Blog personal de Vicent Cubells

És que no se’ns pot qualificar millor.

Ja n’he parlat vàries vegades en aquest blog i més que en parlaré. Però és que en llegir de bon matí aquesta entrevista a Richard Stallman en un diari anglés, no he pogut callar-me.

Em sembla normal que posem el crit en el cel en contra d’empreses com ara Microsoft, perquè gràcies al seu programari propietari i quasi sense adonar-nos, anem a tenir problemes de seguretat, problemes de privacitat i anem a deixar de ser propietaris reals de les nostres dades. Gràcies a les seues tàctiques empestadores, ens veurem obligats a comprar el seu programari una i altra vegada, i a canviar de maquinari quan ells els vinga en gana, perquè estarem atrapats.

Ara bé, em sembla escandalós que quan es parla de serveis com ara Google, Facebook, Flickr, etc. la cosa ja és diferent. És que els serveis que ens donen són molt necessaris…

A tothom li sembla normal, i preferible, deixar tot el correu i el que faça falta en el compte de Gmail gigamètric en lloc de baixar-te’l al teu ordinador, encara que les dades estiguen emmagatzemades en uns servidors que pertanyen a una empresa. Tan se val si ara o en un futur podem tenir problemes de privacitat o seguretat.

I si en un futur aquesta empresa canvia la seua política d’accés a les nostres dades? Tan se val. Paga la pena ser cool que no ser invisible.

A tothom li sembla normal penjar les seues millors fotos en el Flickr o qualsevol altra dada personal en Facebook, per exemple, encara que després no siguem propietaris de les nostres dades o aquestes puguen ser revenudes a tercers.

No ho entenc.

Millor dit, sí  que ho entenc: ens estan venent la burra.

Ja fa temps que ens estan dient que en pocs anys els discs durs desapareixeran. Millor tenir-ho tot a mà online.

Ja fa temps que expliquen les excel·lències de tenir aplicacions ofimàtiques online. Tu t’imagines quina meravella és editar els teus documents per Internet?

És el futur, criden a tots els racons. És un procés inevitable.

A veure: És millor deixar les meus dades en uns servidors aliens que en la meua pròpia màquina? Quina mentida és aquesta??

És preferible la fashion de tota la web 2.0 a perdre el control sobre les nostres dades?

Jo pense que no.

Estem idiotes.

Menys mal que em queda el consol que no sóc jo solament el que pensa així.

Ja no és notícia que uns exempleats de Google han creat un nou cercador: 1, 2, 3.

No se sap quant durarà el projecte ni si finalment cuallarà, però m’he llegit la política de privacitat dels dos cercadors [1][2] i no es pot negar que Cuil té cura de la privacitat, a diferència de Google.

Ni punt de comparació, del cel a la terra…

Si Google no vol que siga considerat un dimoni, per què guarda tantes dades de les nostres cerques? De deveres és necessari?

Jo pense que no és necessari i sent conseqüent amb el que sempre he afirmat en aques blog, que no es bo que deixem tantes dades nostres en mans d’una empresa privada per molt super serveis que ens donen, a partir d’ara tinc molt clar amb quin enginy vaig a fer les cerques per Internet: Cuil, perquè em respecta.

Per afegir el cercador als nostres motors de cerca del firefox, solament hem de fer clic en l’enllaç situat a peu de pàgina:

Cercador Cuil

Polítiques de privacitat:

[1]: http://www.cuil.com/info/privacy/

[2]: http://www.google.es/privacy.html

Fa poc parlava en un apunt que confiem massa en serveis web sobre els quals no tenim gens o cap de control.

I ho fem perquè sense aquestos serveis no som éssers digitals. No existim. I tant se val si això suposa una pèrdua de les nostres llibertats o drets.

A mi això em sembla molt greu perquè canviem llibertat, la qual normalment hem tardat anys en tindre, per les coloraines d’alguns serveis digitals que no valen res. Canviem or per galindaines.

I per casualitat, ha saltat la notícia que la xarxa social Facebook fa un seguiment del que compren els seus usuaris, estiguen o no connectats a aquesta xarxa…

A falta de comprovar que això siga cert, em pregunte:

I per a què voldran saber ells el que jo compre si ells no són venedors??

La resposta a aquesta pregunta és més important del que sembla…

Et compraries un cotxe que et diguera com has de conduir o que t’impedira fer-ho a la teua manera?? Encara que fora un cotxe bonic, modern i super usable?

Permetries que a ta casa, un policia local t’avisara sobre el que pots dir o no sobre els polítics del teu país??

Si ets pintor, t’agradaria que algú t’anara diguent com has de fer una pinzellada cada vegada que treus la teua vena artística o que et diguera quin quadre pots exposar i quin no??

Les vostres respostes haurien de ser clarament negatives.

Tenim (encara) a la nostra vida quotidiana una certa llibertat que ens permet triar el que podem comprar, dir el que pensem, crear com volem crear, etc.

A la vida digital això no és així.

Cada vegada més confiem en serveis web sobre els quals no tenim gens o cap de control. Serveis darrere dels quals hi ha una empresa, amb uns interessos que poden no respetar els drets i llibertats dels seus usuaris.

I ens té igual.

Preferim usar aquestos serveis, encara que limiten la nostra llibertat, perquè si no els fem servir no existim en el món digital.

Vicent, és que si no estic a MySpace no sóc ningú. És que si no tinc les fotos a Flickr, ningú me les mirarà. És que si no faig servir els servis de google o si no tinc un compte amb gmail, no sóc un geek, etc., etc., etc.

Ens té igual encara que estar a aquests serveis supose o puga suposar filtrat de continguts, eliminació de contingut, tancament de blogs, censura…

És a dir, uns serveis que suposen una manca de llibertat que en la vida quotidiana no permetríem.

Crec que cal reflexionar al respecte, perquè el “filtrat” que fan les grans corporacions ens pot fer creure que la seua visió sesgada del món o de la llibertat és la correcta. I no és així.

+: 1, 2.

Executeu aquesta comanda en una finestra de comandaments:

$ for i in `seq 1 10000`; do (echo -n "ƛ") done;echo;

Cada simbolet ƛ que aparega en la vostra finestra de comandaments es correspon amb una persona que ha mort intentant creuar des d’Àfrica cap al Primer Món, cap a Espanya en concret, en els darrers cinc anys.

Això és el que ha admés la Unió Europea, però segur que han estat més.

Molt trist.

Més informació:
Dossier (pàgina 3)
Vist a Menéame

Fa uns dies un amic meu, professor de música de primària, em va deixar el seu portàtil amb el vista i lliurex instal·lats perquè resulta que el lliurex no li funcionava.

Problema típic: la partició per al sistema lliure és massa petita i no podia entrar.

Cap problema. En un quart d’hora amb el gparted li vaig deixar la partició del vista al mínim i li vaig regalar 36 gigues per al lliurex.

Una vegada posats, em va demanar el meu amic que li arreglara també “per a poder gravar” que encara no havia pogut.

Sabent com és ell, de seguida vaig pensar que més bé el problema seria que realment no sap com es fa.

Però per si de cas, vaig instal·lar el K3b i, efectivament, la gravadora estava correctament detectada i el procés de gravació funcionava sense cap tipus de problema. Però em va sobtar molt veure el K3b en anglés, no per res, sinó perquè aquest idioma forani no li va molt al meu amic.

Faltaran els paquets d’idioma, vaig pensar. Però no, estaven correctament instal·lat. Llavors??

I aquesta va ser la meua sorpresa:

Per això arrencava el K3b en anglés.

La mare que va.. Veure per a creure.