L'encisam| Acceptem el programari privatiu a la universitat? | |
Per Ricardo Galli Granada Article original: bulma. Des de ja fa uns quants anys que passa el mateix, i m'estava acostumant. Però resulta que el món ha canviat i les crítiques que seguisc rebent de col·legues i alumnes (però especialment de col·legues), "està mal que obligues als teus alumnes a que presenten les pràctiques sols en GNU/Linux", segueixen sent les mateixes i no varien un pam. Encara que no es veritat que obligue a res, intentaré explicar per què considere personalment que l'èticament correcte és ensenyar informàtica amb programari lliure. Actualitzat amb unes lleus modificacions i correccions proposades per Richard Stallman (la precisió i claredat d'aquest home em sorpèn cada dia). Sobre la mateixa existència de l'educació pública A mesura que la civilització avançava, i des de fa centenars d'anys, la informació i el coneixement ha adquirit un valor molt important. Però molt poques persones tenien accés a aquest coneixement fins que es va inventar la forma de replicar-lo de forma més o menys fiable, ràpida i amb costos raonables. Amb l'invent de la impremta s'inicia el creixement d'una indústria molt important: la indústria [de distribució] de la informació. Distribuir informació significava la fabricació i posterior distribució d'elements físics. Això costava i segueix costant diners, per la qual cosa l'existència de dita indústria depenia de que els empresaris recuperen aquests diners i a més a més obtinguen guanys. Donat que dita indústria, la del llibre, tenia un valor estratègic reconegut, els estats la protegiren brindant-les monopolis temporals (de pocs anys, no arribava a 20 en la majoria dels casos) de les obres que publicaven. Encara que la indústria de la informació ha ajudat moltíssim a la divulgació i popularització del coneixement humà, també ha generat efectes col·laterals negatius: un mercat altament discriminatori. Sols podien accedir a la informació, i per suposat al coneixement humà, aquells que tenien diners per pagar-la. A mesura que les civilitzacions es feien més sofisticades, especialment després de l'edat mitjana, l'accés al coneixement es va fer imprescindible, i la discriminació del propi mercat es va fer insostenible. Quan els estats es van fer més rics, sobre tot les democràcies, es va intentar contrarestar aquesta discriminació en l'accés al coneixement. Així van nàixer, entre altres coses, les biblioteques i l'educació pública. En altres paraules, l'educació pública ha sorgit com la forma d'afavorir la còpia i divulgació del ja vast coneixement humà, evitant així les discriminacions pròpies d'un indústria el producte de la qual era la informació, però amb un cost marginal molt elevat al ser copiada i transmesa en objectes físics. La ciència moderna i el cos del coneixement Paral·lelament a l'establiment de l'educació pública allà pel segle 16 i 17, i tal vegada no per pura casualitat, neix la ciència moderna, principalment gràcies al treball de Copèrnic, a la definició del "mètode científic" de Galileu Galilei, Francis Bacon, Renat Descartes ("El discurs del mètode": cogito, ergo sum), Pascal i per suposat Newton, del que cal destacar una de les frases que defineixen al ciència moderna: If I have seen further it is by standing
on the shoulders of giants.[*]
[*] Provablement d'una frase de Bernard de Chartres: We,
like dwarfs on the shoulders of giants, can see more and farther,
not because we are keener and taller, but because of the greatness by which we are carried and exalted. Encara hi ha alguns desacords entre els filòsofs de la ciència sobre com definir la ciència contemporània (particularment de Kuhn i Feyerabend), hi ha una sèrie de criteris que han estat fonamentals i que s'han definit com imprescindibles en la ciència contemporània:
