|
Parany en el Ciberespai [+]
Roberto Di Cosmo
Liens-Dmi
Ecole Normale Supérieure
45, Rue d'Ulm - 75230 Paris CEDEX 05.
E-mail: dicosmo@ens.fr
Web: http://www.pps.jussieu.fr/~dicosmo
Durant les últimes vacances de Nadal m'he quedat
sorprés
amb la fascinació creixent dels mitjans de comunicació
per aquest fosc objecte del desig que s'oculta darrere de les
paraules "ordinador", "multimèdia", "web", "internet" i
els seus derivats. Si un cregués a aquests mitjans de
comunicació i a
un bon nombre d'experts improvisats, no es podria pretendre ser
un ciutadà de primera classe sense posseir l'últim (i
molt car)
material informàtic que dóna accés al
paradís encantat del "ciberespai".
És també difícil ignorar
l'omnipresent i estranya confusió que ens
incita a pensar que l'únic tipus existent d'ordinador és
el PC, per descomptat
equipat amb un xip d'Intel, i que en aquest PC només pot
haver un programa indispensable, Microsoft Windows [+].
Això és encara més curiós si
considerem que el fenomen de
servilisme intel·lectual davant aquests dos gegants americans
arriba al
seu punt màxim just en el moment en el qual els Estats Units
semblen
començar a despertar-se d'un llarg somni que ha permès a
aquests
gegants adquirir una posició de monopoli pràcticament
absoluta.
Pel camí, ambdues empreses han destruït un nombre
impressionant d'empreses
els productes de les quals eren de qualitat molt superior (tot
això està
molt bé documentat en nombroses obres -- com
per exemple [1, 2,
3] -- disponibles
als Estats Units, però no han estat, que jo sàpiga,
traduïdes al
francès).
Penso per exemple en la campanya llançada per
Ralph Nader (defensor dels
consumidors que ha aconseguit fer retirar del mercat un
automòbil
perillós produït per General Motors) i en el procés
que està
portant a terme el DOJ (Department of Justice, el ministeri de
justícia federal d'EEUU) contra Microsoft en aquest moment.
Penso
sobretot en la sorprenent reacció del públic
americà en
els sondejos d'opinió en Internet: una majoria aixafadora
dóna suport les accions
del DOJ fins i tot quan les enquestes són realitzades per
empreses com CNN, que són decididament pro-Microsoft en els seus
articles (sondejos d'opinió de la CNN [4] i
també de la
ZDnet [5]; aquesta última va limitar
arbitràriament la durada de l'enquesta
i no va anunciar el seu resultat fins haver rebut nombroses
cartes de protesta).
Per contra, el nostre públic està ben
lluny del despertar:
bressolat per la suau veu del conformisme ambiental, s'adorm encara
més
i més en els braços de Microsoft. El nostre públic
somia amb un món
feliç, en el qual un gran filantrop distribueix a tots
els estudiants de França còpies gratuïtes de
Windows 95 amb l'única finalitat
d'ajudar-los a recuperar el seu endarreriment tecnològic. El
nostre públic somriu
al pensar en les pantalles blaves plenes de missatges
tranquil·litzadors
que expliquen com "el programa X ha provocat l'excepció I en
el mòdul Z": fallada que per descomptat no ha estat culpa de
Windows, sinó
del programa X. El nostre públic dorm feliç sense
preguntar-se per què
un ordinador molt més potent que aquell que ha servit per a
enviar
homes a la lluna -- i que a més els ha portat de tornada vius --
no és capaç de manipular correctament un document d'un
centenar de
pàgines, quan aquest està equipat amb aquest Microsoft
Office que fa
tan feliços a tots els nostres comentaristes.
He tingut moltes ocasions de mesurar personalment la
profunditat
d'aquest
somni hipnòtic del qual he parlat anteriorment, però la
més
graciosa és segurament aquella que se'm va presentar fa algun
temps
durant un viatge en TGV. Les computadores portàtils (aquests
embrions
de computadores que costen tant com un cotxe petit, que es poden
guardar en un maletí i que serveixen amb molta
freqüència per a jugar al
solitari) proliferen en aquests temps gairebé tant com els
telèfons
mòbils, sobretot en els trens i avions. Doncs bé, durant
un
dels meus viatges, em trobava assegut al costat d'un agradable senyor,
jove
executiu dinàmic, que estava executant en la seva màquina
el
calamitós (veurem per què més endavant) programa DeFrag.
Aquest
programa mostra en la pantalla una bella matriu plena de petits
quadradets de diferents colors que es mouen en tots els sentits
mentre el disc treballa intensament. No vaig poder resistir la
temptació (espero que aquest senyor no s'ofengui si es reconeix
en aquest
article) i després d'haver-lo elogiat pel seu bell
portàtil, li
vaig preguntar, fingint la major ignorància, què era
aquest bufó programa
que jo no tenia en el meu portàtil. Amb un aire de superioritat
barrejada
amb compassió ( "el pobre home no té el meu super
programa"), em
va respondre que aquesta era una eina essencial que cal llançar
cada cert temps per a fer més ràpida la màquina
desfragmentant el
disc. Va continuar repetint-me de memòria els arguments que es
troben en els manuals de Windows: quant més s'utilitza el disc
més es fragmenta i quant més es fragmenta, més
lenta es torna la
màquina; aquesta és la raó per la qual ell executa
conscienciosament DeFrag cada vegada que pot. En aquest
moment vaig
treure la meva computadora
portàtil, que no utilitza Windows sinó GNU/Linux (una
versió lliure,
gratuïta, oberta i molt eficaç d'Unix, desenvolupada pels
esforços
comunitaris de milers de persones en Internet) i li vaig dir, amb una
expressió molt sorpresa, que en el meu portàtil el disc
està sempre
molt poc fragmentat i com més s'utilitza menys es fragmenta.
El nostre executiu, ja menys còmode, va contestar
que el seu portàtil utilitzava
l'última versió de Windows 95 produïda per
l'empresa més gran de
programari del món, i que jo segurament m'estaria equivocant en
algun punt. Vaig tractar llavors de fer-li oblidar per un instant la
propaganda que l'havia intoxicat fins aquest moment, explicant-li
de manera molt simple el problema de la desfragmentació: vaig a
tractar de
resumir-los a vostès una afable conversa que va durar una bona
mitja hora.
Vostè sap segurament que les seves dades estan
guardats en "arxius"
que són memoritzats sobre el disc dur de la computadora. Aquest
disc
és com un gegantesc armari amb calaixos, cada calaix té
la mateixa
capacitat (típicament 512 bytes [+]) i cada
disc conté
alguns milions de calaixos. Si les dades que a vostè li
interessen
són guardats en calaixos contigus es pot accedir a ells
més
ràpidament que si estiguessin escampats (a partir d'ara direm
fragmentats) dintre de l'armari. Això no té res de rar,
és el que ens passa tots els dies quan cal trobar un
parell de mitjons: un els troba molt més ràpid si
ambdós
es
troben en el mateix calaix. Estem llavors d'acord que és
millor un armari ben ordenat que un de desordenat. El problema
resideix a saber com fer per a conservar l'armari ordenat quan
aquest s'utilitza freqüentment.
Imaginem ara un ministeri que guarda els seus expedients
en un enorme
armari amb milions de calaixos. Ens agradaria, per les mateixes raons
dites abans, que els documents relatius a un mateix expedient es trobin
en la mesura del possible, en calaixos contigus. Vostè
ha de contractar una secretària i té l'opció
d'elegir entre
dues candidates amb pràctiques bastant diferents: la primera,
quan un
expedient ha d'eliminar-se de l'arxiu, es limita a buidar els
calaixos, i quan un nou expedient entra, ho separa en petits
grups de documents de la mesura d'un calaix i arxiva cada grup a
l'atzar en el primer calaix buit que troba en l'armari. Quan
vostè li assenyala que així va a ser molt difícil
trobar ràpidament
tots els documents que tenen a veure per exemple amb l'expedient
del Crédit Lyonnais, ella respon que va a ser necessari
contractar
tots els caps de setmana una dotzena d'ajudants per a posar de nou
tot en ordre. La segona candidata, al contrari que la primera,
conserva sobre el seu escriptori una llista de calaixos buits contigus,
la qual
posa al dia totes les vegades que un expedient és tancat i tret
dels calaixos. Quan entra un nou expedient, ella cerca en
la seva llista un conjunt de calaixos buits contigus de la mesura
necessària,
i és aquí on col·loca el nou expedient.
