|
La
idea és aquesta:
aprofitant...
- que molt prompte
se m'acaba la llicència del meu antivirus per al windows (i
que no vull pagar més),
- que he tingut
algun problema amb el meu Knoppix
3.4 XP que ha fet que estiga
decidit
a reinstal·lar-me'l i passar-me a la versió 3.7,
- que vull provar
amb profunditat el nou Ubuntu
perquè m'agrada molt l'escriptori Gnome
i he comprovat la qualitat
d'aquesta distribució,
- i que vull tenir
(finalment) la Debian
al meu ordinador
he decidit, doncs, instal·lar-me els tres sistemes operatius
lliures
al meu disc dur: Debian Sarge
(quinze
cds!!), Knoppix 3.7,
i Ubuntu
4.10, mantenint el meu w98
que sols vull utilitzar si necessite alguna aplicació molt
particular per als meus estudis.
El Knoppix i l'Ubuntu estan basats en Debian, la qual cosa vol dir que
puc fer servir tota la potència de l'aplicació apt
per actualitzar-me'ls, i, encara que Ubuntu té el seu propi
magatzem de paquets, en principi, baixant-me paquets per a un sistema
operatiu puc tenir actualitzats els tres. Ja veurem això amb
més detalls.
Comencem doncs:
29/12/2004 Informació
sobre el meu maquinari.
Podeu trobar informació al respecte ací.
La informació no
està actualitzada. Ja l'actualitzaré...
En resum: tinc un disc dur de 120Gb,
amb una partició de 20Gb on tinc instal·lat el
meu w98.
Vull fer una partició FAT32 de 20Gb per a posar
allà la
informació que vull que siga fàcilment accessible
des
dels meus linux.
Vull fer tres particions més ext3 per als linux. Dues de
30Gb i una de 20Gb. És excessiu, ja ho sé,
però com que em
sobra espai puc fer malabarismes...
30/12/2004
On
aconseguir el
programari.
Ja ho he dit
més cap a dalt.
-
La Debian...
La distribució Debian Sarge
que molt prompte passarà a estable ocupant el lloc de la Debian Woody,
la podeu descarregar
des d'ací:
http://ftp.acc.umu.se/pub/cd-images/debian-weekly/i386/
Com
podeu veure
són 15 cds!!! Efectivament, la distribució Debian
és una de les més actives i on més
programes podeu
trobar, milers.
A l'hora d'instal·lar-vos-la us done unes recomanacions:
Si teniu bona connexió a Internet, em referisc a adsl,
podeu baixar-vos
sols el primer cd i fer una primera instal·lació.
Després podeu actualitzar-vos i configurar-vos el programari
que
vulgueu per
Internet.
Si no
teniu una bona
connexió, com és el meu
cas, busqueu algú
que tinga una de bona i baixeu-vos els
15 cds. Feu la instal·lació i actualitzeu i
configureu la
Debian des de cdrom.
Nota:
els fitxers isos de l'adreça que us he donat, s'actualitzen
setmanalment. Això vol dir que heu d'intentar baixar-vos-els
en una setmana o esperar-vos a la següent, perquè
els fitxers que us esteu baixant durant el canvi, no us els podreu
baixar perquè la grandària del fitxer que esteu
intentant baixar i la del que hi ha al servidor no coincideixen.
-
L'Ubuntu...
Podeu fer dues
coses: us la baixeu d'Internet o em
demaneu una còpia: en tinc 10 còpies oficials per
passar,
amb un cd d'instalació i un altre de Livecd
per provar-la.
Si voleu descarregar-vos-la, la distribució la podeu trobar
ací:
http://www.ubuntulinux.org/download/
Trieu
el servidor
que mé us agrade.
