icona encisamL'encisam
enrere


Fent lliure el meu ordinador...


La idea és aquesta: aprofitant...
  • que molt prompte se m'acaba la llicència del meu antivirus per al windows (i que no vull pagar més),
  • que he tingut algun problema amb el meu Knoppix 3.4 XP que ha fet que estiga decidit a reinstal·lar-me'l i passar-me a la versió 3.7,
  • que vull provar amb profunditat el nou Ubuntu perquè m'agrada molt l'escriptori Gnome i he comprovat la qualitat d'aquesta distribució,
  • i que vull tenir (finalment) la Debian al meu ordinador
he decidit, doncs, instal·lar-me els tres sistemes operatius lliures al meu disc dur: Debian Sarge (quinze cds!!), Knoppix 3.7, i Ubuntu 4.10, mantenint el meu w98 que sols vull utilitzar si necessite alguna aplicació molt particular per als meus estudis.
El Knoppix i l'Ubuntu estan basats en Debian, la qual cosa vol dir que puc fer servir tota la potència de l'aplicació apt per actualitzar-me'ls, i, encara que Ubuntu té el seu propi magatzem de paquets, en principi, baixant-me paquets per a un sistema operatiu puc tenir actualitzats els tres. Ja veurem això amb més detalls.


Comencem doncs:
29/12/2004 Informació sobre el meu maquinari.
Podeu trobar informació al respecte ací. La informació no està actualitzada. Ja l'actualitzaré...
En resum: tinc un disc dur de 120Gb, amb una partició de 20Gb on tinc instal·lat el meu w98.
Vull fer una partició FAT32 de 20Gb per a posar allà la informació que vull que siga fàcilment accessible des dels meus linux.
Vull fer tres particions més ext3 per als linux. Dues de 30Gb i una de 20Gb. És excessiu, ja ho sé, però com que em sobra espai puc fer malabarismes...

30/12/2004 On aconseguir el programari.
Ja ho he dit més cap a dalt.
- La Debian...
La distribució Debian Sarge que molt prompte passarà a estable ocupant el lloc de la Debian Woody, la podeu descarregar des d'ací:
http://ftp.acc.umu.se/pub/cd-images/debian-weekly/i386/
Com podeu veure són 15 cds!!! Efectivament, la distribució Debian és una de les més actives i on més programes podeu trobar, milers.
A l'hora d'instal·lar-vos-la us done unes recomanacions:
Si teniu bona connexió a Internet, em referisc a adsl, podeu baixar-vos sols el primer cd i fer una primera instal·lació. Després podeu actualitzar-vos i configurar-vos el programari que vulgueu per Internet.
Si no teniu una bona connexió, com és el meu cas, busqueu algú que tinga una de bona i baixeu-vos els 15 cds. Feu la instal·lació i actualitzeu i configureu la Debian des de cdrom.

Nota: els fitxers isos de l'adreça que us he donat, s'actualitzen setmanalment. Això vol dir que heu d'intentar baixar-vos-els en una setmana o esperar-vos a la següent, perquè els fitxers que us esteu baixant durant el canvi, no us els podreu baixar perquè la grandària del fitxer que esteu intentant baixar i la del que hi ha al servidor no coincideixen.

- L'Ubuntu...
Podeu fer dues coses: us la baixeu d'Internet o em demaneu una còpia: en tinc 10 còpies oficials per passar, amb un cd d'instalació i un altre de Livecd per provar-la.
Si voleu descarregar-vos-la, la distribució la podeu trobar ací:
http://www.ubuntulinux.org/download/
Trieu el servidor que mé us agrade.
Ací teniu un poc d'història del creador d'aquesta distribució:

UN JOVE MILIONARI FINANÇA UNA DISTRIBUCIÓ DE LINUX

Mercè Molist

http://ww2.grn.es/merce/

Amb només 31 anys, Mark Shuttleworth ha tingut una vida de pel·lícula. Multimilionari als 25, després de vendre la seva empresa informàtica, ha estat el segon turista espacial de la història i un filantrop en tecnologies per a millorar la societat. La seva última aventura té nom africà: Ubuntu, una distribució del sistema operatiu lliure GNU/Linux que està donant molt que parlar.

«Ubuntu» significa bondat cap als altres o, com diu Shuttleworth, «si els altres són feliços, jo ho sóc». El jove va néixer a Sud-àfrica el 1973. Als 21 anys, muntava una empresa especialitzada en certificats digitals, que aviat va assolir un gran èxit, fins a fer la competència a la afamada companyia Verisign, qui la va comprar, el 1999, per 575 milions de dòlars.

