Blog personal de Vicent Cubells

Com que no tenim accés al codi font del programari perquè és privatiu, resulta que a ca Skype © havien fet un executable del programa aposta per a què les autoritats xineses censuraren i controlaren (pdf) els seus citadans.

Els investigadors se n’adonaren gràcies a que els ordinadors on estaven els logs estaven mal configurats. Si no arriba a ser per això ni s’enterem…

Estem segurs que no poden fer el mateix per a altres entitats/governs?

No tenim drets digitals?

I la nostra privacitat?

De debò paga la pena fer servir aquest programa si ets una empresa?

Encara hi ha algú que pense que el programari privatiu és bo?

No cal que contesteu:..

És que no se’ns pot qualificar millor.

Ja n’he parlat vàries vegades en aquest blog i més que en parlaré. Però és que en llegir de bon matí aquesta entrevista a Richard Stallman en un diari anglés, no he pogut callar-me.

Em sembla normal que posem el crit en el cel en contra d’empreses com ara Microsoft, perquè gràcies al seu programari propietari i quasi sense adonar-nos, anem a tenir problemes de seguretat, problemes de privacitat i anem a deixar de ser propietaris reals de les nostres dades. Gràcies a les seues tàctiques empestadores, ens veurem obligats a comprar el seu programari una i altra vegada, i a canviar de maquinari quan ells els vinga en gana, perquè estarem atrapats.

Ara bé, em sembla escandalós que quan es parla de serveis com ara Google, Facebook, Flickr, etc. la cosa ja és diferent. És que els serveis que ens donen són molt necessaris…

A tothom li sembla normal, i preferible, deixar tot el correu i el que faça falta en el compte de Gmail gigamètric en lloc de baixar-te’l al teu ordinador, encara que les dades estiguen emmagatzemades en uns servidors que pertanyen a una empresa. Tan se val si ara o en un futur podem tenir problemes de privacitat o seguretat.

I si en un futur aquesta empresa canvia la seua política d’accés a les nostres dades? Tan se val. Paga la pena ser cool que no ser invisible.

A tothom li sembla normal penjar les seues millors fotos en el Flickr o qualsevol altra dada personal en Facebook, per exemple, encara que després no siguem propietaris de les nostres dades o aquestes puguen ser revenudes a tercers.

No ho entenc.

Millor dit, sí  que ho entenc: ens estan venent la burra.

Ja fa temps que ens estan dient que en pocs anys els discs durs desapareixeran. Millor tenir-ho tot a mà online.

Ja fa temps que expliquen les excel·lències de tenir aplicacions ofimàtiques online. Tu t’imagines quina meravella és editar els teus documents per Internet?

És el futur, criden a tots els racons. És un procés inevitable.

A veure: És millor deixar les meus dades en uns servidors aliens que en la meua pròpia màquina? Quina mentida és aquesta??

És preferible la fashion de tota la web 2.0 a perdre el control sobre les nostres dades?

Jo pense que no.

Estem idiotes.

Menys mal que em queda el consol que no sóc jo solament el que pensa així.

Com podeu comprovar en aquesta imatge, el nostre benvolgut navegador Firefox en la versió en desenvolupament d’Ubuntu, la Intrepid, mostra una llicència que cal llegir obligadament.

Evidentment s’ha encés la polèmica.

No té cap seny que a ca Mozilla obliguen a llegir una llicència si el programari és lliure. Ningú pot obligar-me a fer alguna cosa que no vull fer amb el meu programari.

El “problema” és, evidentment, que el nostre Firefox no és lliure.

Segons la meua opinió, cal canviar-se ja a l’Iceweasel, i de retruc a l’Icedove (el fork del client de correu Thunderbird) tal i com ja va fer la comunitat de Debian.

Per a mi ni hi ha dubte perquè cal recordar que el paquet Firefox està a la branca main. És inconcebible que a la branca main hi haja un programari mantingut per Canonical que no és propietat seua.

O també poden fer a Canonical un altre navegador distint, com apunta en Mark al bug que he enllaçat més cap a dalt, un que no tinga aquestos problemes de llibertat.

Preferisc però que Canonical s’apunte a millorar l’Iceweasel per a no duplicar esforços.

El dilema és si convé canviar el nostre navegador predeterminat a Ubuntu, que és ben conegut per usuaris tant de windows com de gnu/linux, per un altre no conegut. Atrau la marca Firefox tant? Ens llevarà usuaris?

Estarem seguint la jugada.

Acomiadament.

Amb aquest simple assumpte deia adéu fa uns dies l’Andreu Bassols a tots els que utilitzem el fórum de suport de programari lliure.

