|
Amb l'aplicació apt,
podem actualitzar el nucli del nostre sistema operatiu GNU/Linux de la
manera més senzilla i ràpida. Més avant veurem com
actualitzar-lo de manera més personalitzada, adaptant-lo millor
al nostre maquinari, amb la qual cosa aconseguirem un sistema operatiu
més potent, ràpid i eficient. Això serà
quan explique com compilar-lo a mà.
Anem a veure si és
tan fàcil com dic amb l'apt:
Suposarem que tenim correctament configurat el nostre fitxer sources.list i ja hem fet
l'actualització de la cache de
paquets debian mitjançant la comanda
Mireu si voleu això
si no sabeu el que estic dient.
Primer de tot comprovem quina és la versió del nucli que
corre en el nostre ordinador amb la comanda
Com podeu veure jo tenia la
versió 2.4.22-xfs abans
d'actualitzar-lo.
Comprovem quines imatges del nucli podem aconseguir per Internet amb la
comanda
#
apt-cache search kernel-image
|
De tot el munt de nuclis que podem aconseguir, com podeu veure, a mi m'interessa la
versió 2.4.25-1-686,
que és la que millor s'adapta al meu maquinari. La versió
2.4.25-1-686-smp
és un nucli amb suport per a múltiples processadors. Com
que jo tinc sols un i és un Intel, trie aquest nucli.
Per què no trie altre nucli més avançat, com ara
el nucli 2.4.26 o un de la
branca 2.6.x? Doncs
perquè això ja ho faré compilant-lo a mà i
vull deixar-ho per a més avant. Vosaltres trieu el nucli que
vulgueu, tenint en compte que el nom del nucli segueix el format versió revisió arquitectura.
Així podeu triar el nucli que millor s'adapte al vostre
processador.
Convé també cercar els mòduls que vulgueu
instal·lar amb el nucli, per exemple els de la targeta de so.
Això ho podeu fer amb la comanda
#
apt-cache search alsa-modules
|
Com podeu veure, com que no
hi ha cap mòdul de la targeta de so per al nucli que vaig a
actualitzar, no l'instal·laré, però us diré
més avant com fer-ho.
Anem a instal·lar ja el nucli amb la comanda
#
apt-get install kernel-image-2.4.25-1-686
|
Després d'un temps més o menys llarg que depén del
nostre processador, l'aplicació apt
començarà a instal·lar el nou nucli. Com veieu en
aquesta imatge, el programa
ens avisa que hem de reconfigurar el gestor d'arrencada lilo per fer efectiva la
instal·lació del nou nucli.
Li diem que no a la pregunta
de si volem parar ara, perquè ja configurarem lilo a mà quan acabe tot el
procés.
El programa de configuració ens demanarà si pot ell mateix crear un link
amb el fitxer initrd del nou
nucli. Li diem que sí.
I ja està. S'ha acabat el procés. Sols ens queda
configurar el gestor d'arrencada.
Com podeu veure, ara tindreu
al directori arrel del vostre sistema de fitxers tres links
simbòlics creats pel propi programa apt. Un al nucli antic, un al nou
nucli i un al fitxer initrd, fitxer mare que inicia tots
els processos necessaris durant l'arrencada. Són els tres
fitxers de color blau clar amb una fletxa després.
Com podeu veure en aquesta imatge,
el meu lilo.conf no
està configurat per poder arrencar aquest nou nucli. Sols hem de
fer unes petites modificacions, com podeu veure, perquè puga
fer-ho. El vostre fitxer lilo.conf,
ha de quedar més o menys
així:
default=Linux
image=/vmlinuz #
enllaç amb el nucli nou
label=Linux
read-only
initrd=/initrd.img # enllaç
amb l'initrd del nou nucli
image=/vmlinuz.old # enllaç amb el nucli antic
label=LinuxOLD
read-only
optional
Amb aquestes modificacions, sols queda executar la
comanda
per fer efectius els canvis i reiniciar el nostre
ordinador per poder
arrencar el nou i flamant nucli.
Au!!
|