'escriptori GNOME amb una estètica
molt bona i en català. Excel·lent per a experimentadors.
He tingut diversos problemes de detecció de maquinari en el meu
vell pentium II 200 mmx, però ha estat fàcil sortir-me'n.
No sé si un usuari nouvingut
del windows haguera pogut fer-ho. Tot depén del seu maquinari.
Tenen un repositori propi de paquets que mantenen i on he sabut que ja
van pels 12000 paquets (quasi com el Debian Sid...) i diuen que de
molta qualitat. Bon senyal.
Crec, sincerament, que Ubuntu és un bon futur per al Debian. No
el que esperava jo.
Ja em contareu...
Ací teniu els enllaços:
Pantalles
de l'Ubuntu inclòs el procés
d'instal·lació, on podeu veure tots els passos que he
explicat abans.
Filosofia de
l'Ubuntu, una barreja de programari lliure i de codi obert.
Enllaç per
baixar-vos-el.
|