Ja fa uns anys la UOC va iniciar un magnífica iniciativa creant un punt de treball docent amb programari lliure. I ha estat una bona iniciativa perquè era una eina creada dins de la Universitat, a l’abast de milers d’estudiants. Tots els que estudiem a aquesta universitat hem pogut tastar aquest programari si hem tingut la suficient empenta.

Però per a molts dels estudiants tenir empenta no és suficient i, per exemple, instal·lar un sistema operatiu gnu/linux en un disc dur on tens windows que te l’omple tot no és una feina fàcil si no saps ni el que és una partició.

El fórum ha estat l’eina necessària per a entendre què és el programari lliure i com funciona. A mi m’ha servit molt per a aprendre, perquè no és el mateix saber una cosa que explicar-la.

Llàstima que ara no el consideren necessari, segurament, com passa sempre en iniciatives d’aquest tipus, per falta de pressupost.

És un petit gran pas enrere, crec.

Però bé, ara em tocarà tafanejar per altres fòrums. Tenim la sort que la comunitat és gran…

Demà mateix, ben de matí, me’n vaig de vacances i volia deixar unes pinzellades sobre el perill dels serveis webs.

Estan de moda, els necessitem i cada vegada els anem a utilitzar més. Així de senzill.

Així que pensant de la mateixa manera que amb el programari lliure, em pregunte: quan som totalment lliures quan fem servir aquestos serveis webs??

Des del punt de vista de l’usuari, serem lliures o independents (per a aquells que us pose la pell de gallina quan parle de llibertat…) quan fem servir programari lliure, evidentment.

Si per a accedir a un servei web faig servir programari privatiu, quan el seu propietari vulga, em pot evitar l’accés a aquestos serveis.

També, per a ser independent des del punt de vista de l’usuari, necessite que les meues dades siguen lliures.

Si faig servir un servei web i el meu proveïdor no em pot assegurar que, ara o en un futur, puga accedir a les meues dades o, pitjor encara, que siguen meues, aleshores no sóc lliure. Em resulta aquest punt, extremadament perillós perquè hi ha, segons el meu punt de vista, alguns serveis web en què perdem la propietat de les nostres dades, i això passa desapercebut per als seus usuaris.

Finalment, necessite per ser independent des del punt de vista de l’usuari, que els protocols utilitzats al servei web siguen lliures. És completament necessari.

Si faig servir un protocol que no em permet accedir al servei només que utilitzant aquest protocol privatiu, aleshores no puc canviar ni de programari, ni puc en un futur accedir a les dades lliurement.

L’equació que resumeix tota l’anterior explicació és aquesta:

programari lliure + dades lliures + protocols lliures = llibertat

Així que ja podeu descobrir ràpidament on està el perill en usar un servei web, on us poden llevar la llibertat.

Simplement heu de contestar a aquestes preguntes:

- Puc accedir al servei web també amb programari lliure?

- Les dades que hi he dipositat al servei web, les puc llegir ara i en un futur? Són realment meues les dades? No hi ha cap impediment per a fer-les servir quan jo vulga? Podria accedir a les dades amb altre programari?

- El protocol utilitzat en el servei és lliure? Puc fer el mateix amb altre programari?

Si alguna resposta a aquestes preguntes és negativa podeu estar segurs que no sou lliures utilitzant aquest meravellós servei web que tant us fascina…

Bones vacances.

+: 1 i 2.

Abans, quan anava a solucionar-li algun problema a un amic i tenia instal·lat en la seua màquina un windows, sempre passava el mateix.

Una vegada li posava les mans damunt al seu animal bític, el meu amic em feia la pregunta típica, veient que jo posava cara de que la solució anava per a llarg:

- Què vols beure? Una cervesa..?

Al final, el meu amic acabava amb el seu ordinador altra vegada funcionant com ell volia, però jo m’havia begut un parell de litres de beguda infernal, tenia els ulls rojos com una tomata i estava més esgotat que si haguera anat a fer footing al bar de la cantonada…

Amb els sistemes lliures no passa això. Ho tinc comprovat perquè m’ha passat ja diverses vegades…

Trobe tan ràpidament la solució, que abans que el meu amic em duga la primera cervesa, ja he acabat.

Això em permet fer-me la cervesa (o si cal, tot el litre sencer…) i dedicar-me únicament a xarrar amb el meu amic de les nostres vides, cosa que sempre fa falta…

Per això la meua afirmació inicial: GNU/Linux fomenta les relacions socials.

No he pogut evitar fer difussió d’aquest post perquè em sembla magnífic el dibuix…

Us faig la mateixa pregunta: quants projectes lliures hi veieu?