Així, li explica ella, l'armari
romandrà sempre bé ordenat, fins i tot encara que hagi
molts
moviments d'expedients. No hi ha dubte que és la segona
secretària la qual ha de ser contractada, i el nostre jove
executiu
va estar perfectament d'acord.
En aquest moment va ser fàcil fer-li entendre que
Windows 95 actuava com la
primera secretària i necessitava d'ajudants que ordenin l'armari
(el programa DeFrag), mentre que GNU/Linux actuava com la
bona
secretària i no necessitava de ningú per a ajudar-la. A
l'arribada a l'estació
el nostre gentil executiu ja no estava tan content: li
havien ensenyat que DeFrag fa caminar més ràpid
la màquina, però
havíem vist junts que en realitat és
Windows qui la fa lenta!
En efecte, el problema de la gestió eficaç
dels discos és molt
vell i fa molt temps que se sap com resoldre'l (la prova és
que Unix és més antic que Microsoft i té la bona
secretària
des de 1984!). I encara hi ha coses molt pitjors que DeFrag;
desafortunadament, no tenim temps
per a contar-los totes les petites i saboroses
històries sobre el programa ScanDisk que se suposa ha
de "reparar" els discos, però que proposa opcions
incomprensibles
el resultat
final de les quals és, la majoria de les vegades, la
destrucció pura i
simple de l'estructura dels expedients, encara quan les dades
podien haver estat recuperables abans d'executar aquest programa.
No solament això és impossible amb Unix (a
menys que el disc sigui
trepat amb una màquina), sinó que les tècniques
correctes de gestió
d'un disc són ensenyades en els primers cursos
d'informàtica de la
Universitat des de fa més de 10 anys.
La simple existència d'un programa com DeFrag
o els mals
produïts per l'ScanDisk
de Windows 95 deurien ser suficients perquè
qualsevol persona intel·ligent amb poder de decisió
pogués esborrar Microsoft de la llista dels seus
proveïdors. I no obstant això, com prova
de l'eficiència del rentat de cervells i del profund somni en
el qual hem estat sumits, aquí a França estem disposats a
convertir el sistema informàtic bancari a productes Microsoft,
així
com a elegir-los també per a l'educació dels nostres
fills. El poder
de la maquinària comercial de certes empreses aconsegueix
realitzar
tal distorsió de la realitat que arribem a creure ferventment
que
els defectes més greus de certs programes són per contra
totalment indispensables (a propòsit d'això, en el
món
informàtic fa molt temps que s'empra aquest "it's not a
bug, it's a feature!" -- no és un defecte, és
una funcionalitat!). Succeeix també que els especialistes que
tenen els
coneixements necessaris per a desarmar tots aquests paranys i posar
en evidència els errors, els perills i les manipulacions, sense
risc
de ser considerats com competidors derrotats i rondinaires, han callat
durant massa temps. Tenim aquí un fenomen ben
estrany: d'una banda, cap científic seriós té
ganes avui en dia
de publicar un article en la premsa que es diu d'informàtica,
per por de
tacar la seva reputació per haver tractat amb comerciantets. Per
l'altre
costat, al no tenir el suport de científics seriosos, la premsa
informàtica es va transformar, via suport publicitari, en un eco
poc edificant dels fabricants de computadores. Això la fa encara
més comercianteta, i encara menys freqüentable per experts
seriosos.
No obstant això el monopoli Wintel (Windows +
Intel, terme
recurrent
en la premsa americana) que s'està instal·lant a
França i en
el món sencer té tals apostes en joc, i no solament
econòmiques,
que no ens podem callar més sota ningun pretext. No es tracta
solament d'acceptar viure amb una dolenta tecnologia, ignorant que es
podria tenir alguna cosa molt millor: això ja s'ha produït
diverses vegades,
per exemple amb el sistema de vídeo VHS que va desplaçar
al Vídeo 2000 i
Betamax, que eren molt millors [+].
Aquí es tracta del fet que els nostres nostres governants hagin
acceptat que el monopoli Microsoft-Intel adquireixi un total domini de
la
informació, explotant-ho a més en el seu exclusiu
benefici. Estic
segur que aquell entre vostès que tingui algun coneixement
d'economia
ja veu a on vull arribar: aquest monopoli aconsegueix des de fa
molts anys el cobrament d'una veritable taxa monopolística,
és a dir,
que explota la possibilitat que té un monopoli de vendre a preus
inflats, exercint així un veritable xantatge sobre els
consumidors
que es veuen forçats a comprar-li a ell. Aquesta taxa és
enorme, però més
greu encara, el seu import surt de l'espai europeu sense que ens
adonem, i no solament no produeix riquesa alguna sinó que per
contra
la destrueix (veure per exemple [6] i [7]).
Vegem ara els mitjans pels quals es consolida aquest
monopoli
cada dia un poc més, sense descurar els riscos no
econòmics
que el mateix produeix sobre la nostra vida de tots els dies. En
el cas de la informàtica, les possibilitats ofertes a les
empreses
sense escrúpols són particularment temibles. Tractarem de
comprendre això començant per tot el que no
s'entén
necessàriament com una pràctica dubtosa o
il·legal.
Per a començar a comprendre perquè paguem
un impost
invisible cada
vegada que comprem un PC [+] o els programes
Windows, cal familiaritzar-se primer amb
una característica que distingeix la informàtica de
qualsevol altre
domini tecnològic: el cost de la duplicació de productes.
Una vegada
que un programa ha estat realitzat, cosa que pot costar molt car, es
pot
duplicar en un Cdrom al cost de només alguns francs per
còpia
o es pot transmetre per la xarxa a un cost que no cessa de
reduir-se, de manera totalment independent de la qualitat i
del cost de producció de la primera còpia. Els
únics components
el cost dels quals no és infinitesimal són aquells als
quals anomenem "el suport"
les milers de pàgines del manual de paper, o les dotzenes de
disquets necessaris per a arxivar el programari quan no es disposa
de lectors de Cdrom. Però els editors de programes, que tenen
tot l'interès a fer desaparèixer aquest cost fix, no van
trigar molt en
ocupar-se d'aquest tema: vostè haurà remarcat que els PC
que es venen
en els supermercats vénen acompanyats de programes però
pràcticament de cap manual, excepte alguna breu nota explicativa
(sic!). Hi ha per descomptat manuals "on-line", és a dir no
sobre
paper. Ningú va a impedir-li que es gasti alguns centenars de
francs
per a imprimir-los, si a vostè té el capritx. Jo mateix
vaig poder
constatar personalment que una empresa japonesa molt coneguda, el nom
de la qual em reservo, ven computadores portàtils de les
més cares del
mercat sense proveir si més no un Cdrom amb els programes: tot
està
instal·lat en el disc dur, i per a fer una còpia de
seguretat tot
depèn de nosaltres mateixos, si volem comprar els 40 disquets
necessaris i passar un dia sencer jugant a ser un disk-jockey amb
la màquina. Podem dir llavors que actualment, amb aquestes
pràctiques,
el cost de còpia d'un programa està pràcticament
reduït a zero.
