|
No puc negar que m'agradat molt aquesta distribució. Tant que he
decidit quedar-me-la i me l'he instal·lada definitivament en la
meua partició /dev/hda4,
compartint swap amb la meua Knoppix
3.4 XP que tinc a la
partició /dev/hda2.Us
dic per què:
Ja m'havia quedat amb ganes d'instal·lar-me al meu disc dur una
Debian que tinguera com a escriptori el Gnome quan vaig provar la
distribució Ubuntu.
Però vaig tenir massa problemes amb el meu Pentium IV, sobretot
amb la detecció dels cdrom, i no vaig poder fer-ho. Em va tocar
provar-la amb el meu Pentium
II mmx. Però ja tenia el cuquet de l'escriptori de Miguel de
Icaza, i vaig decidir instal·lar-me el Gnome al meu Knoppix
amb paciència, perquè no tinc una connexió de
banda ampla. Per sort va arribar a mi un cd amb la distribució
regalada en una revista i vaig pensar que ara era la meua. I
així ha estat.
Per què n'agrada Gnome? Doncs sobretot, per la seua
estètica. És impressionant. Aquest escriptori em recorda
als vells Macs que feiem servir fa molts anys al laboratoris de
pràctiques de programació a la Universitat
Politècnica de València (no em direu que aquesta finestra no és la
d'un Macintosh...). Fins i tot el mateix Icaza ho diu sense pudor que
intenten que així siga, que el Gnome es parega al McOs. Ell
considera que l'estètica del KDE és nefasta. I té
gran part de raó (algú de vosaltres potser no estiga
d'acord). El que és evident és que el Gnome té
molt més que estètica. És un escriptori
intuïtiu, molt personalitzable i amb molts detalls que sols
arribareu a conèixer si el feu vostre. Per exemple, que aparega
immediatament quan facis clic sobre un dispositiu del teu ordinador (un
disc dur, el cdrom, una clau de memòria usb...) la icona del
dispositiu damunt de l'escriptori, com podeu veure en aquesta imatge.
Instal·lació:
Com sempre, arreglem la nostra bios per poder arrencar des de cdrom,
posem el cdrom i reiniciem. Des del primer moment te'n pots adonar que
entres en un món estètic diferent. El programa d'arrenc
és el Grub 0.95 i els mantenidors d'aquesta distribució
tenen gust. T'apareix una pantalla blava on pots triar diferents
arrencades. Segons l'arrencada que tries et surt a la part de baix de
la pantalla les opcions necessàries per fer-ho. Així, si
triem l'arrencada per defecte, la Gnoppix,
les opcions a nivell de comanda són: apm=power-off vga 791 splash=silent
initrd=miniroot.gz quiet BOOT_IMAGE=morphix. I tú no has
de fer, simplement has de seleccionar com vols que arrenque el teu
ordinador, failsafe mode, expert mode, copy media to ram, boot from USB v1 device, i
així fins a 8 modes diferents amb les seues opcions diferents.
Jo, baixe cap a baix i seleccione l'opció Submenú - Suported languages
prement <enter>, amb la qual cosa puc seleccionar l'idioma
castellà (el català no hi és...). Això tan
sols afegirà, evidentment, lang=es
a les opcions de l'arrencada normal de Gnoppix que
heu llegit abans.
Quan comence l'arrencada del sistema no aneu a veure cap missatge del
nucli (si no voleu, clar...) com les que veieu en qualsevol
distribució linux, perquè tan sols veureu una barra que
mostra el procés de càrrega (aquesta opció ja la
tenen els knoppix 3.4 i superiors...)
Una vegada arrencada la distribució ja podem provar-la.
Però, com ja sabreu, això no instal·la el gnoppix
al disc dur. Per fer-ho, tan sols heu d'anar al menú Aplicaciones i seleccionar el
submenú Gnoppix extra i
començarà així el programa d'instal·lació, com
podeu veure. I després d'aguantar una estona al pingüí ballant,
ja disposareu d'un sistema operatiu potent, amb un nucli 2.6.7, segur,
amb les
últimes aplicacions:
Mozilla 1.7.2
Evolution 1.4.6
Firefox 0.9.3
Gaim 0.82.1
Gcc 3.4.2
Gimp 2.0.4
Nautilus 2.6.3
Perl 5.8.4
PHP 4.3.8
PostreSQL 7.4.3.
Python 2.3.4
Thunderbird 0.7.3
i moltes més coses interessants, com ara el ide Mono completament integrat. I
no cal oblidar que és un Debian...
Ja em contareu, vaig a seguir provant-la... Jo us la recomane...
Pàgina web del projecte: www.gnoppix.org
|