Blog personal de Vicent Cubells

La cultura és molt important.

L’home és un ésser viu que al llarg de la seua història ha anat millorant gràcies a ella. El seu bagatge cultural acumulat al llarg dels segles li ha permés entendre la realitat i, gràcies a això, ha aprés a dominar-la.

Però no ha sigut sempre així.

Han hagut períodes de temps, per exemple l’edat fosca de l’Edat Mitjana, en què la nostra cultura s’ha enfonsat i sembla que no hem assolit els avanços que eren d’esperar.

Bé. L’Edat Mitjana no fou realment una època fosca, però no tenim molta informació al respecte.

Aquest és el problema: pel que siga, durant aquest període de temps no es va emmagatzemar la informació, i aixo va provocar una decadència cultural que no ens va permetre avançar.

Si ho pensem bé, ara mateix, al segle XXI, tenim el mateix perill.

Es calcula que hi ha més de 369 exabytes d’informació acumulada a milers d’ordinadors de tot el món. El nostre bagatge cultural actual és immens.

Però hi ha un perill: aquesta informació la podem perdre d’ací uns anys per no poder llegir-la.

Abans tota la informació és guardava en quelcom físic, una pedra, un paper, etc. Però hui en dia hi ha un munt d’informació guardada en formats que en uns anys quedaran obsolets, que no podrem llegir.

Per això és important, que passem aquesta informació a formats oberts que puguen ser llegits ara i en un futur o tindrem el perill que aquesta immensa informació es perda, que entrem en una nova edat mitjana digital.

Per això és important que fem servir ara formats oberts per assegurar-nos que la nostra informació (bases de dades, fotos, emails, etc.) la podrem llegir en un futur.

+info: [1]

Fa unes setmanes va esclatar la polèmica a ca Debian.

La nova versió en desenvolupament, la lenny, hauria d’haver-se convertit en una versió estable fa un mes, ja que el juliol passat els desenvolupadors la van donar per congelada.

Sembla, però, que degut a la quantitat de bugs crítics que té a hores d’ara la distribució, la data de publicació de l’esperada nova versió estable de Debian no té més remei que ajornar-se, pot ser fins i tot alguns mesos.

Com veieu, Debian no compleix els terminis, però prefereix publicar una versió realment estable que no pas publicar una versió falsament estable.

A ca Ubuntu, en canvi, es compleixen rigorosament tots els terminis. Des que va fundar-se Canonical, aquesta empresa ha entregat cada 6 mesos una versió estable als usuaris de la seua distribució. I en duguem 8.

Bé. Realment no és així.

Per exemple, a la darrera versió estable, la Hardy, dos mesos després de la seua publicació es va llançar una millora significativa de la inicial, i això ho poden disfressar de milestones o del que vulguen. La qüestió és que la Hardy no era molt estable (ho dic amb la boca petita).

Tenim doncs dos models de desenvolupament.

Un fet per la comunitat on no hi ha darrere una empresa per complir els terminis, i un altre amb una empresa darrere on es compleixen els terminis a corre cuita.

Quin és el millor model?

M’agrada Debian i cal dir que aquest meravellós projecte ha caigut en la inèrcia de les versions que abans d’Ubuntu no tenia.

I m’agrada Ubuntu, perquè malgrat tots els problemes, cada vegada treu versions més sòlides i potents, i només heu de provar la nova Intrèpid a la qual li queden uns dies.

Una distribució necessita de l’altra i l’altra espenta a la primera.

Crec que ací el problema és esbrinar què és estable i què és inestable, ja que la frontera entre ambdós tipus de distribucions cada vegada és més prim, i sobretot és una definició molt subjectiva.

Però malgrat tot cada vegada tenim a les nostres màquines un sistema millor. Molt millor.

I tots guanyem.

Demà mateix, ben de matí, me’n vaig de vacances i volia deixar unes pinzellades sobre el perill dels serveis webs.

Estan de moda, els necessitem i cada vegada els anem a utilitzar més. Així de senzill.

Així que pensant de la mateixa manera que amb el programari lliure, em pregunte: quan som totalment lliures quan fem servir aquestos serveis webs??

Des del punt de vista de l’usuari, serem lliures o independents (per a aquells que us pose la pell de gallina quan parle de llibertat…) quan fem servir programari lliure, evidentment.

Si per a accedir a un servei web faig servir programari privatiu, quan el seu propietari vulga, em pot evitar l’accés a aquestos serveis.

També, per a ser independent des del punt de vista de l’usuari, necessite que les meues dades siguen lliures.

Si faig servir un servei web i el meu proveïdor no em pot assegurar que, ara o en un futur, puga accedir a les meues dades o, pitjor encara, que siguen meues, aleshores no sóc lliure. Em resulta aquest punt, extremadament perillós perquè hi ha, segons el meu punt de vista, alguns serveis web en què perdem la propietat de les nostres dades, i això passa desapercebut per als seus usuaris.

Finalment, necessite per ser independent des del punt de vista de l’usuari, que els protocols utilitzats al servei web siguen lliures. És completament necessari.

Si faig servir un protocol que no em permet accedir al servei només que utilitzant aquest protocol privatiu, aleshores no puc canviar ni de programari, ni puc en un futur accedir a les dades lliurement.