Ací teniu un poc d'història del creador d'aquesta
distribució:
UN JOVE MILIONARI
FINANÇA UNA
DISTRIBUCIÓ DE LINUX
Mercè Molist
http://ww2.grn.es/merce/
Amb només 31 anys, Mark
Shuttleworth ha
tingut una vida de pel·lícula. Multimilionari als
25,
després de vendre la seva empresa informàtica, ha
estat
el segon turista espacial de la història i un filantrop en
tecnologies per a millorar la societat. La seva última
aventura
té nom africà: Ubuntu,
una distribució
del sistema operatiu lliure GNU/Linux que està donant molt
que
parlar.
«Ubuntu» significa bondat cap als altres o, com diu
Shuttleworth, «si els altres són
feliços, jo ho
sóc». El jove va néixer a
Sud-àfrica el
1973. Als 21 anys, muntava una empresa especialitzada en certificats
digitals, que aviat va assolir un gran èxit, fins a fer la
competència a la afamada companyia Verisign, qui la va
comprar,
el 1999, per 575 milions de dòlars.
Amb el diners en la butxaca, Shuttleworth es va dedicar a
«buscar
formes creatives de gastar-lo». Va muntar una
fundació que
finança projectes per al progrés
tecnològic, com
dur ordinadors a les aules de Sud-àfrica. I va realitzar un
somni: anar a l'espai. En 2002, va viatjar a l'Estació
Espacial
Internacional i es va convertir en el primer africà
astronauta.
Amaga l'emoció de l'experiència
després de la
ironia: «Que què pensava quan veia la Terra? Doncs
que
veia la Terra».
De tornada, va buscar noves formes d'inversió i filantropia
relacionades amb el món tecnològic, especialment
amb
trencar barreres entre països rics i pobres: «Tenia
tres
possibles projectes i Ubuntu era el millor. És la meva forma
de
retornar a la comunitat el que se m'ha donat. No sóc
més
que un noi que va tenir sort amb les punt.com i la majoria de coses que
he fet han estat copiant idees d'uns altres».
Shuttleworth està convençut del poder del
software
lliure, que coneix des dels seus temps universitaris:
«És
una idea subversiva, la gent es va unint a ella i, a la seva vegada,
aporta altres idees poderoses. És part d'un canvi social i
econòmic, cada vegada més empreses el fan servir
perquè dilueix les diferències entre empreses
riques i
pobres. I és una mostra del que pot donar, al
món, el
treball voluntari i col·laboratiu a Internet. Cada vegada
veurem
més formes d'aquesta col·laboració. La
indústria del contingut és el pròxim
pas».
La seva intenció amb Ubuntu era «crear la meva
distribució Linux ideal i la premissa bàsica va
ser la
seva gratuïtat». Va muntar l'empresa Canonical Ltd i
va
contractar a alguns dels millors programadors del món i de
la
veterana distribució Linux Debian, en la qual es basa Ubuntu
i
amb la qual comparteix ser «absolutament lliure»,
de codi
obert i preu gratuït. En el temps rècord de sis
mesos,
naixia Ubuntu, que pot descarregar-se de la xarxa o rebre-la
gratuïtament en CD, una solució pensada per a parts
del
món amb poca connectivitat.
Els seus usuaris lloen la facilitat amb que s'instal·la, els
més de mil programes que porta incorporats i la promesa
d'actualitzacions regulars cada sis mesos, quelcom creïble,
vist
l'alt ritme de treball dels seus desenvolupadors: Shuttleworth els
reunia a principis de desembre a Mataró (El Maresme), durant
quinze dies de maratonianes reunions, que només van trencar
per
a rebre a representants de la Generalitat de Catalunya i participar en
una trobada del grup Barcelonins Domadors de Pingüins.
Ubuntu destaca per la seva vocació multilingüe: ve
traduït a les llengües europees
majoritàries,
inclòs el català. Juntament amb la
distribució,
han alliberat una eina automàtica de traducció de
programes anomenada Rosetta. Diu Shuttleworth: «El
multilingüisme és quelcom que ens
ajudarà a guanyar,
farà que més gent faci servir el software lliure.
A
més, fa que Ubuntu sigui diferent».