Amb el diners en la butxaca, Shuttleworth es va dedicar a «buscar formes creatives de gastar-lo». Va muntar una fundació que finança projectes per al progrés tecnològic, com dur ordinadors a les aules de Sud-àfrica. I va realitzar un somni: anar a l'espai. En 2002, va viatjar a l'Estació Espacial Internacional i es va convertir en el primer africà astronauta. Amaga l'emoció de l'experiència després de la ironia: «Que què pensava quan veia la Terra? Doncs que veia la Terra».

De tornada, va buscar noves formes d'inversió i filantropia relacionades amb el món tecnològic, especialment amb trencar barreres entre països rics i pobres: «Tenia tres possibles projectes i Ubuntu era el millor. És la meva forma de retornar a la comunitat el que se m'ha donat. No sóc més que un noi que va tenir sort amb les punt.com i la majoria de coses que he fet han estat copiant idees d'uns altres».

Shuttleworth està convençut del poder del software lliure, que coneix des dels seus temps universitaris: «És una idea subversiva, la gent es va unint a ella i, a la seva vegada, aporta altres idees poderoses. És part d'un canvi social i econòmic, cada vegada més empreses el fan servir perquè dilueix les diferències entre empreses riques i pobres. I és una mostra del que pot donar, al món, el treball voluntari i col·laboratiu a Internet. Cada vegada veurem més formes d'aquesta col·laboració. La indústria del contingut és el pròxim pas».

La seva intenció amb Ubuntu era «crear la meva distribució Linux ideal i la premissa bàsica va ser la seva gratuïtat». Va muntar l'empresa Canonical Ltd i va contractar a alguns dels millors programadors del món i de la veterana distribució Linux Debian, en la qual es basa Ubuntu i amb la qual comparteix ser «absolutament lliure», de codi obert i preu gratuït. En el temps rècord de sis mesos, naixia Ubuntu, que pot descarregar-se de la xarxa o rebre-la gratuïtament en CD, una solució pensada per a parts del món amb poca connectivitat.

Els seus usuaris lloen la facilitat amb que s'instal·la, els més de mil programes que porta incorporats i la promesa d'actualitzacions regulars cada sis mesos, quelcom creïble, vist l'alt ritme de treball dels seus desenvolupadors: Shuttleworth els reunia a principis de desembre a Mataró (El Maresme), durant quinze dies de maratonianes reunions, que només van trencar per a rebre a representants de la Generalitat de Catalunya i participar en una trobada del grup Barcelonins Domadors de Pingüins.

Ubuntu destaca per la seva vocació multilingüe: ve traduït a les llengües europees majoritàries, inclòs el català. Juntament amb la distribució, han alliberat una eina automàtica de traducció de programes anomenada Rosetta. Diu Shuttleworth: «El multilingüisme és quelcom que ens ajudarà a guanyar, farà que més gent faci servir el software lliure. A més, fa que Ubuntu sigui diferent».

Però el programa en si no és l'única raó de l'èxit, diu: «És important tenir un equip que sap treballar en comunitat i no competir amb distribucions d'empreses com Red Hat o Novell, seguir un camí més obert que elles». Shuttleworth vol fer diners amb Ubuntu, però no venent els programes, com fan aquestes companyies, sinó el suport tècnic especialitzat.

Copyright 2004 Mercè Molist.
Verbatim copying, translation and distribution of this entire article is permitted in any digital medium, provided this notice is preserved.


- La Knoppix 3.7
La Knoppix la podeu trobar ací:
http://www.softcatala.org/projectes/knoppix/
Gràcies a l'esforç de Sotcatala podem aconseguir molt programari en català, i un d'aquestos projectes és la traducció de la distribució alemanya Knoppix de la qual hem parlat molt ja en aquestes pàgines.
Dues de les característiques que han fet que aquesta distribució haja tingut molta acceptació dintre del programari lliure i que moltes altres distribucions es basen en ella, són:
- detecció pràcticament perfecta de tot el maquinari del teu ordinador, característica que les Debian sempre han patit, perquè el maquinari en aquesta distribució sempre s'hagut de configurar a mà.
- és un Livecd, la qual cosa vol dir que no cal instal·lar-la al teu disc dur perquè pugues gaudir de tot un sistema operatiu GNU/Linux en el teu ordinador. Tan sols cal reiniciar el sistema i modificar la bios perquè arrenque des del cdrom. I ja està! Una vegada acabes de provar-la, el teu ordinador està com estava, sense que s'haja modificat res.
Nosaltres, a més a més, la instal·larem al nostre disc dur...

