Blog personal de Vicent Cubells

Ahir pel matí va pujar el meu cunyat a visitar-me a l’estudi, lloc de la meua casa que és on ara passe el 99% del temps.

Em va preguntar: ja saps la gran notícia? (amb èmfasi)

Vaig repassar mentalment tots els esdeveniments recents per veure de trobar alguna notícia espectacular. Repassem: cap mort al poble, ni casament, ni separació ni res similar. Dels esports passe completament. De la política estan les eleccions catalanes, però tot segueix el guió que s’esperava, és a dir, que ja ho sabíem…

Doncs no sé què ha passat, Lluís, li vaig dir.

Ell em va contestar literalment: saps que Microsoft ha arribat a una acord amb linux??

No recorde on em va dir que va llegir la notícia, però em va assegurar que a la notícia hi diea acord amb linux, no amb Novell.

Crec que és prou simptomàtic, que el titular de la notícia siga aquest “amb linux“. El correcte seria aquest: Microsoft arriba a un acord amb Novell.

Vaig haver d’explicar-li realment com està el tema.

Primer, no és un acord amb linux. El sistema operatiu GNU/Linux no té propietari, és de la comunitat. Per tant, ningú no pot arribar a un acord amb linux.

Segon, el que ha passat realment és que Novell, propietari de Suse, està fent un tall de moviments comercials des de fa uns mesos per tal de posicionar-se. El que no sé exactament és si això ha passat perquè li va malament les coses, perquè vol més quota de mercat, perquè vol aconseguir una cartera de clients al quals oferir el manteniment d’Oracle, etc. etc.

Un dels primers moviments que ens va dir que alguna cosa estranya passava va ser aquesta.

De seguida han saltat les alarmes a tot el món blogaire.

La meua opinió? Molt mal senyal un acord d’aquest tipus.

Per què?

Primer perquè mai no em refiaré de MS. Ja sabem les tàctiques que gasta fa molts anys en general, i amb el programari lliure en particular. Una empresa d’aquest tipus té molts diners i és un lobbie molt potent. Ha pressionat políticament a molts països i ha aconseguit que quasi aproven a Europa les maleïdes patents de programari.

Segon i la més important. Vist des d’un punt de vista pragmàtic (opensource) potser molts penseu que és un bon acord, que augmentarà la quantitat de gent que faça servir programari lliure, etc.

Però vist des del punt de vista que defensem els que creiem en el programari lliure, tan se val si l’empresa és MS o Novell o Oracle, fer servir programari propietari no és bo per a la societat en conjunt. Sempre serà millor fer servir programari lliure.

Vist des d’aquest punt de vista, aquestos moviments comercials solament pretenen el que ja sabíem: traure rendiment econòmic. Confirmen que aquestes empreses que recolzen el programari lliure tan sols ho fan momentàniament, però els seus interessos últims són que la gent pague. L’objectiu és satisfer a la seua cartera d’accionistes i prou.
El seu objectiu no és el mateix que el del programari lliure. L’objectiu del programari lliure és protegir a l’usuari del programari, aconseguir que un producte tan important com el programari amb el qual va a moure (copiar, transmetre, emmagatzemar,…) les seues dades, li pertanya. Que siga un ser social independent i creatiu. Que puga decidir.

Per això és tan roí el programari propietari. Vol ser ell qui decidisca la pel·lícula, l’entrada, la cultura a la qual vas a accedir. I les empreses que pretenen seguir amb aquest model de negoci tan nefast per a la societat, no tenen la més mínima gana de donar-los als usuaris una oportunitat.

Per això, no feu servir programari propietari, i si és de Novell (Suse, Opensuse…) menys encara.

Tot plegat confirma els meus dubtes sobre Mono.

La llàstima és, per a mi, que gent com Miguel Icaza caiguen el parany. M’ha decebut.

No serà que amb aquest acord Novell s’assegura que MS no l’afonarà completament per incompliment de patents??

El temps dirà, i estem pendents…

+Info: Un bon raonament sobre aquest tema.

M’he quedat de pedra.

Acabe de llegir a Barrapunto, que Borland ven els seus ides de programació.

Què fort! Crec que encara he de tindre usuari i contrasenya a ca Borland per baixar-me programari d’aquesta empresa, una de les capdavanteres amb ides tan “sonats” com ara Delphi. La dec de tindre des que em comprí Turbo Pascal 7.0. Quant de temps fa d’això!!
Què fort!! S’imagineu quants milers de programadors depenen d’aquest IDE?? quantes empreses?? quants particulars??