Encara que la publicació i l'esperit crític són conceptes fonamentals quan s'intenta explicar la ciència, sembla que deuen ser totalment relegats i oblidats quan es parla de ciència informàtica. L'espècie humana duu segles avançant poc a poc i construint incrementalment un cos de coneixement gegantesc. Des de les eines bàsiques per a preparar aliments, passant per la roda, fins tots els coneixements de física, electrònica, camps magnètics, partícules subatòmiques, ones, visió humana, òptica, ... etc. etc. etc. per a què ara arriben unes enormes multinacionals que han desenvolupat una pell molt fina de coneixement sobre aquesta enorme piràmide i ens diguen "la compressió d'imatges, o d'àudio, és secret, sols nostre i ni tan sols podeu mirar com es fa". Com si això ho hagueren pogut aconseguir sols, sense l'aportació de milions i milions de mesos homes (i capital públic) invertits. Molts ens preguntem com és possible que la mateixa comunitat a la qual se li furta el dret a accedir al seu coneixement, està d'acord amb aquesta apropiació i ús unilateral del mateix. Els professors d'informàtica I com si això fos poc, molts de nosaltres, professors d'universitat i científics, ho acceptem no sols com a normal, sinó com a beneficiós. Sense qüestionar-nos tan sols si està contra tots els principis que ens han ensenyat i hem aplicat per a exercir cada dia la docència, fer les nostres tesis doctorals i carreres com a científics aprenent dels treballs i coneixements, publicats, de la resta. Els nostres avantpassats ens han ensenyat quasi des del bressol que compartir és bo, que la solidaritat és el principi que sosté a les societats (aquest principi està present en totes les religions), que en l'escola es va per aprendre, que els mestres estan allà per educar-nos, transmetre-nos coneixement. Tota la nostra vida ens hem passat copiant i absorbint informació. Quan hem entrat a treballar a la universitat, a més a més, no sols començaren a pagar-nos perquè siguem "copiadors" d'informació i científics, sinó perquè sapiguem transmetre als nostres alumne aquestos mateixos valors ètics: el coneixement ha d'estar a l'abast de tots, s'ha de compartir, jutjar-lo, avaluar-lo, posar-lo en dubte contínuament per a així poder millorar-lo. Els professos d'informàtica, que a més ens anomenem científics i tenim títols (Doctor) que ens acrediten aquesta capacitat hem de rebel·lar-nos de la situació actual. No solament perquè la ciència funciona d'altra forma, sinó perquè estem obligats moralment a respectar i transmetre els mateixos valors que ens han permès arribar a ser professors d'universitat i científics, pagats amb els impostos de tota la societat perquè formem als futurs científics i professionals. La coherència i ètica d'un professor d'informàtica És coherent defendre o estar d'acord amb els principis anteriors i al mateix temps estar d'acord en què el coneixement dipositat en els sistemes informàtics que usem per a docència siguen secrets i propietat d'unes poques empreses? És coherent que ens paguen per a què copiem informació i al mateix temps defensem el secret dels sistemes bàsics que no sol fan funcionar fins les nostres rentadores, sinó que són essencials per a la docència que impartim a milers i milers de joves? Seria coherent escriure sobre la publicació i revisió de parells de ciència usant un programa que no sabem com és? És coherent parlar d'esperit crític quan no es té accés a la mínima informació que fa funcionar als nostres ordinadors i que a més a més són el dipositari de tot el coneixement de la nostra ciència? És coherent tractar de transmetre l'esperit de cooperació i solidaritat al mateix temps que el neguem al fer il·legal la còpia de programes que són justament la base del cos de coneixement del nostre camp? A més a més, estem segurs que volem saltar-nos tots els nostres principis i al mateix temps pagar i exportar divises per a tenir i oferir a milers de joves aquest rar privilegi? En realitat estic fent més preguntes en lloc de donar respostes, però és que a vegades les preguntes són més explícites que les respostes... Les preguntes a la resposta fàcil Segurament molts esteu pensant "però aquest tio delira, el mercat és el que és, el que domina és Microsoft, cal ser realistes". Stop! Alto! Un moment! Pregunta 1: Quants professors que penseu l'anterior defenseu la importància de la diversitat en tots els àmbits? (per