|
· Sóc nou en linux... ^
Si sou nous usuaris del GNU/linux i veniu del
totpoderós windows, segur que us haureu preguntat com
s'instal·len els programes en Linux. En aquesta secció
intentaré donar resposta a aquesta pregunta i veureu que el
sistema de paquets de la distribució Debian i el programa apt, per a
gestionar-los, fan que
aquesta tasca siga molt senzilla.
·
Què és un paquet? ^
Primer de tot
hauríeu de saber que Debian va ser el primer sistema operatiu
Linux en fer servir la gestió de paquets per a actualitzar el
seu sistema operatiu. Després li van seguir altres com ara
RedHat.
Els paquets en debian tenen l'extensió .deb, mentre que els de RedHat tenen
l'extensió .rpm. Hi ha
més sistemes operatius que fan servir la gestió de
paquets, però aquestos dos tipus de paquets són els
principals.
Un paquet debian simplement és un
programa empaquetat, d'una manera i estructura molt determinada, amb
tots els fitxers necessaris, amb un sistema de directoris determinat i
amb la informació necessària perquè el programa apt, per exemple,
puga instal·lar i desinstal·lar-lo
correctament, solucionant totes les seues dependències.
·
Què són les dependències? ^
Doncs són tots els
programes que necessita un altre per funcionar correctament. Per
exemple, suposem que volem instal·lar un navegador, i aquest
navegador necessita unes llibreries determinades per gestionar la seua
aparença gràfica i unes altres llibreries per a poder
baixar fitxers d'Internet. Si instal·lem el navegador sense
haver instal·lat abans les dues llibreries esmentades,
segurament el navegador no funcionarà o ho farà de manera
incorrecta.
El programador quan fa un paquet .deb afegeix al fitxer la
informació necessària per a solucionar les
dependències. Així, el programa apt, quan
llegeix les
dependències sap que ha d'instal·lar les dues llibreries
abans d'instal·lar el navegador. I ho farà avisant al
propietari, perquè tot
propietari ha de saber exactament el que estan instal·lant en el
seu ordinador.
· Com ho fa Debian? ^
Debian és, a hores d'ara, la
distribució GNU/Linux més lliure que hi ha. Milers de
programadors treballen en el seu temps lliure per afegir-hi paquets,
més de 8000 en l'actualitat. Si no utilitzara aquesta
distribució la gestió de paquets, seria molt complicat
que tingueres al teu ordinador la versió més moderna d'un
navegador o els paquets que solucionen problemes de seguretat trobats
recentment, per exemple.
Els paquets en Debian i, per suposat, en totes
les distribucions amb sabor
Debian, com ara Knoppix, són
gestionats per aplicacions com ara dpkg,
potent eina que ja veurem més endavant en la gestió de
paquets individuals, dselect,
programa molt intuïtiu, KPackage,
un gestor gràfic també molt intuitiu i el que anem a
veure ara: l'apt.
·
El programa apt... ^
El programa apt
el que fa, per explicar-ho que s'entenga, és preguntar-te d'on
vols que actualitze paquets, és a dir, la font dels paquets.
Crea una base de dades amb tots els paquets que tens instal·lats
al teu ordinador i els que pots actualitzar des de la font. Si li dius
que instal·le un programa, instal·larà la
versió més moderna que trobe si n'hi ha,
instal·larà les dependències si tu vols i
actualitzarà la base de dades per poder desinstal·lar o
tornar a instal·lar altra versió més moderna
més endavant.
En realitat, el programa apt sols gestiona la
configuració i actualització de l'origen dels paquets, i
quan li demanes instal·lar un programa aquest executa el
programa dpkg. Però ho
fa de manera transparent per a l'usuari, de manera que no sembla que
estigues fent servir el dpkg.
·
Les comandes de l'apt. ^
Les comandes o programes de
l'apt són:
apt-config, que llegeix l'arxiu de
configuració de l'apt.
apt-setup, per configurar l'apt.
apt-cache, per gestionar la cache de
l'apt.
apt-cdrom, per a gestionar els
cdroms.
apt-get, per actualitzar el paquets
i instal·lar-los.
De totes aquestes, les que més fareu
servir són apt-setup i apt-get.
·Com
es fa tot això? ^
Tot açò es fa en dues fases: la
primera és la configuració de les fonts dels paquets.
Aquesta tasca sols la fareu una vegada o quan vulgueu canviar el
servidor des d'on actualitzar el paquets. La segona fase és la
instal·lació pròpiament dita d'una
aplicació. Veiem-ho.