Una segona característica essencial és el
estatus legal d'un programa:
per diverses raons, no tan estranyes si un ho pensa detingudament, el
programari,
aquest sofisticat producte de tecnologia punta utilitzat per milions de
persones
en la seva vida professional, i convertit en pedra angular d'una
nova revolució industrial, gaudeix de la mateixa immunitat que
les obres
d'art (de fet, els industrials del programari es diuen "editors"). Per
exemple, no hi ha cap clàusula legal ni cap
jurisprudència que permeti garantir que el programari hagi de
complir
una determinada funció, ni tan sols aquella per a la qual
vostè l'ha
comprat. Aquesta situació és raonable quan es compra una
novel·la o un
quadre (de gustibus...deien els romans), però deixa
de ser-ho quan s'aplica al programari: vostè no pot demandar a
Microsoft legalment davant la justícia per defecte de
construcció, en haver
descobert que Windows 95 no està fet amb les mínimes
pràctiques
establertes de la ciència informàtica; mentre que
vostè sí
pot acusar a un lampista o a un electricista per realitzar una
instal·lació que no està feta conforme a les
normes.
El pitjor és que no hi ha cap presa de
responsabilitat pels mals
que el programari pugui produir. De nou, és raonable que
vostè no
pugui dur a judici a un cantant perquè l'últim CD tecno
que
comprés el seu fill provoqués una disputa familiar en el
curs de la qual
es trenqués un gerro xinès valuosíssim.
Però és perfectament
inacceptable que vostè es quedi indefens si perd 200 Mb de
dades
comercials molt valuosos del seu disc dur a causa del vetust sistema
d'arxius de Windows 95 i del seu horripilant programa ScanDisk.
Sobretot
sabent que podria provar molt fàcilment davant d'un tribunal que
els coneixements tècnics necessaris per a realitzar un producte
àmpliament superior, gràcies al qual no hagués
perdut les seves dades,
són de domini públic des dels anys 70, i que el codi
mateix que
implementa aquestes tècniques en l'Unix de AT&T ha estat
comprada per
Microsoft. Però en canvi, sí que pot arrossegar davant la
justícia al
seu electricista si aquest li instal·la cables elèctrics
en els sòcols de
fusta del seu apartament [+].
Finalment, una conseqüència molt greu
d'aquesta impunitat és que "l'editor" de programari no
està de cap manera obligat, des del
punt de vista legal, a corregir els errors reconeguts i
documentats, encara quan aquestes fallades siguin voluntàries.
Dita d'altra
manera, "l'editor" de programari és lliure de vendre-li a
vostè el que
a ell li sembli, o millor dit, allò que el seu departament
publicitari li faci creure que compra, sense cap obligació de
resultats
i sense que vostè tingui el menor recurs, encara en
cas de dolenta fe manifesta. Pitjor encara, pot ocórrer que li
facin pagar per les
versions de "actualització", que són en realitat
correccions de
defectes, a preus tan cars com el producte original.
A més, aquest estatus jurídic tan
sorprenent, estava
probablement justificat quan els programes eren escrits per
un enginyer en el seu garatge, però és absolutament
aberrant avui en
dia. Ara ens trobem amb multinacionals del programari les finances del
qual
són colossals, i no donen profit a tots els editors de
programari sinó
solament als més poderosos. Està clar que una gran
empresa pot i
deu obligar a un prestatari de serveis informàtics a signar un
contracte contraient obligacions de resultats i contenint
clàusules de garantia, però per desgràcia,
això no està
a l'abast del consumidor, ni de la majoria de les empreses, quan
l'editor de programari en qüestió té la capacitat
financera
suficient per a comprar o destruir la seva empresa en algunes setmanes.
M'imagino que en aquest moment, igual que el nostre jove
executiu dinàmic
de fa una estona, vostè començarà a sentir-se
menys còmode: el ciberespai
encantat comença a mostrar els seus costats poc agradables, i
aquesta
meravellosa empresa filantròpica que ha estat sempre presentada
com
el súmmum de la tecnologia informàtica i de l'èxit
del lliure mercat
comença a semblar cada vegada menys filantròpica.
Desafortunadament,
estem solament en el principi del nostre passeig pel costat fosc
del planeta Microsoft, i encara no hem arribat potser.
La posició de monopoli de Microsoft li permet
també
desembarassar-se amb facilitat de les altres possibles fonts de cost
per a la comercialització del programari: l'assistència
tècnica i la
distribució. Per a la primera, podríem imaginar-nos que
encara que l'editor
no estigui legalment obligat a ajudar-li a instal·lar el seu
programari,
es trobarà obligat a fer-ho per a no perdre els clients. No es
preocupi
Microsoft té la solució: és suficient llegir unes
frases
que es troben en la llicència de Windows 95 de la qual
reprodueixo aquí
un extracte:
6. SUPORT TÈCNIC. El suport
tècnic per al PRODUCTE PROGRAMARI no és proporcionat per
Microsoft Corporation o les seves subsidiàries. Per a obtenir
suport tècnic, remeti's al número de suport del Fabricant
de PC subministrat en la documentació per a la computadora
(ordinador). Si té dubtes pel que fa a aquest CLUF ("Contracte
de Llicència per a l'Usuari Final"), o si desitja comunicar-se
amb el Fabricant de PC per qualsevol altra raó, remeti's a
l'adreça proporcionada en la documentació de la
COMPUTADORA/ORDINADOR.
Astuts, veritat? Es fa responsable de tot al fabricant
de la
computadora, el qual no té res a veure amb DeFrag,
pantalles
blaves i altres desastres, però acaba pagant les
conseqüències
financeres d'aquests errors (i jo sabré una mica d'això,
vista la quantitat de
vegades que vaig tractar inútilment de comunicar-me amb el
servei d'assistència
telefònica per a la instal·lació de Windows,
sempre per al
portàtil de la marca japonesa que no he revelat més amunt
i que
encara ocultaré aquí). Si Windows 95 no
estigués en posició de
monopoli, els fabricants de computadores es lliurarien de bon gust
d'aquest tipus d'acords.
Per a la distribució del programari és la
mateixa història. De nou són
els fabricants, assembladors i revenedors de computadores els quals
paguen el cost: ells deuen preinstal·lar Windows 95 en les
màquines. Però avui
existeix alguna cosa encara millor que és la distribució
del programa per Internet sense cap
suport material. Això és un cop genial: vostè paga
per un programa
i després paga la despesa d'obtenir-lo per la xarxa (i quina
despesa, amb
la grandària d'un Microsoft Office en els nostres dies), reduint
efectivament el cost total de la còpia i distribució per
al "editor" a exactament zero francs. I es pregunta per què un
cert
president d'un cert país de l'altre costat de l'atlàntic
ha suggerit
fermament alliberar completament d'impostos al comerç
informàtic?
Bé, aquí té una part de la resposta!
En resum, si avui un es diu Microsoft, i solament
si
es crida Microsoft, pot vendre més o menys qualsevol cosa,
sense obligació de resultat i sense por de ser demandat. Tot
això amb un cost unitari nul, i a un preu al públic que
no baixa
mai [+], i que es tradueix en benefici
pur [+]. Falta comprendre per què no
solament el gran públic, que no coneix gens de computadores,
sinó
també les grans empreses, els governs i els mitjans (que deurien
disposar de serveis informàtics altament qualificats), no
utilitzen
la seva llibertat d'elegir altra cosa que els productes Microsoft. Per
a
respondre a aquesta pregunta no és suficient culpar als
comerciantets de la premsa que es diu especialitzada, encara quan la
seva part
de responsabilitat és ben evident. Deurem portar a terme una
exploració més profunda de la cara oculta d'aquest
gegant, per a
començar a descobrir certes pràctiques dubtoses que
freguen
freqüentment la il·legalitat, i que amb desplau trobo que
no són comentades enlloc del panorama mediàtic
[francès],
excepte en alguns petits fullets satírics efímers que no
són
certament la lectura preferida dels alts responsables de les
empreses [+].
Per a veure la cosa més clara, oblidem per un
instant les
computadores,
el programari i tot això. Sempre hem estat
condicionats a considerar aquestes coses com útils però
difícils, és a dir, a renunciar a formar-nos una
opinió personal sobre aquest
tema. Ens han dit que és massa complex i que hem de limitar-nos
a seguir la sàvia elecció dels qui es diuen experts
(per exemple,
la revista americana Byte, de gran difusió, té en el seu
logotip la
llegenda "Byte, because the experts decide"--Byte, perquè
els
experts decideixen).