Repassant aquest apartat anomenat On aconseguir el programari, me n'he adonat d'un assumpte que tal vegada passa desapercebut. Cal recordar una cosa molt important per a mi: copiar o passar programari lliure no és delicte, cosa que no passa amb el programari privatiu. Potser algú estiga massa acostumat a passar i copiar programari de MS (o similars...) i ho prenga com a una cosa normal. NO, passar programari privatiu, copiar-lo o instal·lar-lo més d'una vegada sense llicència, aixó és un delicte.

31/12/2004 Fer còpia de seguretat de les dades.
El següent pas per a alliberar el meu ordinador és fer les particions adients al disc dur. Però abans de particionar-lo, hem de fer una còpia de seguretat de les dades que hi ha al disc dur. Si el disc dur no té dades i aneu a fer una instal·lació neta dels sistemes operatius, no cal fer la còpia, evidentment. Però si teniu una partició de windows o alguna linux i teniu dades que us interessa conservar, llavors sí cal fer la còpia de seguretat.

Que conste una cosa: mai no he tingut cap problema fent les particions per a un linux, i això que n'he fet d'instal·lacions a manta (el Pac pot donar fe d'això que li vaig instal·lar un knoppix al portàtil reparticionant el seu disc dur sense assegurar les dades del seu wxp!!). Però és prou que digues que no va a passar perquè passe...

Si la partició que tenim és windows, convé abans de res fer un defrag de les dades perquè estiguen totes cap al principi de la partició, encara que aquesta tasca no la realitze molt correctament aquest programa.

La manera de fer la còpia de seguretat és qüestió vostra. Podeu gravar-vos les dades en un cd comprimint-les abans, copiar-les a un altre ordinador si teniu una xarxa a casa... Jo el que us vull ensenyar és com fer còpies de seguretat de particions senceres. Això ho deixem per demà, val? Ja és molt tard...

Anem allà:
0201/2005 Fer una còpia de seguretat d'una partició sencera.
Recordem la configuració del meu ordinador abans d'alliberar-lo:
hda1 de 20 Gb (FAT32) amb el w98
hda2 de 30 Gb (ext3) amb el meu Knoppix
hda3 de 1 Gb (swap) partició d'intercanvi
hda4 de 30 Gb (ext3) amb el meu Gnoppix


Les dades compromeses del meu w98 ja les he assegurades en un cd. Ara vull assegurar les dades del meu Knoppix. El que vaig a fer és una còpia de seguretat de tota la partició (hda2).

Modifique la bios del meu sistema operatiu perquè arrenque des del cdrom, i pose un cd amb una còpia de la knoppix.
Quan arrenca el sistema operatiu, en una finestra de comandes pose les comandes:
$ su
i prem <enter> amb la qual cosa m'hauré convertit en superusuari en el knoppix livecd.
Vull desar els fitxers resultants de la còpia de seguretat en la partició del windows, que és l'unica partició que no vaig a tocar. Després podré gravar en un cds la còpia de seguretat o el que vulga.
Munte la partició del windows:
# mount /dev/hda1
Me'n vaig a aquesta partició:
# cd /mnt/hda1/
I execute el programa que em va a fer la còpia de seguretat:
# partimage

Si tot ha anat bé heu de veure una pantalla com aquesta.
Com veieu en aquesta imatge, en l'apartat Partition to save/restore he seleccionat la /dev/hda2, la que té el meu Knoppix. En l'apartat Image file to create/use he posat cpseguretat. Aquest serà el nom del fitxer/s que es crearà. És senzill, no? Prem <F5> per continuar.

Notes: recordeu que la partició que heu d'assegurar no ha d'estar muntada. Els fitxers resultants de la còpia de seguretat es desaran al mateix directori on esteu executant el programa partimage.

En la següent pantalla, he seleccionat  un nivell de compressió bzip2 que crea un fitxer el més comprimit possible encara que tarda més temps. En l'apartat Image split mode he seleccionat fer la còpia en vàries imatges de grandària 700 megues (que caben en un cd). Prem <F5> per continuar.

Com he seleccionat l'opció Enter description en la pantalla anterior, ara em surt una altra pantalla demanant-me que pose la descripció de la particíó. La pose i prem <Ok> per continuar.