L’equació que resumeix tota l’anterior explicació és aquesta:

programari lliure + dades lliures + protocols lliures = llibertat

Així que ja podeu descobrir ràpidament on està el perill en usar un servei web, on us poden llevar la llibertat.

Simplement heu de contestar a aquestes preguntes:

- Puc accedir al servei web també amb programari lliure?

- Les dades que hi he dipositat al servei web, les puc llegir ara i en un futur? Són realment meues les dades? No hi ha cap impediment per a fer-les servir quan jo vulga? Podria accedir a les dades amb altre programari?

- El protocol utilitzat en el servei és lliure? Puc fer el mateix amb altre programari?

Si alguna resposta a aquestes preguntes és negativa podeu estar segurs que no sou lliures utilitzant aquest meravellós servei web que tant us fascina…

Bones vacances.

+: 1 i 2.

Anècdota real.

La meua xiqueta toca el tabal a una colla de dolçainers i tabaleters de Bonrepòs i Mirambell.

A la fira de juliol que celebren a València capital, van anar a fer un acte musical al parc de l’oest. Un més dels actes que es fan a tota la ciutat…

En aquell moment els caps de la colla estaven parlant al públic present sobre els actes que anaven a fer. En valencià, clar.

De sobte, vam escoltar un xiquet darrere de nosaltres que li deia a sa mare:

- Mamá, ¿por qué hablan en inglés?

Sort que la mare o algun familiar el va corregir dient-li:

- No, están hablando valenciano…

Què parlem?

Què parlem al nostre país?

Fa poc parlava en un apunt que confiem massa en serveis web sobre els quals no tenim gens o cap de control.

I ho fem perquè sense aquestos serveis no som éssers digitals. No existim. I tant se val si això suposa una pèrdua de les nostres llibertats o drets.

A mi això em sembla molt greu perquè canviem llibertat, la qual normalment hem tardat anys en tindre, per les coloraines d’alguns serveis digitals que no valen res. Canviem or per galindaines.

I per casualitat, ha saltat la notícia que la xarxa social Facebook fa un seguiment del que compren els seus usuaris, estiguen o no connectats a aquesta xarxa…

A falta de comprovar que això siga cert, em pregunte:

I per a què voldran saber ells el que jo compre si ells no són venedors??

La resposta a aquesta pregunta és més important del que sembla…

Abans, quan anava a solucionar-li algun problema a un amic i tenia instal·lat en la seua màquina un windows, sempre passava el mateix.

Una vegada li posava les mans damunt al seu animal bític, el meu amic em feia la pregunta típica, veient que jo posava cara de que la solució anava per a llarg:

- Què vols beure? Una cervesa..?

Al final, el meu amic acabava amb el seu ordinador altra vegada funcionant com ell volia, però jo m’havia begut un parell de litres de beguda infernal, tenia els ulls rojos com una tomata i estava més esgotat que si haguera anat a fer footing al bar de la cantonada…

Amb els sistemes lliures no passa això. Ho tinc comprovat perquè m’ha passat ja diverses vegades…

Trobe tan ràpidament la solució, que abans que el meu amic em duga la primera cervesa, ja he acabat.

Això em permet fer-me la cervesa (o si cal, tot el litre sencer…) i dedicar-me únicament a xarrar amb el meu amic de les nostres vides, cosa que sempre fa falta…

Per això la meua afirmació inicial: GNU/Linux fomenta les relacions socials.

Et compraries un cotxe que et diguera com has de conduir o que t’impedira fer-ho a la teua manera?? Encara que fora un cotxe bonic, modern i super usable?

Permetries que a ta casa, un policia local t’avisara sobre el que pots dir o no sobre els polítics del teu país??

Si ets pintor, t’agradaria que algú t’anara diguent com has de fer una pinzellada cada vegada que treus la teua vena artística o que et diguera quin quadre pots exposar i quin no??

Les vostres respostes haurien de ser clarament negatives.

Tenim (encara) a la nostra vida quotidiana una certa llibertat que ens permet triar el que podem comprar, dir el que pensem, crear com volem crear, etc.

A la vida digital això no és així.

Cada vegada més confiem en serveis web sobre els quals no tenim gens o cap de control. Serveis darrere dels quals hi ha una empresa, amb uns interessos que poden no respetar els drets i llibertats dels seus usuaris.

I ens té igual.

Preferim usar aquestos serveis, encara que limiten la nostra llibertat, perquè si no els fem servir no existim en el món digital.

Vicent, és que si no estic a MySpace no sóc ningú. És que si no tinc les fotos a Flickr, ningú me les mirarà. És que si no faig servir els servis de google o si no tinc un compte amb gmail, no sóc un geek, etc., etc., etc.

Ens té igual encara que estar a aquests serveis supose o puga suposar filtrat de continguts, eliminació de contingut, tancament de blogs, censura…

És a dir, uns serveis que suposen una manca de llibertat que en la vida quotidiana no permetríem.

Crec que cal reflexionar al respecte, perquè el “filtrat” que fan les grans corporacions ens pot fer creure que la seua visió sesgada del món o de la llibertat és la correcta. I no és així.

+: 1, 2.