Deixem de costat per un instant als experts, per a anar
a veure el que
passa en el món paral·lel imaginari dels TecnoCretins, en
el qual
una empresa cridada MacroPrensa obté a poc a poc el control
absolut de totes les impremtes del planeta. Aquesta no controla
directament els periòdics, però és la que els
imprimeix amb
els caràcters MacroPrensa, dels quals és l'única
propietària. Un bon
dia, després d'una gran campanya publicitària lloant les
bondats d'un
nou joc de caràcters que permetrà obtenir
periòdics més
moderns, aquesta empresa comença a imprimir tot amb
caràcters
klingonianos (l'alfabet dels Klingons en la famosa sèrie
StarTrek). D'aquesta manera, ningú més pot llegir els
nous llibres o
periòdics sense recórrer a la Lupa de la MacroPrensa,
disponible a la
venda en tots els quioscos, on és distribuïda a
càrrec dels
editors de periòdics. El públic, encantat de la
meravellosa
novetat tecnològica, s'adapta i compra la Lupa. Embravits per
l'èxit d'aquesta iniciativa, MacroPrensa comença a
canviar el joc
de caràcters periòdicament, tots els anys, i
després tots els
semestres; les velles Lupes ja no poden llegir els nous
periòdics i
fa falta renovar-les amb grans despeses cada dos o tres mesos. Un
competidor de MacroPrensa veu aquí una gran ocasió per a
produir una
Minilupa molt menys costosa que la Lupa Macroprensa, i comença a
vendre-la en els quioscos. Però els quioscos tenen un contracte
d'exclusivitat
amb MacroPrensa i refusen distribuir-la. Pitjor encara,
MacroPrensa demanda al competidor davant la Justícia per
violació dels drets d'autor,
doncs ho considera culpable d'haver
analitzat els caràcters klingonianos a fi de construir la
Minilupa. I guanya...
Però quins idiotes, dirà vostè, qui
pot deixar-se
fer això? Doncs
bé, permeti'm dir-li que el món dels TecnoCretins no
està molt
lluny. Fa dos anys vaig voler presentar a la UE una sol·licitud
de
finançament per a la visita d'un investigador anglès al
nostre laboratori. Per a això vaig buscar el formulari, i em van
dir que la
manera més fàcil de procedir era obtenir-lo des del
servidor de Web
www.cordis.dl de la comunitat europea, ja que el correu normal
podia trigar algun temps considerable. Doní així amb un
document que
es cridava machin.doc i que estava escrit amb Microsoft Word
per a Windows versió vagi-vostè-a-saber. En Klingoniano.
No hi ha
problema, em vaig dir a mi mateix, tenim un Macintosh en el laboratori
amb la lupa Microsoft Word versió 6.0. Aquesta és de la
mateixa empresa,
la més recent, després podré llegir-ho bé.
Quan vaig pensar això eren les
10 del matí. Per a la meva gran sorpresa, Microsoft Word en
Macintosh,
després d'una dotzena de minuts de "conversió", va
bloquejar la màquina
i em vaig veure obligat a apagar i tornar a encendre, perdent el meu
treball.
Així va començar una veritable batalla amb la Lupa, on al
final vaig sortir
vencedor però esgotat a això de les 19 hores, amb una
versió del
formulari emplenat, obtingut imprimint les pàgines una a una i
amb
manipulacions complexes en els detalls de les quals no entraré.
Basta dir que
em van entrar moltíssimes ganes de dur això davant la
Justícia, però sense
moltes esperances de guanyar. Tot això per què? Per un
formulari
extremadament simple amb les caselles Nom, Cognom, etc., que ho
hauríem pogut preparar molt fàcilment amb un format
d'arxiu
lliure i públic, tal com l'HTML que s'utilitza des de 1991 en la
Web.
Han passat ja dos anys i en http://www.cordis.dl res ha
canviat. L'aspecte és molt atractiu, però els formularis
i
la documentació que conté informació que deu ser
lliure i gratuïta
i que són d'importància vital, estan encara presentats
solament en
format privat, típicament Microsoft, i, increïble
però cert,
compatible solament amb els productes Microsoft per a PC.
A causa d'això, el nostre laboratori aviat
comprarà un gran PC
amb Windows 95 i Microsoft Office, solament per a poder llegir els
documents
de la UE. La Lupa Klingoniana avança. A més, amb aquesta
Lupa el
format d'arxius canvia de versió en versió, de tal sort
que
Word 5.0 no pot fer res amb els arxius de Word 7.0, i pitjor encara,
el Word 6.0 en Mac té problemes per a llegir arxius de Word per
a
Windows. Hem caigut en el parany! No és suficient amb comprar
Microsoft Word una vegada; haurem de pagar de nou cada versió,
només per a poder
continuar llegint els arxius nous d'uns altres. I si per atzar
havíem comprat un producte complementari per a la versió
5.0, per
exemple un diccionari en espanyol, caldrà comprar un nou en
la nova versió; la vella serà "incompatible", encara
quan l'espanyol
no hagi canviat entretant.
Advertirà que es tracta d'un veritable i net
segrest de la nostra
informació: una vegada que les dades entren en Word o Money, ja
no hi ha
manera fàcil de recuperar tot el treball que vostè ha fet
per a
transferir-ho a altre programa si decideix no comprar més
productes Microsoft. Es van cuidar molt bé de no subministrar
convertidors eficaços cap a altres formats [+].
A més van intentar diverses
vegades fer que s'aprovessin lleis prohibint als competidors la
utilització
dels seus formats propis d'arxius, o fins i tot la seva
anàlisi. Si s'arribessin a aprovar aquestes lleis, una empresa
que embena una Minilupa
convertidora seria culpable de violació de les lleis de drets
d'autor [+]. Però són les nostres
dades les quals estan
en joc. Benvinguts al país dels TecnoCretins!
Resumint la tècnica és simple: d'una banda
es fa caure
als consumidors en
el parany segrestant la seva preciosa informació en
un format propietari, el qual és constantment "actualitzat". A
causa d'aquestes modificacions, els usuaris es veuen obligats a comprar
cada 6
o 12 mesos una actualització de totes les seves aplicacions, tan
sols per a poder
continuar llegint les seves pròpies dades o accedir a
informació que
(de manera innecessària) és subministrada sota aquest
format privat.
D'altra banda, s'entrampa als competidors: no se'ls dóna
la documentació [del sistema operatiu] i s'introdueixen
variants
arbitràries amb l'única meta de no permetre que els
productes que
ells desenvolupen funcionin correctament. És més, si la
competència
arriba a descobrir que una de les modificacions tenia com únic
fi
el fer funcionar el seu producte amb menor eficiència que el
producte
equivalent del monopolista, són condemnats per haver fet
"enginyeria al revés" (reverse engineering),
l'equivalent
informàtic a desmuntar el motor d'un Twingo per a veure com
està
fet [+].
Aquesta última tècnica és
especialment poderosa si l'editor de programari
detenta alhora el sistema operatiu (Windows 95) i les aplicacions
(MS
Word, Excel, etc). En tal cas és tècnicament possible
modificar el
sistema per a tornar inestables o inutilitzables els productes de la
competència, i alhora millorar les prestacions dels seus propis
productes. És el que s'ha fet en Windows NT Workstation,
limitant
artificialment a deu els accessos simultanis a la màquina;
això fa inutilitzable el servidor Web de Netscape sobre NT
Workstation (veure [13]
i [14]).
Si vol resoldre això, haurà de comprar
la versió Windows NT Server, moltíssim
més cara, la qual
inclou gratuïtament un servidor de Web de Microsoft.
L'estratègia posa fora de joc a Netscape. Això és
simplement
maquiavèl·lic, i encara més
quan vam descobrir que les dues versions, NT Workstation i
NT Server,
són pràcticament idèntiques i només es
diferencien en un grapat de
línies, tal com es documenta en [15]
i [16].