Jo, almenys, estaria preocupat si fera programes en Delphi. La sort és que algú comprarà els IDES.

És el que té el programari privatiu. Ells pensen que són lliures, però realment no ho són. Si l’empresa propietària del codi fa fallida o decideix no continuar amb el desenvolupament del programari, els usuaris (simples executors de codi…) no poden fer res més que canviar tot el programari, amb tot el que això comporta. Més d’una vegada ha passat al llarg de la història del programari privatiu (i seguirà passant…).

Amb el programari lliure, en canvi, com tens accés lliure al codi, ningú no pot impedir que, una vegada la empresa o programadors deixen de mantenir el programari, algun altre programador o grup de programadors agafe el codi i continue amb el desenvolupament de dit programari. I si és un particular o grup de particulars pot contractar a programadors perquè ho facen. Això sí es llibertat, perquè el codi et pertany, perquè pots fer el que vulgues amb ell, personalitzar-lo, millorar-lo… I les teues millores poden servir per a un altre o altres. Això és bo. Compartir és bo. I no hi ha cap excusa per fer servir programari privatiu, ni encara que sempre haja estat així ni per comoditat. No val la pena.

No hi ha res com la llibertat. I no te n’adones del seu valor fins que la perds.

S’acaba de publicar la versió 2.0 del paquet ofimàtic OpenOffice.org.

Feia temps que no parlava d’aquest paquet. Molt bo.
En el meu Ubuntu, tinc encara la versió 1.9.129-0.1ubuntu4, però no tardarà molt en aparèixer la versió 2. Segur.

Ahir precísament me la vaig baixar en castellà en el treball per a un wxp. En principi n’eren 2 fitxers: un el del programa, i un altre per a l’idioma. No puc donar més informació de la grandària perquè no ho recorde. Espere que en català estiga prompte, una tasca molt gran de la qual s’encarrega en Jesús Corrius.

El que sí he comprovat en el meu Ubuntu és la velocitat que té ara l’OpenOffice.org. Es nota a l’hora d’iniciar l’aplicació. Molt similar a la d’altres paquets ofimàtics comercials. I anirà a millor. Segur!

Com podeu llegir, MS està que se n’ix.

Ara diu que ha inventat un DVD d’una única lectura que vendran a uns 3 euros.

Primeres idees:

• Cada vegada ens volen cobrar més
• Cada vegada ens estan llevant més drets com a consumidors, amb l’únic objectiu de obtenir més diners

Volen seguir cobrant (fabricants i distribuidors) el mateix o més en una època on la còpia d’informació no costa un cèntim, en lloc de canviar el model de negoci.

• Això sols serà possible si instal·les un maquinari determinat al teu ordinador

És a dir, si fas legítim propietari a MS del teu ordinador, però veient el que estic veient al meu voltant, a la gent li té igual perdre drets mentre els faciliten la feina…

• Si això segueix per aquest camí, això confirmarà els meus presagis, sols podrem veure i llegir el que ells volen que llegim i mirem. Control pur de la informació.

Dis-me tikismikis

Una merda més (perdó per el “més”).

Ja podeu demanar que us envien debades cds de la distribució Ubuntu, la versió Breezy.

Jo ja ho he fet! N’he demanat 5 còpies.

He estat cercant una estona per Slashdot perquè ho havia llegit i no ho trobava. Finalment ho he trobat.

Estoy anonadado!!
Segons puc llegir, resulta que un proveedor de banda ampla, Be, ofereix una connexió de 24 megues de baixada. Orrrrr!
A més a més a un preu molt bo: 42,84 dólars. Més o menys el que paguem ací per una connexió d’Ono de 300kb/segon de baixada, encara que de pujada són 3Mb. (amb la televisió digital inclosa, clar).

Us podeu imaginar com és això? Increïble quan pense en les meus 4 k/segon que tinc en la meua connexió modulada per 6 euros al mes. Què pobre sóc! I què lladres són les empreses proveïdores d’aquest país!

Acabe de veure el nou ratolí d’Apple.

Sempre m’ha agradat l’estètica d’Apple i dels seus Macs, però mai no cauré en la xarxa d’aquest maquinari i programari propietari.

Sabieu que el seu maquinari i el seu programari són uns dels més protegits pel copyright i les patents?

Llàstima!