Però el programa en si no és l'única
raó de
l'èxit, diu: «És important tenir un
equip que sap
treballar en comunitat i no competir amb distribucions d'empreses com
Red Hat o Novell, seguir un camí més obert que
elles». Shuttleworth vol fer diners amb Ubuntu,
però no
venent els programes, com fan aquestes companyies, sinó el
suport tècnic especialitzat.
Copyright
2004 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article
is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.
- La Knoppix 3.7
La Knoppix la
podeu trobar ací:
http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/
Gràcies
a l'esforç de Sotcatala
podem
aconseguir molt programari en català, i un d'aquestos
projectes
és la traducció de la distribució
alemanya Knoppix
de la qual
hem parlat molt ja en aquestes
pàgines.
Dues de les característiques que han fet que aquesta
distribució haja tingut molta acceptació dintre
del
programari lliure i que moltes altres distribucions es basen en ella,
són:
- detecció pràcticament perfecta de tot el
maquinari del
teu ordinador, característica que les Debian sempre han patit, perquè
el
maquinari en aquesta distribució sempre s'hagut de
configurar a
mà.
- és un Livecd,
la
qual cosa vol dir que no cal instal·lar-la al teu disc dur
perquè pugues gaudir de tot un sistema operatiu GNU/Linux en
el
teu ordinador. Tan sols cal reiniciar el sistema i modificar la bios
perquè arrenque des del cdrom. I ja està! Una
vegada
acabes de provar-la, el teu ordinador està com estava, sense
que
s'haja modificat res.
Nosaltres, a més a més, la
instal·larem al nostre
disc dur...
Repassant aquest apartat anomenat On aconseguir el
programari, me n'he adonat d'un
assumpte que tal vegada passa
desapercebut. Cal recordar una cosa molt important per a mi: copiar o passar programari
lliure no
és delicte, cosa
que no passa amb el programari privatiu.
Potser algú estiga massa acostumat a passar i copiar
programari
de MS (o similars...) i ho prenga com a una cosa normal. NO,
passar programari privatiu,
copiar-lo o instal·lar-lo més d'una vegada sense
llicència, aixó sí
és un delicte.
31/12/2004 Fer
còpia de seguretat de les dades.
El
següent pas per a alliberar el meu ordinador és fer
les particions
adients al disc dur. Però abans de particionar-lo, hem de
fer
una còpia de seguretat de les dades que hi ha al disc dur.
Si el
disc dur no té dades i aneu a fer una
instal·lació
neta dels sistemes operatius, no cal fer la còpia,
evidentment.
Però si teniu una partició de windows o alguna
linux i
teniu dades que us interessa conservar, llavors sí cal fer
la
còpia de seguretat.
Que conste una cosa: mai no he tingut
cap problema fent les
particions per a un linux, i això
que n'he fet d'instal·lacions a manta (el Pac pot donar fe
d'això que li vaig instal·lar un knoppix al
portàtil reparticionant el seu disc dur sense assegurar les
dades del seu wxp!!). Però és prou que digues que
no va a
passar perquè passe...
Si la partició que tenim és windows,
convé abans
de res fer un defrag
de les
dades perquè estiguen totes cap al principi de la
partició, encara que aquesta tasca no la realitze molt
correctament aquest programa.
La manera de fer la còpia de seguretat és
qüestió vostra. Podeu gravar-vos les dades en un cd
comprimint-les abans, copiar-les a un altre ordinador si teniu una
xarxa a casa... Jo el que us vull ensenyar és com fer
còpies de seguretat de particions senceres. Això
ho
deixem per demà, val? Ja és molt tard...
Anem allà:
0201/2005 Fer
una còpia de seguretat d'una partició sencera.
Recordem la
configuració del meu ordinador abans d'alliberar-lo:
hda1
de 20 Gb (FAT32) amb el w98
hda2 de 30 Gb (ext3) amb el meu Knoppix
hda3 de 1 Gb (swap) partició d'intercanvi
hda4 de 30 Gb (ext3) amb el meu Gnoppix
Les dades compromeses del meu w98 ja les he assegurades en un cd. Ara
vull assegurar les dades del meu Knoppix. El que vaig a fer
és una còpia de seguretat de tota la
partició (hda2).