El resultat final d'aquestes pràctiques dubtoses
és simple: s'impedeix que l'usuari pugui elegir altra cosa
que no sigui un producte Microsoft. Juntament amb la
reducció a zero dels costos i dels
riscos, tal com hem vist anteriorment, això permet al
monopoli
establir un veritable impost sobre la informació, on Microsoft
és l'únic beneficiari. Després de tot, si Bill
Gates ha estat
rebut amb honors dignes d'un Cap d'Estat en l'Eliseu, es deu al
fet que
es tracta de la visita de la versió "cyber" del recaptador
d'impostos.
Un impost que no té gens de virtual: enormes sumes de
diners surten de la Comunitat Europea cada any en contrapartida per
productes de dolenta qualitat que ens tornen més i més
dependents de la
dolenta tecnologia de l'altre costat de l'Atlàntic. És
més, aquests productes
es distribueixen a Europa a preus exorbitants, molt superiors als
preus americans o canadencs. No es deixi enganyar pels qui li
diuen que els programes a Europa són més cars
perquè necessiten
ser traduïts. Si fa un cop d'ull al servidor
Web de Microsoft, s'assabentarà que consideren "il·legal"
(sic)
comprar el seu programari en versió francesa a Canadà (on
és molt més
barat que aquí) per a utilitzar-lo a França [17].
I el "lliure" mercat? Ens munyen com a les vaques lleteres, i la
passivitat dels governs europeus, que comença a semblar-se
bastant
a la cooperació activa si un pensa en http://www.cordis.dl,
és absolutament inexplicable, vist la grandària d'aquest
veritable espoli.
Arribem finalment als actes francament il·legals.
Començant per la
venda "vinculada", que està expressament prohibida a
França
(Llibre I, Capítol II, Section 1 de la Llei del Consumidor, "Es
prohibeix [...] subordinar la venda d'un producte [...] a la venda
concurrent d'altre [...]"), i també a Europa (veure
els articles 85 i sobretot el 86 del tractat, així com la seva
aplicació, en la detallada referència [18]).
El que vol
dir això és que està prohibit que li obliguin a
comprar amb
el producte que a vostè li interessa altre producte que no vol.
No es
prohibeix vendre "lots" de productes en un supermercat, però en
tal
cas vostè deu tenir l'opció de comprar separadament
qualsevol
component del lot, si així ho desitja, sense sobrecost algun.
No obstant això, durant molt de temps els grans venedors de PCs
no li han
permès que comprés una computadora sense adquirir-la amb
el sistema
operatiu de Microsoft (Windows 95 o NT ara, DOS o Windows 3.x
abans). Es pot
convèncer personalment visitant els servidors Web de Dell i
Gateway, per exemple. Veurà que vostè pot "construir la
seva pròpia
computadora", segons li diuen, però mai suprimir la Lupa
Microsoft
d'aquests components, sent que els programes ("programari") i el
material
electrònic ("maquinari") són dos productes ben
diferents
per més que tractin de dissimular-ho [+].
Al final,
vam acabar per no saber el preu real del programari. En efecte, fent
partides d'acords confidencials, aquests preus són sovint molt
inferiors als preus de mercat. Un d'aquests acords ha estat
condemnat fa poc en els tribunals de la UE com pràctica
comercial
il·legal.
Perquè pugui fer-se una idea precisa de
l'envergadura econòmica
de l'assumpte, consideri el cas d'una universitat parisenca que va
comprar
15 PC per a instal·lar GNU/Linux fa alguns mesos. No se sap
quant
va pagar el fabricant per Windows 95 però si ens fiem del
que es diu
en [7],
el paquet Office PME té un preu de venda al
públic que és el doble del de Windows 95 i es ven
als majoristes per poc
més de 600 francs; de la qual cosa es pot estimar que
Windows 95 té un preu
majorista d'uns 300 francs. Així doncs, encara suposant que el
fabricant
no tingui marge de guany sobre el programari (cosa de la
qual dubto, atès que la preinstal·lació és
un servei
que té
el seu cost), aquesta universitat ha estat obligada a pagar 15 vegades
300
francs, és a dir 4.500 francs, per un producte que no volia.
Dit
d'altra forma, l'Estat Francès ha fet en aquest cas un regal de
4.500 francs a Microsoft, una empresa no europea que no està
precisament a la vora de la fallida ni necessitada d'ajudes
estatals.
Si s'extrapola aquest cas particular a les compres realitzades per
totes
les Universitats de França que utilitzen GNU/Linux, es tracta ja
de milions de francs per any. Caldrà preguntar-se qui són
els
pirates en aquest cas. No puc comprendre les raons d'un malgastament
semblant quan es diu que els tressors públics de l'estat estan
buits.
Si un busca bé, però veritablement
bé, és possible en teoria
intentar que li retornin el diners (fastiguejant al pobre fabricant
de la computadora), però es tracta d'una veritable carrera
d'obstacles. En la nostra escola molts investigadors i alumnes
han comprat computadores o portàtils per a instal·lar
GNU/Linux o Next Step, però han estat obligats a comprar Windows
sense
aconseguir cap reemborsament. Aquesta és la font més
important de
guanys per a Microsoft i és per això que es pot parlar de
veritable impost sobre les computadores: per cada PC comprat hi ha una
tant per cent de diners per a les inflades butxaques de Microsoft,
ho vulgui vostè o no. És a causa d'aquests 10 anys de
tals pràctiques,
durant els quals va pastar una immensa riquesa i va aixafar a tota la
seva
competència, que Microsoft ha estat amonestada per la
justícia
americana i europea en 1995, encara que sense cap
conseqüència
financera [19].
La qual cosa vol dir que el botí del robatori
roman en mans del lladre, a canvi de la promesa d'aquest de no
ser reincident. A causa de aquesta condemna sense càstig
efectiu, avui en
dia segueix sent molt difícil comprar un PC sense Windows, a
menys que
un recorri als petits assembladors de PCs clònics. El cas de
Dell i Gateway 2000 no és aïllat, i cada PC comprat
és
un "usuari" de Windows més en les estadístiques, fins i
tot si la primera
cosa que fa el comprador és llençar a les escombraries
Windows 95 per a instal·lar
GNU/Linux.
Quina cosa pot succeir si no ens despertem del nostre
somni
profund i romanem sumits en el parany d'una indústria i un
sistema educatiu informatitzats per un monopoli privat? Gràcies
al
famós endarreriment tecnològic francès, és
possible respondre a aquesta
pregunta: altres països ens duen avantatge d'uns anys, tant per a
bé
com per a mal, i això ens permet contemplar un cert nombre
de futurs
possibles.
Començant pel futur pròxim, n'hi ha prou
amb anar molt prop, a la nostra
veïna Suïssa. El passat 8 d'octubre, el Ministre de Finances
suís
va anunciar un acord amb Microsoft, pel qual el govern posarà
a disposició dels col·legis unes 2.500 computadores, i el
gegant
americà posarà altres tantes llicències
d'utilització de productes
Microsoft i s'oferirà a formar a 600 educadors per a la
utilització
de computadores [20]
(Un regal semblant ha estat fet a
Sud-Àfrica). És a dir, per menys del que costa una
campanya
publicitària el nostre monopolista ha adquirit el control total
de la
informàtica en l'educació suïssa, i per tant en les
empreses suïsses,
ja que quan aquests estudiants arribin a un lloc de treball no
coneixeran altra cosa que Microsoft Office. Vist en perspectiva,
aquest acord no
sembla tan bon per a Suïssa, encara que almenys no
hauran pagat res pel programari de Microsoft.
Millor dit, per a ser exactes, no ho hauran pagat ara,
perquè se'ls podria
començar a demanar el pagament més endavant, com acaba de
succeir a Japó.