En la següent pantalla se'ns avisa que no és possible restaurar una còpia de seguretat del Registre Mestre d'Arrenc degut a un bug en el programa bzip2. No fem cas perquè la nostra partició no és d'aquest tipus. Prem <Ok> per continuar.

Després d'uns segons apareix una pantalla amb les dades de la nostra partició que anem a assegurar. Prem <Ok> per continuar i s'inicia el procés. Com podeu veure la informació durant la còpia és completa: la partició que s'està desant, la grandària de la partició, el nom del fitxer on estem desant la partició, la grandària d'aquest fitxer (dada que es va actualitzant conforme es van desant les dades), l'espai de què disposem en la partició on s'està desant el fitxer, (dada que minva conforme va fent-se gran el fitxer on desem les dades, evidentment), el tipus de partició, el nivell de compressió, etc...

I després d'uns 29 minuts apareix una pantalla on m'informa que he emmagatzemat 3.49 Gb de dades.
Perquè es feu una idea per si voleu fer algun dia una còpia de seguretat del vostre windows, els fitxers resultants per a aquestes 3.49 Gb de dades són 2 fitxers de 700 Mb i poc més de 500 megues, com podeu veure.

Ja està. Tenim les dades d'una partició sencera assegurades. Per a què ens serveix això? Imagineu-vos que voleu veure el que fa un virus o un programa determinat sense que vulgueu modificar res de la vostra partició. La solució és senzilla: feu aquesta còpia de la partició sencera i podeu jugar amb el virus o el programa i, posteriorment, podeu restaurar la còpia de seguretat i tindreu altra vegada la partició conforme estava, sense virus i neta.

Notes: a l'hora de restaurar la còpia de seguretat, recordeu que la partició on aneu a restaurar la còpia ha de ser de la mateixa grandària que la que tenia la còpia de seguretat (o almenys més gran).
I si tinc una sola partició (usuaris windows)??
Llavors el que et convé és reparticionar la que tens i fer una altra on desar les còpies de seguretat. A la següent secció explique com redimensionar una partició amb un exemple pràctic.
I si no tinc espai al meu ordinador? Llavors com podeu obervar en la primera pantalla del programa partimage, podeu desar els fitxers resultants en un ordinador que tingueu connectat en xarxa al vostre. Tan sols haureu d'aixecar la xarxa en els dos ordinadors i executar
# partimaged -L -d
en l'ordinador on voleu desar els fitxers resultants, que farà de servidor, i
# partimage
en l'ordinador del qual volem fer la còpia de seguretat. Llavors seleccionem l'opció Connect to server en la primera pantalla del programa i posem l'adreça de xarxa de l'ordinador que fa de servidor. Reviseu l'ajuda del programa partimage.

Ja veieu que un sistema operatiu livecd i tan complet com Knoppix el podem fer servir com a disc de rescat quan el vostre ordinador tinga un problema greu.

04/01/2005 Redimensionar una partició.
Com sempre dic, en linux les coses sempre es poden fer de més d'una manera (en windows també, però la majoria de vegades no debades).
En aquest cas també passa el mateix. Per redimensionar una partició tens diverses eines, i l'utilització d'una o altra depén del gust de l'usuari.
Com en l'apartat anterior vaig a fer servir el livecd del meu Knoppix per redimensionar un petit disc que tinc amb un windows que l'ocupa tot, i això us servirà d'exemple per fer el mateix quan tingueu la necessitat de llevar-li espai al vostre (Una pregunta abans de continuar: s'heu preguntat alguna vegada perquè el windows sempre vol ocupar tot el disc dur i no deixa cap opció perquè altre sistema operatiu n'ocupe part del disc dur?).

Suposarem que heu fet un defrag del disc dur per posar les dades al principi de la partició i/o una còpia de seguretat de les dades més compromeses per si de cas.

Anem allà:
Modifiquem, com sempre, la bios per poder arrencar des del cdrom, posem la nostra còpia (legal) del Knoppix i engeguem l'ordinador.
Una vegada ha arrencat el nostre Knoppix, anem a la K de la barra de tasques i anem al menú Sistema i executem el programa QTParted o bé des d'una finestra de comandaments posem la comanda:
$ sudo -H /usr/sbin/qtparted
En obrir-se el programa si seleccionem una partició és veurà una cosa com aquesta.

Una vegada seleccionada la partició que volem redimensionar, si es pot, podrem anar al menú Operacions i executar Redimensiona, (o fer clic en l'icona que és una doble fletxa a la barra de ferramentes o fer clic amb el botó dret del ratolí sobre la partició seleccionada i triar l'opció Redimensiona). Ens eixirà una pantalla com aquesta.