Modifique la bios del meu sistema operatiu perquè arrenque
des del cdrom, i pose un cd amb una còpia de la knoppix.
Quan arrenca el sistema operatiu, en una finestra de comandes pose les
comandes:
i prem <enter> amb la qual cosa m'hauré
convertit en superusuari en el knoppix livecd.
Vull desar els
fitxers resultants de la còpia de seguretat en la
partició del windows, que és l'unica
partició que no vaig a tocar. Després
podré gravar en un cds la còpia de seguretat o el
que vulga.
Munte la partició del windows:
Me'n vaig a aquesta partició:
I execute el programa que em va a fer la còpia de seguretat:
Si tot ha anat bé heu de veure una pantalla com aquesta.
Com veieu en aquesta imatge, en l'apartat Partition to save/restore
he seleccionat la /dev/hda2, la que té el meu Knoppix. En
l'apartat Image
file to create/use he posat
cpseguretat. Aquest serà el nom del fitxer/s que es
crearà. És senzill, no? Prem <F5>
per continuar.
Notes:
recordeu que la partició que heu d'assegurar no ha d'estar
muntada. Els fitxers resultants de la còpia de seguretat es
desaran al mateix directori on esteu executant el programa partimage.
En la següent pantalla,
he seleccionat un nivell de
compressió bzip2
que crea un fitxer el més comprimit possible encara que
tarda més temps. En l'apartat Image
split mode
he seleccionat fer la còpia en vàries imatges de
grandària 700 megues (que caben en un cd). Prem
<F5> per continuar.
Com he seleccionat l'opció Enter
description
en la pantalla anterior, ara em surt una altra pantalla
demanant-me que pose la descripció de la
particíó. La pose i prem <Ok> per
continuar.
En la següent pantalla
se'ns avisa que no és possible restaurar una
còpia de seguretat del Registre Mestre d'Arrenc degut a un bug en
el programa bzip2.
No fem cas perquè la nostra partició no
és d'aquest tipus. Prem <Ok> per continuar.
Després d'uns segons apareix una pantalla
amb les dades de la nostra partició que anem a assegurar.
Prem <Ok> per continuar i s'inicia el procés.
Com podeu veure la informació durant la còpia
és completa: la partició que s'està
desant, la grandària de la partició, el nom del
fitxer on estem desant la partició, la grandària
d'aquest fitxer (dada que es va actualitzant conforme es van desant les
dades), l'espai de què disposem en la partició on
s'està desant el fitxer, (dada que minva conforme va fent-se
gran el fitxer on desem les dades, evidentment), el tipus de
partició, el nivell de compressió, etc...
I després d'uns 29 minuts apareix una pantalla
on m'informa que he emmagatzemat 3.49 Gb de dades.
Perquè es feu una idea per si voleu fer algun dia una
còpia de seguretat del vostre windows, els fitxers
resultants per a aquestes 3.49 Gb de dades són 2 fitxers de
700 Mb i poc més de 500 megues, com podeu veure.
Ja està. Tenim les dades d'una partició sencera
assegurades. Per a què ens serveix això?
Imagineu-vos que voleu veure el que fa un virus o un programa
determinat sense que vulgueu modificar res de la vostra
partició. La solució és senzilla: feu
aquesta còpia de la partició sencera i podeu
jugar amb el virus o el programa i, posteriorment, podeu restaurar la
còpia de seguretat i tindreu altra vegada la
partició conforme estava, sense virus i neta.
Notes:
a l'hora de restaurar la còpia de seguretat, recordeu que la
partició on aneu a restaurar la còpia ha de ser
de la mateixa grandària que la que tenia la còpia
de seguretat (o almenys més gran).
I si tinc una sola
partició (usuaris windows)??
Llavors el que et convé és reparticionar la que
tens i fer una altra on desar les còpies de seguretat. A la
següent secció explique com redimensionar
una
partició amb un
exemple pràctic.
