L'encisam

apt-config, que llegeix l'arxiu de configuració de l'apt.

apt-setup, per configurar l'apt.

apt-cache, per gestionar la cache de l'apt.

apt-cdrom, per a gestionar els cdroms.

apt-get, per actualitzar el paquets i instal·lar-los.

mv sources.list sources.antic

· Comencem... ^
Com que volem que la font dels paquets siga un servidor d'Internet, necessitem estar connectats. Així ho fem amb la comanda kppp des d'una finestra de comandes.

Una vegada connectats ens convertim en superusuaris.

Executem el programa per configurar la font dels paquets amb la comanda apt-setup.

Ens eixirà una finestra com aquesta preguntant-nos per la font dels paquets. Triem l'opció de http.

Ens eixirà una llista de païssos amb servidor http des d'on actualitzar els paquets debian. Triem Spain.

Ens eixirà una llista de servidors http situats a Espanya. Triem l'opció de ftp.caliu.info, un servidor català.

Com que la meua connexió a internet és directa, no faig servir cap proxy. Deixe aquest camp en blanc.

Una vegada acceptem ja podem actualitzar la llista de paquets, però abans ens pregunta el programa si volem afegir més fonts. Podem afegir tantes fonts com vulguem. Això no és cap problema. Normalment molts servidors són mirrors o rèpliques d'altres, és a dir, a efectes pràctics tenen els mateixos fitxers. La tria o no d'un servidor depén de la velocitat a la que et pugues connectar. Per exemple, un servidor http és més ràpid que un ftp. En teoria també com més prop, més ràpid, però això depén de molts factors. El que heu d'entendre és que us aneu a trobar amb els mateixos fitxers en un servidor o en un altre. Si poseu dos servidors, segurament duplicareu els paquets i l'apt us demanarà que l'executeu un parell de vegades per arreglar-ho. Vosaltes trieu... Com a exemple ací teniu el meu fitxer sources.list després d'aquest procés i alguna correcció manual:

#servidor català
deb http://ftp.caliu.info/debian/ stable main
deb-src http://ftp.caliu.info/debian/ stable main
#servidor debian
deb http://ftp.es.debian.org/debian/ stable main
deb-src http://ftp.es.debian.org/debian/ stable main
# actualitzacions de seguretat
deb http://security.debian.org/ stable/updates main
deb http://security.debian.org testing/updates main contrib non-free
#servidor americà
deb http://http.us.debian.org/debian stable main contrib non-free
deb http://non-us.debian.org/debian-non-US stable/non-US main contrib non-free

Fixeu-vos que totes les línies comencen per deb o deb-src.
Les línies que comencen per deb són per actualitzar els binaris. Les línies que comencen per deb-src són per actualitzar els codis fonts de les aplicacions.

Després tenim en cada línia el directori on mirarà l'aplicació apt la informació dels paquets.

Fixeu-vos també que després de cada directori tenim la paraula stable, per exemple. Hi ha almenys 3 possibles valors: stable, testing i unstable, depenent de si el paquet es considera estable, de prova o inestable. Amb els paquets stable quasi segur que no tindreu problemes en la seua execució, però tindreu versions de programes menys avançades. Si trieu les altres opcions us trobareu amb programes que potser us fallen més, però seran versions més actuals. Jo crec que la idea s'entén.
Cada línia acaba amb tres possibles valors: main, contrib, non-free, depenent de si el paquet forma part principal de la distribució, de si és una contribució de programadors que no pertanyen a l'equip de desenvolupament o de si és un paquet no lliure. Debian té molts paquets lliures, però té un percentatge de paquets que no són lliures però que formen part d'ella. Això és un tema de molta discussió i fins i tot s'ha votat si deixar o continuar amb aquestos paquets. En la votació es va decidir continuar amb aquestos paquets.

També hi ha alguna línia que acaba amb non-US. Això és perquè hi ha paquets prohibits als Estats Units perquè utilitzen tècniques d'encriptació no permeses, per exemple. Ja sabeu, per seguretat, ells han de saber el que tu fas...
Les línies de les actualitzacions de seguretat convé tenir-les perquè són importants. De fet, el mateix programa apt ens demanarà si afegim la línia o no. Convé dir-li que sí.

Finalment dir-vos que si trieu que la font siga un cdrom, per exemple, el programa afegirà una línia semblant a aquesta:
deb cdrom:[Debian GNU/Linux 3.0 r0 _Woody_ - Official i386 Binary-2 (20020718)]/ unstable contrib main non-US/contrib non-US/main
que és la obtinguda amb un cdrom del woody. Supose que amb aquesta explicació ja enteneu la utilitat del fitxer sources.list.

Una vegada tenim el fitxer sources.list degudament configurat, ja podem actualitzar els nostres paquets. Posem la comanda apt-get update en una finestra de comandes.

Després d'un procés més o menys llarg depenent de la nostra connexió a Internet i del nostre processador, ja podem actualitzar els paquets amb la comanda apt-get upgrade, el resultat de la qual podeu veure en aquesta imatge. El paquet va a actualitzar 3 paquets: mpg321, nano i xboxing, m'avisa de l'espai que em va a suposar l'actualització d'aquestos paquets i em demana permís. Hi ha 2 paquets, telnet-ssl i telnetd-ssl, que no estan actualitzats. Els instal·laré després.

Una vegada acceptada la instal·lació dels tres paquets, ja tinc el sistema operatiu actualitzat amb les condicions que he especificat al fitxer sources.list. Ben fàcil no??