exemple en la llengua...) o des de quan un docent o investigador defensa al monocultura?, sobre tot quan aquesta "cultura" són en realitat executables que decideixen què faran els ordinadors de centenars de milions d'usuaris. Pregunta 2: Si la importància de la diversitat no us convenç, qui ha dit que la universitat és una acadèmia professional que forma experts en sistemes privatius, tancats i secrets, d'una empresa estrangera condemnada per abusos monopolístics a ambdós costats de l'oceà? Per què nosaltres, pagats amb fons públics, hem de defensar la supervivència d'unes poques empreses foranies que no necessiten més advocats i lobistes debades? Per la innovació? Quina? No se suposa que nosaltres, els "científics", deuríem ser l'eix fonamental de la innovació i no unes poques empreses que defensen el secretisme i la discriminació com l'única forma d'obtenir guanys? Pregunta 3: Si encara creieu que el sistema actual en realitat és beneficiós per a l'economia o cultura de la religió, podeu enumerar un parell d'invencions o desenvolupaments tecnològics informàtics fonamentals que s'hagen generat aquí, a la vostra ciutat? no hi ha una diferència enorme entre el que es fa en programari en Finlàndia o Suècia amb el que es fa en Balears, quan la diferència en nombre d'habitants és relativament petita? No serà que enfoquen la formació informàtica d'altra forma distinta a la nostra o que tal vegada viuen en altre tipus d'ambient "universitari"? Pregunta 4: No serà que la pròpia universitat és parcialment responsable del monopoli d'unes poques empreses en tota una indústria tan important? No serà que l'hora d'arriscar i treballar seriosament per a canviar radicalment la situació? No serà que en realitat sols ens queda millorar? Pregunta 5: No passarà que en acceptar "la realitat és així" duguem un parell de dècades transmetent el missatge equivocat als alumnes? Estem segurs que hem contribuït a millorar la professió informàtica en els últims 20 anys? Viuen millor ara els informàtics que fa vint-i-cinc anys quan el mercat de programari privatiu quasi no existia? Estem segurs que era açò el que volíem? Pregunta 6: No serà en realitat que el programari lliure ens permetrà viure, ensenyar i investigar sense haver de caure en contradiccions ètiques i morals tan importants que fins i tot ens impedeixen reconèixer-les? Les respostes curtes i pràctiques per a impacients de comitè Encara que en realitat aquestes reflexions em plantegen més preguntes que respostes concretes, intentaré ara resumir en deu punts concrets les raons que considere fonamentals (al menys ara mateix, a les 5:50 de la matinada del 28 de maig de 2004 :-) i el menys subjectives possibles per a optar per usar programari lliure en les aules informàtiques. Resposta 1: Si les pràctiques d'un alumne poden ser desenvolupades completament en un sistema lliure, no hi ha excusa per a seguir usant sistemes privatius que no respecten "estàndards de dret". No té sentit ensenyar el Win32 (un API o crides de sistemes propietari i pròxim a desaparèixer) quan es pot ensenyar i fer el mateix amb POSIX i llibreries GTK/Gnome o QT/KDE. Resposta 2: Si determinades pràctiques es poden realitzar perfectament amb programari lliure, no té sentit gastar diners en llicències per a comprar programari privatiu, que a més a més no podem entregar als alumnes perquè se l'enduguen a sa casa i puguen fer allà el mateix que fan als laboratoris. Resposta 3: Si els informes, presentacions i fulls de càlcul es poden fer perfectament amb OpenOffice.org, no té sentit gastar diners en llicències de MS Office. I té molt menys sentit ensenyar a usar "el Word" o "el PowerPoint" quan es deu ensenyar "processament de textos" o "programa de presentacions". Resposta 4: Per les mateixes raons que el punt anterior, no té sentit demanar als alumnes que entreguen pràctiques o informes en format Word o pseudoestàndard (que no ho és) RTF quan podem usar un format del OOo, que a més a més segurament serà part de l'estàndard OASIS i els seus formats ha són compatibles entre les diverses suites ofimàtiques del programari lliure (per