I
si no tinc
espai al meu
ordinador? Llavors com podeu
obervar en la primera pantalla
del programa partimage,
podeu desar els fitxers resultants en un ordinador que tingueu
connectat en xarxa al vostre. Tan sols haureu d'aixecar la xarxa en els
dos ordinadors i executar
en l'ordinador on voleu desar els fitxers resultants, que
farà
de servidor, i
en l'ordinador del qual volem fer la còpia de seguretat.
Llavors
seleccionem l'opció Connect to
server en la primera pantalla
del programa i posem
l'adreça de xarxa de l'ordinador que fa de servidor. Reviseu
l'ajuda del programa partimage.
Ja veieu que un sistema operatiu livecd
i tan complet com Knoppix el podem fer servir com a disc de rescat quan
el vostre ordinador tinga un problema greu.
04/01/2005 Redimensionar
una
partició.
Com sempre dic, en linux les coses sempre es poden fer de
més
d'una manera (en windows també, però la majoria
de
vegades no debades).
En aquest cas també passa el mateix. Per redimensionar una
partició tens diverses eines, i l'utilització
d'una o
altra depén del gust de l'usuari.
Com en l'apartat anterior vaig a fer servir el livecd
del meu Knoppix per
redimensionar un petit disc que tinc amb un windows que l'ocupa tot, i
això us servirà d'exemple per fer el mateix quan
tingueu
la necessitat de llevar-li espai al vostre (Una pregunta abans de
continuar: s'heu preguntat alguna vegada perquè el
windows
sempre vol ocupar tot
el disc dur i no deixa cap opció perquè altre
sistema
operatiu n'ocupe part del disc dur?).
Suposarem que heu fet un defrag del disc dur per posar les dades al
principi de la partició i/o una còpia de
seguretat de les
dades més compromeses per si de cas.
Anem allà:
Modifiquem, com sempre, la bios per poder arrencar des del cdrom, posem
la nostra còpia (legal)
del Knoppix i engeguem l'ordinador.
Una vegada ha arrencat el nostre Knoppix, anem a la K de la barra de
tasques i anem al menú Sistema
i executem el programa QTParted
o bé des d'una finestra de comandaments posem la comanda:
$
sudo
-H /usr/sbin/qtparted
|
En obrir-se el programa si seleccionem una partició
és
veurà una cosa com aquesta.
Una vegada seleccionada la partició que volem redimensionar,
si
es pot, podrem anar al menú Operacions
i executar Redimensiona,
(o fer clic en l'icona que és una doble fletxa a la barra de
ferramentes o fer clic amb el botó dret del
ratolí sobre la partició seleccionada i triar
l'opció Redimensiona).
Ens
eixirà una pantalla com aquesta.
Imagineu-vos que voleu fer més xicoteta la
partició, de
manera que la seua grandària ara siga de 2Gb. Llavors, fent
clic
en les fletxes que hi ha al costat d'on posa la nova mida de la
partició, o estirant de la fletxa del quadre verd que
simbolitza la partició o posant directament la seua
nova grandària al quadre de text, heu d'aconseguir tenir una
pantalla com aquesta.
Crec que se sobreentén totes les opcions d'aquesta finestra
i no cal explicar més.
Una vegada accepteu, us quedarà un espai lliure com podeu veure
de color gris que es correspon amb la nova partició sense
formatar. Si la seleccioneu, amb aquest nou espai de què
disposeu podeu fer el que volgueu, com per exemple crear una nova
partició amb un
sistema de fitxers que podeu escollir: ext3, ext2, fat32, jfs,
linux-swap, ntfs, reiserfs, xfs. Si una vegada creada la
partició volem modificar el seu tipus de fitxers, tan sols
hem de triar l'opció Formata
i podreu canviar el tipus de la partició.
Ja tan sols ens queda acceptar tot els canvis, anar el menú Fitxer
i seleccionar l'opció Aplica
i ja està!!
Més fàcil imposssible, no?