El passat desembre Microsoft va anunciar la supressió al
Japó de llicències
globals de centre ("site licenses", un esquema de
comptabilització de llicències d'una empresa o una
universitat que
permet pagar els programes en proporció a l'ús real, i no
en
relació al nombre de computadores). Aquesta decisió
imposarà un
sobrecost financer injustificat i considerable que els japonesos
van a haver d'assumir de tota manera, atès que no hi ha altres
competidors als quals acudir.
Vegem un poc més lluny en el futur: la
Universitat de l'Estat de
Califòrnia (CSU) està recolzant en aquest moment la
creació per part
de Microsoft, GTE, Fujitsu i Hughes Electronics d'una companyia, la
CETI, que tindrà el monopoli exclusiu per a la renovació
del parc
informàtic de 23 campus universitaris de la CSU, on hi ha
més de
350.000 estudiants i docents. A canvi d'una inversió d'alguns
centenars de milions de dòlars durant 10 anys en
la infraestructura de la xarxa, la CSU deixarà a la CETI elegir
les computadores
i els programes oficialment usats en els campus. La
proposició parla molt clar: es tractarà solament
de Windows 95,
Windows NT i Microsoft Office. Els beneficis prevists per la CETI,
més l'impacte en l'educació dels que el dia de
demà seran
responsables d'empreses (impacte segur gràcies als cursos
especialitzats en productes informàtics privats), es xifra a
alguns
milers de milions de dòlars en deu anys. I això sols
comptabilitza els marges de la venda monopolista del maquinari i del
programari als estudiants i docents en els seus campus, els quals ja no
podran seguir certs cursos sense utilitzar aquestes computadores
(veure [21]
i la decisió de reexaminar l'acord
en [22] [+]).
Però els elements comercials i les
polítiques que estan
en joc superen
àmpliament el quadre de l'educació i de la gestió
d'empreses. No
estem parlant de la simple venda d'algunes computadores i
programes, sinó del control total sobre tota forma de
transmissió i de
tractament de la informació, en l'educació, en les
transaccions
bancàries, en els nous i vells mitjans de comunicació, i
fins i tot en
la intimitat de la nostra correspondència privada. Si algun dels
contendents del sector obté una posició de monopoli en
la gestió d'aquesta informació, estarà en
situació de fer pagar un
impost sobre tota operació informàtica (un percentatge
sobre la
transacció electrònica, "vigorish" en anglès),
tal com està
escrit negre sobre blanc en una nota interna de Nathan Myrhuold, el
CTO de Microsoft. Aquesta nota forma part ara del dossier del DOJ i
va ser publicada pel wall Street Journal l'any
passat [23].
Però tal monopoli podrà també
obligar-lo a vostè a cedir una part molt
important de la seva llibertat personal, la qual cosa pot produir
beneficis
molt importants. Reflexioni per un instant sobre el fet que
tot tipus d'informació és susceptible de ser generada en
una
computadora i que es pot en principi seguir la pista de tota
operació informàtica. Per exemple, mentre vostè
observa unes belles
imatges assegut còmodament davant del seu PC multimèdia,
poden
ser copiades les seves dades bancàries o pot ser
constituït el seu perfil personal i psicològic per a ser
utilitzat a
esquenes seves. Això ja es fa des de fa temps
amb l'ajuda de "cookies" en els navegadors Web [24];
certes empreses com Sidewalk, filial de Microsoft, li obliguen a
acceptar una veritable violació de la seva vida privada per a
accedir als
seus serveis [25].
Gràcies a extensions privades i vulnerables
com l'ActiveX de Microsoft, li poden robar el diners
del
seu compte bancari mentre vostè "navega per la xarxa", tal com
ha
estat demostrat irrefutablement per un grup d'informàtics
d'Hamburg
en la televisió alemanya i en moltes publicacions de les quals
no hem vist ni rastre aquí a França (veure [26]
per a més
detalls).
I encara si Microsoft no s'aprofita de les llacunes de
seguretat del
seu sistema, uns altres poden fer-ho en el seu lloc. Avui en dia es pot
transmetre un virus dintre del més simple document Word, i si
un compra quelcom via Internet utilitzant transaccions "segures" el
número de la seva targeta de crèdit podria ser piratejat
amb
només vuit
hores de càlcul en la màquina d'un estudiant. És
per a preocupar-se,
sobretot si es pensa que el Crédit Lyonnais acaba de tancar un
acord amb Microsoft per a la gestió de comptes dels seus clients
a través
de la Web (veure [27]).
Es pot també seguir el rastre dels seus
moviments, els quals són
revelats a esquenes seves per la seva targeta de crèdit o el seu
telèfon mòbil, com va quedar demostrat fa poc en el
clamorós
escàndol Suís, o
també l'affaire OM-Valenciennes (en aquest sentit, cap
també
inquietar-se per la fusió del servei Microsoft Network amb
el servei Wanadoo de France Telecom).
Per a arribar a aquest punt sense córrer el risc
de ser atrapat in fraganti, és necessari controlar tota la
cadena tecnològica:
la seva computadora deu utilitzar un programa específic,
capaç de sostreure
certes informacions a les seves esquenes; els proveïdors de
serveis
Internet deuen permetre guardar registres de la durada i del tipus de
connexions que fa; els servidors Web que contenen la informació
que vostè cerca deuen utilitzar programes específics
també capaços
de guardar rastre d'aquests accessos, i d'identificar-lo comunicant-se
amb el seu navegador. I sobretot, és necessari que tot
això passi sense que vostè ho sàpiga.
Avui en
dia un informàtic
mitjanament dotat pot descobrir fàcilment si tal o qual
navegador
Web està revelant la seva identitat a qualsevol servidor Web.
Això és
possible perquè encara s'usen protocols informàtics que
són
de domini públic, i deuen romandre públics per a permetre
que
programes produïts per empreses diferents cooperin raonablement.
Però si demà no hagués més que un sol
productor de programari en
el mercat, aquest faria tot el possible perquè l'intercanvi
d'informació
es fes per mitjans menys transparents i molt més
difícils de desemmascarar, tant més si pensem en les
lleis sobre "reverse engineering" a les quals vam al·ludir
anteriorment.
Com veurà, no es tracta solament d'elegir un
programa de tractament
de textos.
La meva sorpresa per la passivitat, fins i tot
complicitat, dels
nostres mitjans
toca el seu punt màxim. Estem admetent i lloant
pràctiques de
filibusters que fins i tot posen en joc la nostra independència
econòmica. Comprenc que als Estats Units no mirin massa a
on van els milions de dòlars, ja que acaben aterrant en
les butxaques d'un dels seus ciutadans. Però no m'explico per
què tanquen
els ulls aquí, quan aquests diners surten de les nostres
bitlleteres.
Cal dir que la UE no ha romàs del tot passiva en
aquest
camp, i sembla haver una investigació d'envergadura sobre totes
aquestes pràctiques dubtoses sobre les quals hem parlat [28].
En
certs discursos de membres de la DGIV es llegeix entre línies
que la
investigació va en el mateix sentit que la llançada per
la FTC del
Japó fa poc. No obstant això això no és
suficient: amb la rapidesa
del desenvolupament tecnològic en el tractament de la
informació, quan
s'arriba a acabar una investigació el mal ja està fet.
Si, com
en l'acord de 1995, no s'aplica un càstig econòmic (com
certes
filtracions fan suposar), tot això servirà de poc.
Necessitem una política activa en el domini de la
informàtica i del
tractament de la informació en general. En aquest àrea ja
disposem
de mitjans tècnics propis: no oblidem que en efecte Europa
posseeix
talents superiors als que podem trobar a l'altre costat de
l'Atlàntic. Per citar només dos exemples a l'atzar, un
dels
autors de NextStep, que ha estat nomenat "el programa més
respectat
del planeta", és francès; i Europa està a
l'avantguarda en
el desenvolupament dels mètodes formals de verificació de
programes, que
permeten portar a terme projectes vitals, l'últim dels quals fou
el segon llançament del coet Ariane 5.
