Una de les primeres necessitats que té un usuari novell de linux quan comença a provar aquest nou sistema operatiu, és connectar-se a Internet. Pense que és normal que intente aconseguir, el més prompte possible, tots els serveis que li dóna el windows. Microsoft, en aquest aspecte, ens ofereix una facilitat d'ús a la qual és difícil renunciar. I realment ho té fàcil: com que és el primer fabricant de programari del món, un estàndard de facto, totes les empreses informàtiques fan el programari i maquinari perquè puga executar-se i instal·lar-se el més fàcilment possible en aquest sistema operatiu. I cada vegada que Microsoft trau al mercat un nou sistema operatiu, de seguida aquestes empreses fan els drivers necessaris perquè el seu hardware funcione a la perfecció. I debades.

     En linux no ho tenim tan fàcil. Generalment els fabricants de hardware no fan els drivers perquè el seu maquinari puga instal·lar-se i funcionar en aquest sistema operatiu. Aquesta tendència està canviant, però per norma general, has de demanar tu personalment o en representació d'una associació d'usuaris a l'empresa fabricant del nou hardware que et facilite els drivers i et diga com instal·lar-te'ls, o esperar que alguna ànima caritativa, un programador en el seu temps lliure, faça ell tot sol els drivers i els allibere per Internet.

     En linux hi ha dos peces de maquinari que generalment són les que donen problemes: una és la targeta de vídeo i l'altra és el mòdem. Si et compres una targeta últim model, amb moltes megues de memòria, acceleració 3D, etc. segurament no tindràs els drivers linux. Si és així et poden passar dues coses durant la instal·lació del nou sistema operatiu: la pitjor, que no pugues arrencar en mode gràfic i ho hages de fer en mode text, i la segona, que no pugues aprofitar al màxim les qualitats de la targeta gràfica, però així i tot, pugues veure l'escriptori del pingüí.

     La segona peça problemàtica, com deia, és el mòdem. N'hi ha uns d'especials, per regla general interns, que sovint reben el nom de winmòdems(tm), que no són del tot maquinari, sinó que per estalviar-se diners són una barreja de maquinari i programari, i que la majoria de vegades sols funcionaran sota el sistema operatiu windows. Si decideixes seguir aquest mini tutorial i arribat el moment de provar el mòdem te n'adones que no el tens ben instal·lat, llavors no podràs connectar-te a Internet. Si tens un winmòdem i vols saber si el teu pot funcionar sota linux, mira aquest enllaç. Si el teu mòdem és intern o extern (millor) connectat a un port sèrie, segurament funcionarà sota linux. També molts mòdems usb estan suportats.

     Quan el teu mòdem no està ben instal·lat en linux, les passes a seguir són clares: cercar informació al manual d'instruccions, al disquet o cd-rom d'instal·lació del mòdem per veure si hi posa alguna cosa sobre linux. Si no hi ha res al respecte, esbrinar de quin fabricant és el mòdem, buscar informació a la pàgina web del fabricant. Si no posar-te en contacte amb ells, per email o com siga, per veure si et poden passar uns drivers per linux i explicar-te com s'instal·len...

     No vull desanimar-vos, ni molt menys, però és un problema que podeu trobar-vos. 

     En la majoria de casos aneu a poder instal·lar el vostre mòdem perquè hi ha molta gent que fa els drivers sense cap compensació excepte la de contribuir, sentir-se part d'un projecte. I també la indústria del maquinari està començant a adonar-se del creixement d'usuaris linux i allibera els drivers molt prompte. Però sobretot amb aquesta introducció volia emfasitzar dues idees: que tota la indústria està enfocada cap al windows i, per exemple, quan compres un ordinador, ni el que et ven el nou maquinari et preguntarà si vols la targeta de vídeo o el mòdem compatible linux. Directament et posaran una peça de maquinari que maximitze els seus guanys i complisca amb les necessitats d'un usuari windows. Hauràs de ser tu qui exigisca maquinari apte per a funcionar sota linux. I la segona idea que volia destacar és que el windows et facilita moltes coses, però et lleva el control. Amb linux seràs tu qui decidirà les particions que vols fer, què vols instal·lar, com vols instal·lar-ho... En definitiva: si no vols aventura, no vages al linux.