05/01/2005 Desinstal·lar
el gestor d'arrencada lilo.
Desinstal·le el gestor d'arrencada que tenia fins ara.
Com que el sistema operatiu de MS que tinc és un w98, posant
un disquet d'arrencada d'aquest sistema operatiu en la disquetera i
reiniciant (ha d'estar modificada la bios perquè cerque el
sector d'arrencada primer al disquet...), llavors tans sols he de posar
la comanda següent una vegada arrenque el ms-dos:
I ja està!
06/01/2005 Particionament del meu disc dur de 120G.
Anem a veure de manera pràctica com he particionat el meu disc
dur.
Faré servir el cd del meu Knoppix 3.7, com sempre, i
utilitzaré el programa Qparted, del qual ja hem vist el seu
funcionament en apartats anteriors.
Recordeu que el meu disc dur tenia les següents particions.
Primer de tot he esborrat les particions que no vaig a conservar.
Això es fa seleccionant la partició a esborrar i fent
clic sobre la icona que sembla un borrador, de manera que al final em
queda una cosa així.
Ara us explique com crear una partició i les altres les
faré de la mateixa manera.
Vaig a crear una partició de 20 Gb fat32.
Seleccione l'espai buit i faig clic sobre la icona que sembla una fulla
de paper, o fent clic amb el botó dret del ratolí sobre
la partició a modificar seleccione l'opció Crea. A la finestra que s'obre,
seleccione Partició
primària, fat32,
a l'inici de l'espai no
utilitzat i a la seua
grandària pose 20Gb com podeu veure, de manera que al final em queda
una cosa així.
Repetisc el procés fins a crear totes les particions adients.
Recordeu que vull crear una partició de 20Gb fat32 per a posar
allà les dades que vull compartir amb els meus linux de manera
que siga fàcil accedir a les dades, i tres particions de aprox.
30 Gb per a tres linux: Debian Sarge, Knoppix 3.7 i Ubuntu 4.10.
En la partició número 4, com que actualment sols podem
crear 4 particions primàries en un disc, hem de crear una
d'extendida amb tot l'espai que quede al disc dur, i després ja
crearem les particions lògiques que volem. Això es fa
seleccionant en lloc de una partició primària una
d'extendida, com podeu veure.
Quan ja ens queden 2 particions per acabar, per a aprofitar tot el disc
dur amb exactitud, el que podem fer és crear la penúltima
partició al final de l'espai buit, i l'última en l'espai
que queda lliure, de
manera que al final n'hem aprofitat tot el disc dur i hem aconseguit
crear les particions que volíem.
No sé com afectarà al funcionament dels meus linux el que
estiguen al final del disc dur. Segurament minvarà la seua
velocitat. Ja ho veuré quan comence a treballar amb ells. Una
idea corre pel meu cap: comprar-me un disc dur i instal·lar
allà el linux amb què em quede definitivament, el que
més m'agrade, fer-lo master i fer el del windows esclau.
Però no tinc diners per a això encara... Més
endavant.
Nota: una altra eina que podeu utilitzar per particionar, és el
programa cfdisk
(és el que utilitza el knoppix durant la seua
instal·lació al disc dur). Ací teniu una imatge
del progama en execució.
Potser és més flexible que el Qtparted però com que es fa
servir des d'una finestra de comandaments és més lleig. Movent-se amb les fletxes i
utilitzant la tecla de tabular, el crear una partició es redueix
a prémer <enter> en l'opció Nova i anar creant les particions al
teu gust. Tan sols hem d'introduir d'entre tots els tipus de particions el valor 0c si el tipus de partició
que volem crear és fat32, 83
si el tipus és linux ext3, 82
si és linux swap o 85
si és extendida.
07/01/2005 Instal·lar
la knoppix a la partició hda5.
Instal·lada sense cap problema la Knoppix 3.7 CA en la partició
hda5.