·
1) Configuració de la font de paquets. ^
Generalment, quan instal·les una distribució amb sabor
Debian, ella mateixa durant la instal·lació et crea un
fitxer sources.list al
directori /etc/apt on hi ha
tots els servidors que creuen adients per fer l'actualització
dels paquets deb. Tu pots fer
dues coses: fiar-te d'això (normalment així és) o
posar tu les fonts que vulgues.
Jo tinc la versió 3.3 del Knoppix
en català i vull fer servir un servidor català. I per a
exemple del que volem fer anem a suposar que no tenim aquest fitxer (l'apt el crearà de nou). Per
tant, li canvie el nom a aquest fitxer amb la comanda
mv sources.list sources.antic
des del directori /etc/apt com
a superusuari.
Pots actualitzar paquets des d'Internet, fent
servir un servidor http o ftp, des de cdroms o des d'algun fitxer que tingues al disc
dur.
Has de tenir en compte que si és des
d'un cdrom o des d'algun fitxer del teu disc dur, el fitxer ha d'estar
en un directori molt determinat perquè el programa apt puga entendre de quin tipus de
paquet es tracta.
Has d'entendre també que
l'actualització de paquets és tan ràpida (cada poc
de temps tens una nova versió d'una aplicació o una
versió que corregeix problemes de seguretat), que si tries sols
l'opció d'actualització de paquets des de cdrom o des de
fitxers locals, prompte aquestos paquets quedaran obsolets. Per
això us recomane que poseu, si podeu, com a font dels paquets
algun servidor d'Internet.
· Comencem... ^
Com que volem que la font dels paquets siga un servidor d'Internet,
necessitem estar connectats. Així ho fem amb la comanda kppp des d'una finestra de
comandes.
Una vegada connectats ens convertim en superusuaris.
Executem el programa per
configurar la font dels paquets amb la comanda apt-setup.
Ens eixirà una finestra com aquesta
preguntant-nos per la font dels paquets. Triem l'opció de http.
Ens eixirà una llista de
païssos amb servidor http des d'on actualitzar els paquets debian.
Triem Spain.
Ens eixirà una llista de
servidors http situats a Espanya. Triem l'opció de ftp.caliu.info, un servidor
català.
Com que la meua connexió a internet és directa, no faig
servir cap proxy. Deixe aquest
camp en blanc.
Una vegada acceptem ja podem actualitzar la llista de paquets,
però abans ens pregunta el
programa si volem afegir més fonts. Podem afegir tantes fonts
com vulguem. Això no és cap problema. Normalment molts
servidors són mirrors o
rèpliques
d'altres, és a dir, a efectes pràctics tenen els mateixos
fitxers. La tria o no d'un servidor depén de la velocitat a la
que et pugues connectar. Per exemple, un servidor http és més
ràpid que un ftp. En
teoria també com més prop,
més ràpid, però això depén de molts
factors. El que heu d'entendre és que us aneu a trobar amb els
mateixos fitxers en un servidor o en un altre. Si poseu dos servidors,
segurament duplicareu els paquets i l' apt
us demanarà que l'executeu un parell de vegades per arreglar-ho.
Vosaltes trieu... Com a exemple ací teniu el meu fitxer
sources.list després d'aquest procés i alguna
correcció manual:
#servidor català
deb
http://ftp.caliu.info/debian/ stable main
deb-src
http://ftp.caliu.info/debian/ stable main
#servidor debian
deb
http://ftp.es.debian.org/debian/ stable main
deb-src
http://ftp.es.debian.org/debian/ stable main
# actualitzacions
de seguretat
deb
http://security.debian.org/ stable/updates main
deb
http://security.debian.org testing/updates main contrib non-free
#servidor
americà
deb
http://http.us.debian.org/debian stable main contrib non-free
deb
http://non-us.debian.org/debian-non-US stable/non-US main contrib
non-free
Fixeu-vos que totes les línies comencen per deb o deb-src.
Les línies que comencen per deb
són per actualitzar els binaris. Les línies que comencen
per deb-src són per
actualitzar els codis fonts de les
aplicacions.
Després tenim en cada línia el directori on mirarà
l'aplicació apt la
informació dels paquets.
Fixeu-vos també que després de cada directori tenim la
paraula stable, per exemple.
Hi ha almenys 3 possibles valors: stable,
testing i unstable,
depenent de si el paquet es considera estable, de prova o inestable.
Amb els paquets stable quasi
segur
que no tindreu problemes en la seua execució, però
tindreu versions de programes menys avançades. Si trieu les
altres opcions us trobareu amb programes que potser us fallen
més, però seran versions més actuals. Jo crec que
la idea s'entén.