Tenim aquí una oportunitat única per a
Europa de lliurar-se de cop
del monopoli tecnològic americà i de donar tant a les
nostres empreses
com a les nostres escoles un enorme avantatge. Aquest "endarreriment"
del que tant es parla és de fet el nostre millor avantatge.
Significa que
no
hem caigut completament en els paranys cap als quals ens empenyen.
No oblidem que "perdre el tren" no és dolent, si és un
tren que va
a descarrilar. Es pot llavors elegir per a les nostres empreses i
els nostres fills el lliure accés, a un cost mínim, una
informació
lliure, oberta, segura i eficaç. Això en tot cas ho fa un
nombre creixent d'informàtics
competents, que elegeixen sempre que sigui possible programes
lliures gratuïts, oberts, modificables i molt superiors als
productes parany preinstal·lats. I a més, amb un
potencial enorme
per a
crear noves ocupacions.
Quan es tracta d'elegir el programari dels nostres
col·legis i
universitats amb el que els nostres fills s'iniciaran en
la informàtica, no s'està obligant a atenir-se als
equívocs regals dels
cibermonopolistes. En lloc d'un sistema privat que es penja
cada dos per tres, canvia constantment de versió sense
raó alguna,
i en el qual el codi font no és accessible, es pot elegir un
sistema lliure, obert i estable (és necessari saber que,
contràriament al prejudici popular, els programes lliures han
tingut
àmpliament l'ocasió de ser provats [29]).
Amb aquest sistema
tots els joves poden treballar i aprendre amb tota seguretat, i
permet que els esperits curiosos adquireixin una formació
informàtica
avançada i intel·ligent, ja que la disponibilitat del
codi
font els
permet veure com està fet per dintre, i fins i tot
"desmuntar-lo" i
tornar-lo a muntar si ho desitgen.
I quan es tracta d'equipar amb sistemes
informàtics a les grans
empreses, és millor confiar en els programes en els quals el
codi
font i la documentació és constantment verificada i
posada al
dia per una comunitat tècnicament competent, podent-se adaptar a
les seves necessitats particulars a baix cost. Alguns estudis seriosos,
portats a terme per consultores expertes en informàtica, han
avaluat
els avantatges econòmics i estratègiques que suposa per a
les empreses
basar-se en els programes oberts, en comptes de lligar-se als programes
monopolistes (veure per exemple [30]
i [31, 32]).
Es poden trobar molts exemples d'empreses
a Europa que han posat en pràctica aquesta teoria amb
èxit,
exportant-la després a l'altre costat de l'Atlàntic
(veure [33]
i la
creixent llista [34])
Tot això és possible sense invertir un
cèntim, gràcies al treball
començat fa uns 15 anys per Richard Stallman i la Free
Software Foundation. L'objectiu declarat d'aquesta era produir un
sistema
operatiu enterament lliure, denominat GNU [35].
Aquest
treball ha estat completat recentment gràcies a l'esforç
de milers de programadors
competents, que van respondre a la cridada de Linus
Torvalds des de tots els països del món per a contribuir en
conjunt,
sense fins lucratius, a completar aquest sistema operatiu lliure,
gratuït i obert. Es tracta d'una versió d'Unix coneguda
sota
el nom de Linux (veure per ex. [36, 37]),
encara que seria
probablement mes just cridar-li GNU/Linux [38],
com es fa
en aquest article. La història de GNU/Linux és d'aquelles
que no es
conten sense recordar paraules que deurien ser volgudes no solament
pels francesos: llibertat, igualtat, fraternitat. Es pot
trobar tot tipus de programari per a aquest sistema: servidors Web,
màquina virtual Java, emuladors DOS, les utilitats GNU, fins
i tot paquets
ofimàtics. I no cal pagar gens per a obtenir aquests productes
de base.
La Comunitat Europea podria també donar un suport a aquest
fenomen tan positiu: una suma d'algunes dotzenes de milions de francs,
xifra irrisòria en l'escala del pressupost europeu, permetria,
si és
ben
utilitzada, acabar ràpidament projectes com GNUStep [39],
afavorir el desenvolupament de GNU/linux i establir una plataforma
oberta i de qualitat per a tenir paquets ofimàtics
interoperables.
L'elecció d'un sistema obert i lliure pot
neutralitzar l'impost
sobre la informació i també afavorir l'ocupació i
fer
a les nostres empreses més competitives. Els diners que ja no
s'esfumen (amb el
Windows) poden dedicar-se a l'activitat productiva i a finançar
els
contractes de manteniment amb empreses locals de serveis
informàtics, les quals poden adaptar el sistema a les
necessitats
específiques de les empreses. Això pot crear un veritable
espai de
creixement i d'ocupacions qualificades per a enginyers, els quals
seran ara responsables de la qualitat del seu producte. No com els
comerciants mal pagats que intenten vendre un producte sobre el qual
no tenen cap control, i del qual els beneficis van a parar a altra
part.
En França, les ocupacions d'aquest gènere
seran indispensables en
un futur pròxim si volem que funcionin les futures xarxes
informàtiques instal·lades en les escoles, dintre del
quadre del Pla
Internet per a Tots. És necessari a qualsevol preu evitar
cometre de
nou l'error del "gurú en la caixa": aquesta creença que
el manual
d'instal·lació transmet tota la saviesa necessària
per a la
utilització d'una computadora. Creença que va acabar
convertint un
nombre incalculable de computadores Thomson del Pla Informàtic
per a Tots
de 1981 en uns cars petjapapers.
La informàtica i les computadores ens donen la
possibilitat de
revolucionar la nostra forma de viure quotidiana. Però és
la nostra
responsabilitat elegir entre una revolució que ens acabi duent
a una fosca Edat mitjana tecnològica dominada per uns pocs
senyors
feudals que s'apropiïn de l'escriptura i de tot mitjà de
comunicació
per a recaptar impostos cada vegada que respirem; o per contra
una revolució que ens dugui a un món obert i modern,
on el fluix lliure de la informació ens permeti treure profit de
l'enorme potencial de la cooperació sense barreres i de la
possibilitat de
compartir els nostres coneixements.
(C) Copyright Roberto Di Cosmo, 1997. Les
opinions
abocades en aquest article pertanyen únicament al seu autor, i
no
vinculen de cap manera a la ENS, el DMI o el LIENS. Aquest text
està
protegit per les lleis de la propietat intel·lectual. Queda
autoritzada
a tot individu que no treballi per a Microsoft, ni per a cap empresa
amb contractes de confidencialitat amb Microsoft, la reproducció
per a
ús
personal i sense objecte de lucre d'aquest article, amb la
condició
que sigui reproduït integrament, inclosa aquesta nota de
copyright. Microsoft i els seus socis poden sol·licitar a
l'autor, si ho desitgen, una llicència individual de
còpia, a un preu
que serà
establert per l'autor; en cas de violació d'aquesta
claúsula, se
sol·licitarà una indemnització de 1 milió
de francs francesos.
- 1.
- James Wallace and Jim Erickson.
Hard Drive: Bill Gates and the Making of the
Microsoft Empire.
Harperbusiness, 1993.
ISBN 0887306292.
- 2.
- Robert X. Cringely.
Accidental Empires : How the Boys of Silicon Valley
Make Their Millions, Battle Foreign Competition, and Still Can't Get a
Date.
Harperbusiness, 1996.
ISBN 0887308554.
- 3.
- James Wallace.
Overdrive : Bill Gates and the Race to Control
Cyberspace.
John Wiley and Sons, 1997.
ISBN 0471180416.
- 4.
- CNN - U.S. vs. Microsoft.
http://cnn.com/SPECIALS/1997/microsoft/poll.
- 5.
- ZDNN News Special: DoJ-Microsoft Round 2, Microsoft
comes out swinging.
http://www.zdnet.com/zdnn/special/msdoj2.html.
- 6.
- Perspectives.
http://www.news.com/Perspectives/Soapbox/rs12_30_97a.html.
- 7.
- M.V.
Microsoft m'a tué.
Science et Vie Micro (SVM), (157):69, February
1998.
- 8.