El lilo l'he instal·lat al principi de la mateixa
partició i no al MBR del disc dur, amb la qual cosa ara no puc
accedir a aquesta distribució de manera normal, fins que
instal·le el meu Debian Sarge
a la partició hda3 i instal·le, aquesta vegada sí,
el seu lilo al MBR del disc dur. Llavors podré, des del lilo del
Debian arrencar la Knoppix o la Ubuntu segons m'abellisca. Supose que
tot açò pot ser tema per explicar més endavant en
una altra pàgina: com arrencar
vàrios linux en un disc dur i com arrencar vàrios kernels
en una partició. Més endavant...
No puc arrencar la Knoppix tampoc des de disquet perquè, com que
he instal·lat el kernel 2.6, no he pogut crear cap disquet
d'arrencada perquè no hi cap en un disquet.
25/01/2005 Instal·lar
la Ubuntu a la partició hda6.
Amb la instal·lació d'Ubuntu he tingut
alguns problemes.
En principi no podia instal·lar-la perquè arribada l'hora
de detectar i muntar el cd-rom, no el detectava. I llavors el programa
d'instal·lació no podia continuar.
Cercant informació vaig trobar que es tractava d'un bug, d'un error en el programa
d'instal·lació: els ordinadors nous que tenen discos
serial ATA feien que no es detectara el cdrom.
El que vaig fer va ser apuntar-me a la llista en castellà
d'Ubuntu i intentar que em donaren una solució. Vaig enviar
un missatge i no vaig rebre cap resposta. Em vaig adonar que era un
problema que sovint apareixia al fórum.
Llavors van arribar els exàmens i vaig deixar la cosa pendent.
El diumenge passat, després d'acabar els exàmens, vaig
posar-me altra vegada a instal·lar la distribució i de
seguida vaig trobar la solució:
Pensí que havia de poder instal·lar la Ubuntu
perquè el livecd que acompanya el disc oficial
d'instal·lació no tenia cap problema per detectar el
cdrom.
Llavors vaig pensar en iniciar la instal·lació en mode expert (sols cal posar la paraula expert quan t'apareix boot: (prémer F1 o F2 o F3...
quan aparega boot: per
a més ajuda...)).
Així, arriba un moment durant la instal·lació,
justament quan ha de detectar i muntar el cdrom, on apareix una
pantalla que et diu:
Detectar i muntar el
cdrom
S'han detectat els següents mòduls del nucli
de linux com a coincidents amb el vostre maquinari. Si sabeu que alguns
són innecessaris o causen problemes, podeu no carregar-los. Si
no esteu segurs, hauríeu de deixar-los tots seleccionats.
Mòduls per carregar:
i en el meu cas apareixen tota una llista de mòduls necessaris
per a continuar amb la instal·lació (la llista de
mòduls depén del maquinari que teniu, això vol dir
que la llista por ser distinta a la meua, i per això no
l'especifique).
Em vaig adonar que per a detectar o carregar els disc SATA, hi havien
dos mòduls, un de propietari, el d'Intel:
ata_piix(Intel Corporation 8280IEB (ICH5) Serial Ata 150
storage)
i un altre el de la pròpia distribució,
el mòdul de linux:
ide-disk (Linux ATA DISK)
llavors vaig deduir que potser el mòdul d'intel destorbava a
l'hora de carregar el mòdul libata
de linux.
El que vaig fer és deseleccionar el mòdul propietari
d'Intel perquè no el carregue i vaig prémer continuar.
Em va aparèixer una altra pantalla que em deia:
Detecta i munta el cdrom
The installer can use hdparm to tune some cdrom drive
parameters which
may significantly speed up reading packages from the cd. You can change
the parameters to be used. To disable hdparm, enter an empty parameterr
list.
Tune cd-rom drive parameters whith hdparm?
Com que no necessite optimitzar l'accés al cdrom, vaig
prémer enter sense paràmetres addicionals perquè
no
faça servir el hdparm i de sobte va aparéir una pantalla
on em deia que havia detectat una distribució Ubuntu i que
continuava la instal·lació.
Aconseguit!!
Més informació al respecte ací.
|