Imagineu-vos que voleu fer més xicoteta la partició, de manera que la seua grandària ara siga de 2Gb. Llavors, fent clic en les fletxes que hi ha al costat d'on posa la nova mida de la partició, o estirant de la fletxa del quadre verd que simbolitza la partició o posant directament la seua nova grandària al quadre de text, heu d'aconseguir tenir una pantalla com aquesta. Crec que se sobreentén totes les opcions d'aquesta finestra i no cal explicar més.

Una vegada accepteu, us quedarà un espai lliure com podeu veure de color gris que es correspon amb la nova partició sense formatar. Si la seleccioneu, amb aquest nou espai de què disposeu podeu fer el que volgueu, com per exemple crear una nova partició amb un sistema de fitxers que podeu escollir: ext3, ext2, fat32, jfs, linux-swap, ntfs, reiserfs, xfs. Si una vegada creada la partició volem modificar el seu tipus de fitxers, tan sols hem de triar l'opció Formata i podreu canviar el tipus de la partició.

Ja tan sols ens queda acceptar tot els canvis, anar el menú Fitxer i seleccionar l'opció Aplica i ja està!! Més fàcil imposssible, no?

05/01/2005 Desinstal·lar el gestor d'arrencada lilo.
Desinstal·le el gestor d'arrencada que tenia fins ara.
Com que el sistema operatiu de MS que tinc és un w98, posant un disquet d'arrencada d'aquest sistema operatiu en la disquetera i reiniciant (ha d'estar modificada la bios perquè cerque el sector d'arrencada primer al disquet...), llavors tans sols he de posar la comanda següent una vegada arrenque el ms-dos:
A:\>fdisk /mbr
I ja està!

06/01/2005 Particionament del meu disc dur de 120G.
Anem a veure de manera pràctica com he particionat el meu disc dur.

Faré servir el cd del meu Knoppix 3.7, com sempre, i utilitzaré el programa Qparted, del qual ja hem vist el seu funcionament en apartats anteriors.
Recordeu que el meu disc dur tenia les següents particions.

Primer de tot he esborrat les particions que no vaig a conservar. Això es fa seleccionant la partició a esborrar i fent clic sobre la icona que sembla un borrador, de manera que al final em queda una cosa així.

Ara us explique com crear una partició i les altres les faré de la mateixa manera.
Vaig a crear una partició de 20 Gb fat32.
Seleccione l'espai buit i faig clic sobre la icona que sembla una fulla de paper, o fent clic amb el botó dret del ratolí sobre la partició a modificar seleccione l'opció Crea. A la finestra que s'obre, seleccione Partició primària, fat32, a l'inici de l'espai no utilitzat i a la seua grandària pose 20Gb com podeu veure, de manera que al final em queda una cosa així.

Repetisc el procés fins a crear totes les particions adients. Recordeu que vull crear una partició de 20Gb fat32 per a posar allà les dades que vull compartir amb els meus linux de manera que siga fàcil accedir a les dades, i tres particions de aprox. 30 Gb per a tres linux: Debian Sarge, Knoppix 3.7 i Ubuntu 4.10.

En la partició número 4, com que actualment sols podem crear 4 particions primàries en un disc, hem de crear una d'extendida amb tot l'espai que quede al disc dur, i després ja crearem les particions lògiques que volem. Això es fa seleccionant en lloc de una partició primària una d'extendida, com podeu veure.

Quan ja ens queden 2 particions per acabar, per a aprofitar tot el disc dur amb exactitud, el que podem fer és crear la penúltima partició al final de l'espai buit, i l'última en l'espai que queda lliure, de manera que al final n'hem aprofitat tot el disc dur i hem aconseguit crear les particions que volíem.

No sé com afectarà al funcionament dels meus linux el que estiguen al final del disc dur. Segurament minvarà la seua velocitat. Ja ho veuré quan comence a treballar amb ells. Una idea corre pel meu cap: comprar-me un disc dur i instal·lar allà el linux amb què em quede definitivament, el que més m'agrade, fer-lo master i fer el del windows esclau. Però no tinc diners per a això encara... Més endavant.