suposat que el MS Office no assegura compatibilitat amb cap del altres). Resposta 5: Si es pot ensenyar llenguatges de programació que són "estàndards de dret", controlats per comitès científico-tècnics internacionals de prestigi, no té sentit perdre hores i hores ensenyant llenguatges de programació que estan definits i controlats per una empresa, per exemple Visual Basic (i similars com .NET) o el mateix Java. Existeixen alternatives comparables estàndards, i millors en molts casos. Resposta 6: El programari lliure actual cobreix quasi la totalitat de totes les necessitats de programari per a la formació d'informàtics. Resposta 7: Si totes les universitats que duen anys gastant llicències i personal de manteniment per a programari propietari hagueren dedicat part d'aquest diners en salaris i beques per a desenvolupament, el programari lliure actualment ompliria molts més nínxols i necessitats que estan sense cobrir, a més d'haver format professionals amb molta experiència durant el camí (com ho està fent la universitat UNIVATES, de Brasil). Si volem cobrir les necessitats no cobertes, la solució és començar a usar el programari lliure ja, per a així poder estalviar diners i desenvolupar les coses que facen falta, que a la vegada ens permetran estalviar més diners i així poder desenvolupar... Resposta 8: En informàtica, i sense cap dubte, el repositori més complet de tot el coneixement és el codi font dels programes. Els únics programes que ens garanteixen que podem estudiar-lo, criticar-lo, canviar-lo, millorar-lo ara i per la resta de la història és el programari lliure. Tota la resta segurament és efímer i excloent. Resposta 9: Encara que alguna empresa de programari privatiu oferisca regalar-lo a la universitat, la pregunta que cal fer immediatament és: també per a tots els professors i alumnes? assegures que serà debades ara i en el futur? encara que els alumnes deixen de ser alumnes i el comencen a usar per al seu treball?. Resposta 10: És fals que "tot el mercat sia Windows", en Balears, per exemple, el 77% dels servidors web són Apache, és a dir programari lliure. Gran part dels millors informàtics que formem estan desenvolupant en aquestos servidors, i potser cobrant un poc millor, ja que no obliguen a despeses de llicències a les seues empreses. Tots els estudis revelen que el programari lliure està guanyant mercat ràpidament, així que si en realitat es desitja formar als professionals del futur, s'hauria d'apostar clarament pel programari lliure. A menys que estem interessats en què tota la programació es faça sols en països asiàtics pagant salaris molt més baixos, com les sabatilles Made in Taiwan. El realment difícil En realitat el que veig molt difícil, sinó impossible, es trobar una justificació adequada i coherent a la necessitat d'usar sistemes i programes privatius en les universitats. No crec que haja de ser la nostra preocupació que uns pocs milionaris, els més rics del planeta, puguen seguir incrementant les seues fortunes. O que unes poques empreses puguen seguir mantenint el seu mercat monopolístic (en el sentit que no hi ha llibertat de contractar serveis de manteniment amb altres empreses). O és que hem de preocupar-nos que la vella i potent indústria del alquimistes, endevinadors i bruixos puga seguir existint a pesar de la ciència? Com diria un catedràtic col·lega: Els fabricant d'espelmes
mai no hagueren inventat les bombetes.
Doncs això. Tampoc no ens hem preocupat en la universitat d'evitar el "monopoli" de les bombetes elèctriques. Per sort. Ja ho va dir Dijkstra, els informàtics hauríem d'estar profundament avergonyits per la baixa qualitat del programari que s'ha produït en els darrers anys. No fem ara com aquell que ha perdut un bitllet en la obscuritat i, per comoditat, en lloc de cercar-lo on s'ha caigut, el cerca per on hi ha llum. How do we tell truths that might hurt?
Edsger W. Dijkstra Por suposat, si voleu quelcom molt més convincent, us recomane escoltar la conferència de Pedro Reina en el Camp.os.Linux, no us penedireu, i quedareu molt més convençuts :-) Ricardo Galli Granada |
|
| puja |