- Le Virus Informatique.
http://www.virus.ldh.org/.
- 9.
- Richard M. Stallman.
The right to read.
Communications of the ACM, 40(2), February
1997.
Disponible sur le Web http://www.gnu.org/people/rms.html.
- 10.
- Andrew Schulmnn.
LA law.
The Stac case judged February 23, 1994, in Los Angeles,
http://www.dap.csiro.au/Interest/LA-Law.html.
- 11.
- The CLRC recommendations on reverse engineering and
decompilation: giving local developers an equal right to compete.
http://www.sisa.org.au/SISASubmission1.html.
- 12.
- Microsoft & others oppose interoperability in HR
1555.
http://www.essential.org/listproc/info-policy-notes/msg00158.html.
- 13.
- PC WEEK: Netscape to present DOJ with Microsoft
antitrust info.
http://www.zdnet.com/pcweek/news/0819/19edoj.html.
- 14.
- ftp://ftp.ora.com/pub/examples/windows/win95.update/ntwk4.html.
- 15.
- Le virus informatique/page27.
http://www.virus.ldh.org/virus/num_01/pages/page27.html.
- 16.
- Minimal NT Server/Workstation Differences.
http://software.ora.com/News/ms_internet_andrews.html.
- 17.
- Dossier Piratage- 10 questions - Microsoft France.
http://www.microsoft.com/france/piratage/question.htm.
- 18.
- http://europa.eu.int/en/comm/dg04/public/en/art8586.pdf.
- 19.
- Bulletin UE 07-1994 (fr): 2.4.1 Engagement de
Microsoft envers la Commission européenne.
http://europa.eu.int/abc/doc/off/bull/fr/9407/p204001.htm.
- 20.
- Swiss schools to get MS software.
http://www.news.com/News/Item/0,4,15086,00.html.
- 21.
- MS college deal protest escalates.
http://www.news.com/News/Item/0,4,17212,00.html.
- 22.
- Cal State delays MS pact.
http://www.zdnet.com/zdnn/content/zdnn/0107/269241.html.
- 23.
- Philip Elmer-DeWitt.
Bill Gates wants a piece of everybody's action.
Time, 6/5/95.
- 24.
- O. Casey Corr.
Cybersnoops on the loose; web-site surfers beware: Software 'cookies'
gathering personal data.
The Seattle Times, 8/10/97.
- 25.
- http://seattle.sidewalk.com/link/43750.
Attention, le texte est formatté de telle sorte que les
conditions se trouvent trop à droite sur plein de navigateurs.
Faite dérouler la page vers la droite pour les lire.
- 26.
- ActiveX - Conceptional Failture of Security.
http://www.iks-jena.de/mitarb/lutz/security/activex.en.html.
- 27.
- http://www.microsoft.com.
- 28.
- Europa/Competition/Effective competition.
http://europa.eu.int/en/comm/dg04/speech/six/en/sp96016.htm.
- 29.
- Information wants to be valuable.
http://www.netaction.org/articles/freesoft.html.
- 30.
- http://www.smets.com.
- 31.
- Bernard Lang.
Des logiciels libres à la disposition de tous.
Le monde diplomatique, January 1998.
Aussi disponible comme
http://www.monde-diplomatique.fr/md/1998/01/LANG/9761.html.
- 32.
- Bernard Lang and Jean-Claude Guédon.
Linux, mini os contre maxi exploitation.
Libération, 7 November 1997.
Aussi disponible comme
http://pauillac.inria.fr/ lang/ecrits/libe/www.liberation.com/multi/tribune/art/tri971107.html.
- 33.
- http://mercury.chem.pitt.edu/ angel/LinuxFocus/English/November1997/article9.html.
- 34.
- Freeware usage.
http://pauillac.inria.fr/ lang/hotlist/free/use/.
- 35.
- http://www.gnu.org.
- 36.
- http://www.linux.org.
- 37.
- Linux center.
http://www.math.jussieu.fr/ fermigie/linux-center/.
- 38.
- http://www.gnu.org/gnu/linux-and-gnu.html.
- 39.
- http://www.NMR.EMBL-Heidelberg.DE/GNUstep/.
- 40.
- James Love and Ralph Nader.
Microsoft, monopole du prochain siècle?
Le monde diplomatique, November 1997.
Parany en el Ciberespai [+]
This document was generated using the LaTeX2HTML
translator Version 96.1 (Feb 5, 1996) Copyright © 1993, 1994,
1995, 1996 ,
Nikos Drakos, Computer Based Learning Unit, University of Leeds.
The command line arguments were:
latex2html -split 0 -asciimode p.tex.
The translation was initiated by Roberto Di
Cosmo on Fri Oct 9 22:48:54 MET 1998.
- ...Ciberespai
- L'original francès està des del 20 de
Març 1998 en l'adreça: http://www.mmedium.com/dossiers/piege.
- ...Windows
- La confusió és tal que ja no es
distingeix entre el "sistema operatiu" i les "aplicacions": en la
premsa es va arribar a parlar de Windows 97, quan en
realitat només es tractava de Windows 95 proveït d'un
conjunt d'aplicacions com Word, Excel, etc., cridat correntment
Office 97!
- ...bytes
- Un byte és un nombre binari de 8 xifres,
utilitzat per a mesurar la grandària de la memòria d'un
ordinador. S'utilitzen també el Kilooctet, el Megaoctet, i
Gigaoctet, abreujats respectivament com Kb, Mb i Gb
- ...millors
- Veure Technologie et Marché: journal d'un
consommateur insatisfait, del mateix autor.
- ...PC
- PC significava solament personal computer;
ara el nom ha estat segrestat per un sols tipus de computadora
personal, la qual utilitza microprocessadors Intel.
- ...apartament
- Pràctica perillosa que està prohibida
actualment a Europa.
- ...mai
- Contràriament al cost del maquinari, que baixa
a velocitat impressionant, el preu del programari Microsoft no baixa de
manera significativa, i de vegades fins i tot puja, amb cada nova
versió: per exemple, Windows 95 a França es ven al
preu al públic de 1.270 francs (sense impostos), mentre era
disponible a menys de 800 francs en el seu llançament de 1995.
- ...pur
- Molts editors de programari venen els seus programes
sense una garantia real, però són molt pocs els quals
poden tenir tots aquests avantatges junts, i solament Microsoft
té el poder d'imposar els seus productes, creant
d'aquesta forma un veritable impost a la informació.
- ...empreses
- Es tracta de Le Virus Informatique i Les
puces informatiques, veure [8].
- ...formats
- Des de fa molt poc, és possible baixar una
impressionant panoplia de convertidors i visualitzadors des de
http://www.microsoft.com/office/office/viewers.asp, però
això només serveixen per a convertir documents entre tots
aquests formats Microsoft incompatibles, i no per a alliberar-los del
parany monopolista: cal tenir un PC amb windows per a usar-los! El que
fa falta, són formats lliures i documentats,
tot el contrari de la filosofia Microsoft.
- ...autor
- Richard Stallman va venir A Europa en 1991 per a
exposar els perills de l'acceptació passiva per part de la CEE
d'aquest escandalós assumpte. Alguns d'aquests arguments es
poden trobar en [9]
- ...fet
- Per a la història d'un cas real, veure Stac
contra Microsoft en [10];
afortunadament, les coses van canviar a Europa, on ja es permet una
forma limitada de "reverse engineering" [11].
Vegi's també l'oposició feroç a tota
reglamentació que pogués garantir la interoperabilidad
entre sistemes distints [12].
- ...dissimular-ho
- L'autor d'aquest article no es va limitar a mirar el
lloc Web: unes cridades telefòniques van bastar per a verificar
que no es pot comprar una computadora sense programari
Microsoft a Gateway o Dell.
- ...en [22]
- Nota: finalment, l'acord va fracassar a mitjan 1998
gràcies a l'oposició ferma d'estudiantes i professors
Roberto Di Cosmo
Fri Oct 9 22:48:54 MET 1998.
|
L'encisam