Blog personal de Vicent Cubells

Acabe de llegir un article a Slashdot que parla sobre el DRM.

Explica algunes de les conseqüències que haurem de patir si fem servir el programari de MS i si comprem música protegida amb aquest programari o maquinari.

És el que vol la indústria multimèdia. I el fabricant de programari americà tan sols es dedica a fer el que aquesta vol, passant-se per alt les necessitats dels seus usuaris.

Què volen realment la indústria multimèdia i MS?

Segons explica The Inquirer i, fins i tot, enllaça amb les notes de la nova versió del WMP, la onzena, volen que no pugues copiar la teua música d’un ordinador a altre.

Volen que si extraus la teua música perdis el teus drets de reproducció, i t’obliguen a connectar-te a MS on podràs recuperar el dret a escoltar la teua música un nombre de vegades limitat amb el programari que la indústria vulga.

Vàries vegades es qualifica al llarg de l’article a la indústria multimèdia com la mafia de continguts. I és cert, mai en la vida havia hagut un atac tan flagrant contra els nostres drets com a consumidors, com a usuaris. Si jo compre un cd amb música, sóc el propietari de la música continguda en aquest medi físic. Tinc el dret de reproduir-la tantes vegades com vulga, de copiar-la tantes vegades com vulga, de trossejar-la si vull,… Per què? Perquè sól el propietari del cd.

Bé, parlem clar. Sí havia hagut un atac contra els nostres drets: amb el programari privatiu. Fixeu-vos que sols poden executar-lo una vegada, no podem copiar-lo, ni modificar-lo, ni millorar-lo. Si no funciona hem de connectar-nos amb el fabricant perquè ens done el dret de fer-lo anar en una altra versió, etc.

Fixeu-vos que és el mateix cas: volen ser ells els propietaris del programari, de la nostra música. Que paguem per cada execució, reproducció. Que si volem més característiques en el nostre programari, en la nostra música, ens haguem de connectar amb el fabricant per aconseguir-les. Ens volen llevar els nostres drets…

Solució: programari lliure que tenen reproductors sense DRM. En aquest cas sí ets tu propietari del teu programari i de la teua música. Sigues lliure!

Més que res per fer-li les dents al Rafa Badia, que no va poder vindre a la Primera Quedada d’Exmembres de l’Orquestra Show Nova Sondeo, penge aquesta fotografia perquè veja com s’ho vam passar.

Feia temps que no em descollonava tant! Va estar uai.

Rafa i Nacho, vos esperem a la pròxima…

D’obligada lectura.

Perquè aprenguen gent com la Chenoa i similars…

Dilluns que vé, dia 7 de novembre de 2005, el millor guitarrista del món va a tocar a República (Mislata), i jo tan tranquil!!

No tinc ni diners ni temps per anar-hi, però qui puga anar que faça el favor de no perdre’s un espectacle com aquest. Potser, una oportunitat única de veure un guitarrista que es capaç de tocar la guitarra acariciant-la.

Sincerament, a mi m’agrada més Joe Satriani, però s’ha de dir que Steve Vai pot ser siga el millor.
Qüestió de gustos…

[*] Nota: la fotografia l’he treta de la wikipedia.

Ahir mentre estudiava Bases de Dades i responia unes preguntes sobre sql, em van vindre ganes de veure la caixa de les fotos. Sí, de tant en tant, quan no trobe solució als problemes m’agrada perdre temps fent coses com aquesta, que em relaxen…

I vaig trobar aquesta foto de quan encara anava tocant amb l’orquestra Show Nova Sondeo:

I he pogut desxifrar de qui són aquestos culs: d’esquerra a dreta tenim el cul de David, el cul de Toni el filipino, el cul de Manolet el tecles, el meu cul (el més alt), el cul de RB, i per fi el cul de Manolo cocu.

La llàstima és que la meua poca memòria no em deixa recordar ni on va ser el concert, ni quan, ni en quina sala ens canviarem.

Nota: abans d’aquesta foto ens vam fer una altra on, en el moment que anava a fer la foto, em vaig girar de cara. Llavors es veuen els altres culs i el meu aparell genital. Després de les carcallades vam fer aquesta. Perdoneu per la qualitat de la foto, però és una refoto (foto de la foto original…).

Divendres per la vesprada, al treball, em va passar una cosa curiosa.

Un company de treball jove s’acaba de comprar una guitarra, i davant la seua insistència (això és llarg de contar…), al treball s’han assabentat que jo havia sigut guitarrista en una orquestra. Ja ho sabien, però és una d’aquestes dades que la gent, quan els ho dius, no fan ni cas, fins que succeeix un esdeveniment que fa que semble que siga una notícia nova, meravellosa.

El fill de la meua “jefa”, d’uns deu anys, com no té escola, estava per allà. En un interval de cinc minuts va pujar tres vegades al meu despatx a fer-me preguntes. La conversa va ser més o menys aquesta:

1) Així que saps tocar la guitarra, Vicent? Amb pua?
Reposta: Sí, sé tocar la guitarra elèctrica (i l’espanyola…). Perquè et faces una idea, l’última guitarra que vaig tindre era una Parker, que és amb la que toca el directe el Alejandro Sanz. Ell la té negra i la meua era roja.

El nen baixa corrents no sé si a contar-li-ho al seu cosí.

2) I on tocaves? Què tocaves?
Resposta: He estat tocant la guitarra nou anys en una orquestra. Què et sembla? Tocava les cançons que toquen normalment les orquestes…

Torna a baixar corrents al magatzem…

3) Així que estigueres tocant la guitarra nou anys, eh Vicent? L’Alejandro Sanz s’ha fet famós…

En sentir aquesta afirmació em vaig a posar a riure.
El nen afirmava que amb nou anys tocant hauria d’haver sigut ja famós, com Alejandro Sanz.

Aquest pensament que relaciona temps-esforç amb èxit, l’atribuesc a OT. Aquest programa està fent pensar a la jovenalla que la música és glamour i no és així. És, guardant les distàncies, el mateix pensament que fa creure a molts informàtics (i no informàtics) que amb Internet i la informàtica es van a fer multimilionaris.

Hi ha milers de músics, molts són millors que els artistes del programa, que passen inadvertits a la fama, però que estimen realment la música. Hi ha milers de músics que prefereixen tocar de bar en bar, sense més protagonisme, perquè estimen la música i el directe els dóna tota l’adrenalina diària que necessiten per viure. Hi ha fins i tot músics que renuncien al treball estable (en coneguem d’aquestos, eh Rafa?…) i prefereixen tocar pels carrers de ciutat en ciutat, en Amsterdam, per exemple. Molts d’aquestos, per no dir tots, ni tan sols es presentarien a OT.

Per què?

OT != música
OT = negoci.

Demà dia 21 de maig celebrem a Massalfassar la IX edició del Cant al Ras, trobada de cant rural organitzada per la Colla de Dimonis de Massalfassar (de la qual sóc membre des de la fundació…), l’Associació Cultural Tradició i Música, TraMús, i la revista Caramella.

Teniu més informació a la seua web, que a partir d’ara gestionaré jo en el meu temps lliure.

Salut i festa.