Cada línia acaba amb tres possibles
valors: main, contrib, non-free,
depenent de si el paquet forma part principal de la distribució,
de si és una contribució de programadors que no pertanyen
a l'equip de desenvolupament o de si és un paquet no lliure.
Debian té molts paquets lliures, però té un
percentatge de paquets que no són lliures però que formen
part d'ella. Això és un tema de molta discussió i
fins i tot s'ha votat si deixar o continuar amb aquestos paquets. En la
votació es va decidir continuar
amb aquestos paquets.
També hi ha alguna línia que acaba amb non-US. Això és
perquè hi ha paquets prohibits als Estats Units perquè
utilitzen tècniques d'encriptació no permeses, per
exemple. Ja sabeu, per seguretat, ells han de saber el que tu fas...
Les línies de les actualitzacions de
seguretat convé tenir-les perquè són importants.
De fet, el mateix programa apt
ens demanarà si afegim la
línia o no. Convé dir-li que sí.
Finalment dir-vos que si trieu que la font siga un cdrom, per exemple,
el programa
afegirà una línia semblant a aquesta:
deb cdrom:[Debian
GNU/Linux 3.0 r0 _Woody_ - Official i386 Binary-2 (20020718)]/ unstable
contrib main non-US/contrib non-US/main
que és la
obtinguda amb un cdrom del woody. Supose que amb aquesta
explicació ja enteneu la utilitat del fitxer sources.list.
Una vegada tenim el fitxer sources.list
degudament configurat, ja podem actualitzar els nostres paquets. Posem
la comanda apt-get update en
una finestra de comandes.
Després d'un procés més o menys llarg depenent de
la nostra connexió a Internet i del nostre processador, ja podem
actualitzar els paquets amb la comanda
apt-get upgrade, el
resultat de la qual podeu veure en aquesta imatge. El paquet va a actualitzar 3 paquets: mpg321, nano i xboxing, m'avisa de l'espai que em
va a suposar l'actualització d'aquestos paquets i em demana
permís. Hi ha 2 paquets, telnet-ssl
i telnetd-ssl, que no estan
actualitzats. Els instal·laré després.
Una vegada acceptada la instal·lació dels tres paquets,
ja tinc el sistema operatiu actualitzat amb les condicions que he
especificat al fitxer sources.list.
Ben fàcil no??
·
2) Instal·lació d'un programa. ^
Com a exemple d'instal·lació
d'un programa, suposem que volem
instal·lar el programa bluefish,
un editor html en el nostre ordinador.
Simplement amb la comanda apt-get
install bluefish, i estant connectats a Internet,
instal·larem la versió més actual i
instal·larem totes les dependències que necessite el
programa per funcionar.
Anem a la barra de menús del nostre
ordinador i dins dels editors ja tenim instal·lat el programa. El mateix hauríem
de fer amb els programes no actualitzats que ens havia donat el
programa apt durant el apt-get upgrade, perquè
són dos programes necessaris per fer servir el protocol telnet.
Ben senzill, no?
3)
Desinstal·lació d'un programa. ^
El procés de
desinstal·lació tampoc no podia ser complicat. Sols amb
la comanda apt-get remove bluefish aconseguim
desfer el procés sencer d'instal·lació. Com veieu
en aquesta imatge, ens avisen de
tot el procés.
·
Què més... ^
Ara pot ser un bon moment per pegar-li una
ullada al fitxer sources.antic que
va crear la vostra distribució durant la seua
instal·lació i que vam canviar de nom més amunt.
En aquest fitxer veureu que hi ha línies comentades i sense
comentar. Les línies que comencen amb #, les comentades, no
són llegides per el programa apt
i no farà cas d'elles durant la seua execució. Tal vegada
és ara quan podeu entendre el significat de cadascuna de les
línies i afegir-ne alguna al vostre sources.list segons les
vostres necessitats. Vosaltres decidiu.
Encara us quedaran moltes incògnites
sobre la instal·lació de programes, però espere
que aquesta xicoteta introducció us ajude a entendre el
procés. Hi ha eines més intuïtives que el programa apt, en el sentit que els usuaris de
windows us trobareu més segurs, com ara el dselect o el KPackage. Però és un
bon començament aquest, crec. Recordeu que sempre teniu l'ajuda
del linux amb la comanda man apt.
Fins l'altra.
