Existeixen diverses raons per les quals tots els usuaris
d'ordinadors
haurien d'usar programari lliure. Aquest, proporciona als usuaris la
llibertat de controlar els seus propis ordinadors. En canvi, amb el
programari privatiu, l'ordinador fa el que l'amo del programari vol que
faci, no el que l'usuari vol. També facilita als usuaris la
llibertat de poder cooperar entre ells, estant tranquils amb la seva
consciència. Això és així tant per als
usuaris com per a les escoles.
Però hi ha raons especials per a les escoles.
Aquestes raons
són el tema principal d'aquest article.
Primer, el programari lliure pot ajudar les escoles a
estalviar diners.
Fins i tot en els països rics, les escoles tenen pocs recursos
econòmics. El programari lliure proporciona a les escoles, com a
altres usuaris, la llibertat de copiar i redistribuir el programari, de
tal manera que l'administració educativa pot fer còpies
per a tots els ordinadors de totes les escoles. Als països pobres,
això pot ajudar a disminuir l'anomenada fractura digital.
Aquesta raó òbvia, encara que important,
és la
més superficial. I els creadors de programari privatiu poden
eliminar aquest desavantatge regalant còpies a les escoles
(alerta: una escola que accepta aquesta oferta pot haver de pagar per
actualitzacions en el futur!). Així que, vegem les raons
més profundes.
L'escola ha d'ensenyar als estudiants estils de vida que
beneficiïn tota la societat. Ha de promoure l'ús del
programari lliure així com promou el reciclatge. Si les escoles
ensenyen programari lliure, els estudiants l'usaran més tard en
deixar l'escola. Això permetrà la societat escapar del
domini (i abús) de les grans empreses. Aquestes empreses
ofereixen mostres gratuïtes a les escoles per la mateixa
raó que les companyies tabaqueres distribueixen cigarrets
gratuïtament: per tenir nens i adolescents addictes (1). No
faran descomptes a aquests estudiants quan creixin i deixin l'escola.
El programari lliure permet a l'estudiant aprendre com
treballa el
programari. Quan els estudiants arriben a l'adolescència, alguns
d'ells volen saber tot el que es necessita saber sobre el seu sistema
operatiu i els seus programes. Aquesta és l'edat en la qual
l'al·lot/a que ha de ser bon programador ha d'aprendre a
programar. Per aprendre a escriure bon programari, els estudiants
necessiten llegir-ne i escriure'n molt. Necessiten llegir i entendre
programes reals que la gent veritablement usa. Tendran molta curiositat
per llegir el codi font dels programes que utilitzen.
El programari privatiu rebutja les seves ànsies
de coneixement:
diu "el coneixement que cerques és un secret, aprendre
està prohibit!" El programari lliure anima a tothom a aprendre.
La comunitat del programari lliure rebutja "el sacerdoci de la
tecnologia", que manté el gran públic en la
ignorància de com funciona la tecnologia; nosaltres encoratjam
els estudiants de qualsevol edat i posició a llegir el codi font
i a aprendre tant com ells vulguin aprendre. Les escoles que usin
programari lliure permetran millorar als alumnes més dotats per
la programació.
La següent raó és encara més
profunda.
Esperam que les escoles ensenyin als estudiants els fets bàsics
i habilitats útils, però aquesta no és tota la
seva tasca. La missió fonamental de les escoles és
ensenyar la gent a ser bons ciutadans i bons veïns, a saber
cooperar amb els altres que necessiten de la seva ajuda. En
l'àmbit informàtic, això significa ensenyar-los a
compartir programari. Les escoles primàries, sobretot, han de
dir-los: "Si duus programari a l'escola, has de compartir-lo amb els
companys". Per descomptat, l'escola ha de practicar allò que
predica: tot el programari instal·lat per l'escola ha d'estar
disponible perquè sigui copiat pels estudiants, per dur a casa i
després ser redistribuït.
Ensenyar als estudiants a usar programari lliure i a
participar en la
comunitat del programari lliure és una lliçó
cívica duta a la pràctica. També ensenya als
estudiants el model de servei públic en comptes del de magnats.
Tots els nivells escolars han d'usar programari lliure.
(1). La
companyia tabaquera RJ Reynolds va ser condemnada a pagar 15 milions de
dòlars de multa en el 2002 per haver subministrat mostres
gratuïtes de cigarrets en esdeveniments infantils. Veure
http://www.bbc.co.uk/worldservice/sci_tech/features/health/tobaccotrial/usa.htm
(en anglès).
Copyright 2003 Richard Stallman
Es permet la distribució i la còpia literal d'aquest
article en la seva totalitat i per qualsevol mitjà siempre i
quant es conservi aquesta nota.
Traducció: 09 jul 2004 Joan Lladonet i Pau Cabot
|
L'encisam