Nota: una altra eina que podeu utilitzar per particionar, és el programa cfdisk (és el que utilitza el knoppix durant la seua instal·lació al disc dur). Ací teniu una imatge del progama en execució. Potser és més flexible que el Qtparted però com que es fa servir des d'una finestra de comandaments és més lleig. Movent-se amb les fletxes i utilitzant la tecla de tabular, el crear una partició es redueix a prémer <enter> en l'opció Nova i anar creant les particions al teu gust. Tan sols hem d'introduir d'entre tots els tipus de particions el valor 0c si el tipus de partició que volem crear és fat32, 83 si el tipus és linux ext3, 82 si és linux swap o 85 si és extendida.

07/01/2005 Instal·lar la knoppix a la partició hda5.
Instal·lada sense cap problema la Knoppix 3.7 CA en la partició hda5.
El lilo l'he instal·lat al principi de la mateixa partició i no al MBR del disc dur, amb la qual cosa ara no puc accedir a aquesta distribució de manera normal, fins que instal·le el meu Debian Sarge a la partició hda3 i instal·le, aquesta vegada sí, el seu lilo al MBR del disc dur. Llavors podré, des del lilo del Debian arrencar la Knoppix o la Ubuntu segons m'abellisca. Supose que tot açò pot ser tema per explicar més endavant en una altra pàgina: com arrencar vàrios linux en un disc dur i com arrencar vàrios kernels en una partició. Més endavant...
No puc arrencar la Knoppix tampoc des de disquet perquè, com que he instal·lat el kernel 2.6, no he pogut crear cap disquet d'arrencada perquè no hi cap en un disquet.

25/01/2005 Instal·lar la Ubuntu a la partició hda6.
Amb la instal·lació d'Ubuntu he tingut alguns problemes.
En principi no podia instal·lar-la perquè arribada l'hora de detectar i muntar el cd-rom, no el detectava. I llavors el programa d'instal·lació no podia continuar.
Cercant informació vaig trobar que es tractava d'un bug, d'un error en el programa d'instal·lació: els ordinadors nous que tenen discos serial ATA feien que no es detectara el cdrom.
El que vaig fer va ser apuntar-me a la llista en castellà d'Ubuntu i intentar que em donaren una solució. Vaig enviar un missatge i no vaig rebre cap resposta. Em vaig adonar que era un problema que sovint apareixia al fórum.
Llavors van arribar els exàmens i vaig deixar la cosa pendent.

El diumenge passat, després d'acabar els exàmens, vaig posar-me altra vegada a instal·lar la distribució i de seguida vaig trobar la solució:
Pensí que havia de poder instal·lar la Ubuntu perquè el livecd que acompanya el disc oficial d'instal·lació no tenia cap problema per detectar el cdrom.
Llavors vaig pensar en iniciar la instal·lació en mode expert (sols cal posar la paraula expert quan t'apareix boot: (prémer F1 o F2 o F3... quan aparega boot:  per a més ajuda...)).
Així, arriba un moment durant la instal·lació, justament quan ha de detectar i muntar el cdrom, on apareix una pantalla que et diu:
Detectar i muntar el cdrom
S'han detectat els següents mòduls del nucli de linux com a coincidents amb el vostre maquinari. Si sabeu que alguns són innecessaris o causen problemes, podeu no carregar-los. Si no esteu segurs, hauríeu de deixar-los tots seleccionats.
Mòduls per carregar:
i en el meu cas apareixen tota una llista de mòduls necessaris per a continuar amb la instal·lació (la llista de mòduls depén del maquinari que teniu, això vol dir que la llista por ser distinta a la meua, i per això no l'especifique).

Em vaig adonar que per a detectar o carregar els disc SATA, hi havien dos mòduls, un de propietari, el d'Intel:
ata_piix(Intel Corporation 8280IEB (ICH5) Serial Ata 150 storage)
i un altre el de la pròpia distribució, el mòdul de linux:
ide-disk (Linux ATA DISK)
llavors vaig deduir que potser el mòdul d'intel destorbava a l'hora de carregar el mòdul libata de linux.
El que vaig fer és deseleccionar el mòdul propietari d'Intel perquè no el carregue i vaig prémer continuar.
Em va aparèixer una altra pantalla que em deia:
Detecta i munta el cdrom
The installer can use hdparm to tune some cdrom drive parameters which may significantly speed up reading packages from the cd. You can change the parameters to be used. To disable hdparm, enter an empty parameterr list.
Tune cd-rom drive parameters whith hdparm?
Com que no necessite optimitzar l'accés al cdrom, vaig prémer enter sense paràmetres addicionals perquè no faça servir el hdparm i de sobte va aparéir una pantalla on em deia que havia detectat una distribució Ubuntu i que continuava la instal·lació.
Aconseguit!!
Més informació al respecte ací.



puja