Modificació
08/06/2004:
Aquest és el meu fitxer sources.list
a hores d'ara. Fixeu-vos que tinc línies comentades:
# See sources.list(5) for more
information, especialy
# Remember that you can only use http, ftp or file URIs
# CDROMs are managed through the apt-cdrom tool.
# Security updates for "stable"
deb http://security.debian.org stable/updates main contrib non-free
deb http://security.debian.org testing/updates main contrib non-free
# Stable
deb http://ftp.caliu.info/debian stable main contrib non-free
deb http://ftp.caliu.info/debian-non-US stable/non-US main contrib
non-free
# Sources
deb-src http://ftp.caliu.info/debian stable main contrib non-free
deb-src http://ftp.caliu.info/debian-non-US stable/non-US main contrib
non-free
# Testing
deb http://ftp.caliu.info/debian testing main contrib non-free
deb http://ftp.caliu.info/debian-non-US testing/non-US main contrib
non-free
# Sources
deb-src http://ftp.caliu.info/debian testing main contrib non-free
deb-src http://ftp.caliu.info/debian-non-US testing/non-US main contrib
non-free
# Unstable
deb http://ftp.caliu.info/debian unstable main contrib non-free
deb http://ftp.caliu.info/debian-non-US unstable/non-US main contrib
non-free
# Sources
deb-src http://ftp.caliu.info/debian unstable main contrib non-free
deb-src http://ftp.caliu.info/debian-non-US unstable/non-US main
contrib non-free
# Experimental
#deb http://debian.uni-essen.de/debian ../project/experimental main
contrib non-free
#deb-src http://debian.uni-essen.de/debian ../project/experimental main
contrib non-free
# Mozilla
#deb http://non-us.debian.org/~kitame/mozilla ./
#deb-src http://non-us.debian.org/~kitame/mozilla ./
# GNOME 2.0
#deb http://www.gnome.de/debian/ ./
# KDE 3
# deb http://ktown.kde.org/~nolden/kde stable main
# deb-src http://ktown.kde.org/~nolden/kde stable main
# We get packages from testing/unstable for now
# cdbakeoven
# deb http://coyote.asoc.euitt.upm.es/mud/debian/ ./
# XFree 4.2/4.3
#deb http://people.debian.org/~branden/packages sid/i386/
#deb-src http://people.debian.org/~branden/packages sid/source/
#deb http://www.penguinppc.org/~daniels/sid/i386 ./
#deb-src http://www.penguinppc.org/~daniels/sid/source ./
# Java
#deb ftp://ftp.gwdg.de/pub/languages/java/linux/debian woody main
non-free
#deb-src ftp://ftp.gwdg.de/pub/languages/java/linux/debian woody main
non-free
#deb ftp://ftp.gwdg.de/pub/languages/java/linux/debian unstable main
non-free
#deb-src ftp://ftp.gwdg.de/pub/languages/java/linux/debian unstable
main non-free
# deb http://people.debian.org/~sgybas/jdk13
# LyX & others (now in debian/unstable)
# deb ftp://ntama.uni-mainz.de/pub/debian unofficial/
# deb-src ftp://ntama.uni-mainz.de/pub/debian unofficial/
# Evolution
#deb ftp://ftp.ximian.com/pub/debian stable main
#deb-src ftp://ftp.ximian.com/pub/debian stable main
# Blades Repository (pppoeconf & co)
#deb http://people.debian.org/~blade/testing ./
#deb-src http://people.debian.org/~blade/testing ./
# Wine CVS snapshot
#deb http://people.debian.org/~andreas/debian wine main
#deb-src http://people.debian.org/~andreas/debian wine main
Modificació
23/06/2004:
Fixeu-vos que el primer souces.list que us he ensenyat, es
correspon amb l'idoni per a una distribució estable, com ara la
distribució Debian Woody,
mentre que amb l'últim sources.list que us he posat, estem
aconseguint paquets que formen part de la distribució Debian
inestable (línies amb unstable),
la Debian Sid, i la Debian de
prova (línies amb testing),
la Debian Sarge. Des que vaig
canviar el meu sources.list per
poder actualitzar el meu sistema amb paquets stable i testing, quan tanque el meu sistema
operatiu (Knoppix 3.3 en català) apareix una línia
d'informació on diu: Debian GNU/Linux testing/unstable,
indicant-me que el meu sistema ha deixat de ser estable.
Si voleu un sistema operatiu segur i sense caigudes, per exemple per un
servidor, hauríeu de fer servir el primer sources.list. Si voleu experimentar
amb l'ordinador de casa i tenir les últimes versions dels
programes més coneguts, llavors us convé el segon sources.list. Més
informació ací.
|