Arxiu de la categoria 'Estudis'.

Els meus gustos canvien…

dissabte 4 de octubre de 2008

A few years ago…

…and now!

Què m’agrada llegir ara?

dissabte 19 de abril de 2008

Doncs ara per ara tinc tres llibres en la cua fifo preparats per a llegir només tinga temps :-D

- Professional PHP5. Per a aprofundir un poc en aquest llenguatge, sobre tot en la seua programació orientada a l’objecte.

- Expert MySQL. Per a aprofundir en aquesta base de dades lliure, sobre tot perquè vull entendre com funciona i com tunejar-la.

- The definitive guide to Django, Web Development Done Right. Per a començar a conéixer aquest framework, perquè m’agrada el Python i perquè el recomanen els experts.

Aquesta ha estat la primera vegada que he fet una compra a Amazon.com i la veritat que no em puc queixar ni de la rapidesa ni del servei que m’han oferit. Si damunt l’euro està tan fort, la veritat que val la pena.

Per fi, format obert a la UOC

dilluns 4 de juny de 2007

Acabe de llegir un missatge del meu consultor de la UOC, avisant que el format PDF ha estat per fi acceptat com a un format vàlid per a l’intercanvi d’informació al nostre Campus. A partir del semestre vinent, podrem enviar, si volem, els nostre treballs en aquest format únicament.

És una molt bona notícia.

I és més important del que sembla, perquè a la UOC s’han fet més d’una bestiesa comunicativa, com per exemple: imagineu-vos inici de curs on cada consultor envia un resum personalitzat sobre el que és el curs i com vol enfocar-lo. Doncs, jo he tingut consultor que al missatge posava: “Adjunt teniu el resum de l’assignatura.” i adjunt hi havia un document en format doc.

Home!, si el que vols és que el teu missatge arribe al màxim de gent possible, perquè no l’envies en un format obert?? Millor, si has fet el document amb el paquet ofimàtic propietari, perquè no fas un copy & paste i el pegues al mateix missatge on has posat “Adjunt teniu el resum de l’assignatura”?? Per què fer servir un format propietari que m’obliga a fer servir un programari i un sistema operatiu la llicència del qual no accepte??

Doncs això s’ha acabat, com també s’ha acabat:

- haver de demanar que tornen a enviar els documents en format obert.

- haver de preguntar sempre si pots presentar els treballs en format obert, amb tota la incertesa que suposa això.

- haver de demanar a algun company que sí tinga el programari propietari que et reenvie el document en format pdf perquè amb l’Openoffice.org algunes fórmules o gràfics no apareixen correctament.

- haver d’escoltar contestacions de companys o tenir discusions amb companys als quals els sembla malament que demanes els documents en format obert, tenint l’OpenOffice.org, com si la cosa anara en contra d’ells.

- haver d’escoltar frases com ara, l’estàndard al Campus és el programari i sistema operatiu propietari i ho posa en tal pàgina. Aleshores, jo no sóc del Campus?

I moltes més que em quede com a record.

Les coses milloren poc a poc, però milloren.

A qui admire?

dissabte 17 de juny de 2006

Hui tinc l’exàmen final presencial de TALF II (Teoría d’Autòmats i Llenguatges Formals II), una de les assignatures més difícils amb què m’he trobat als meus estudis, malgrat el seus mínims 4.5 crèdits de què consta.

En ella ens hem enfrontat amb els problemes informàtics estudiant dues característiques, la calculabilitat i la complexitat.

En la calculabilitat hem descobert, per fi, entre altres coses el per què ens han dit durant tota la carrera que és impossible implementar un algorisme per evitar que un ordinador es quede penjat. Un problema d’aquest tipus és incalculable i el que es fa a la pràctica davant d’aquest problema és fer servir l’algorisme de l’estruç: suposar que no es va a penjar i si ho fa, el mètode més senzill per solventar-ho és que l’usuari reinicie l’ordinador.

La complexitat m’agradat més encara si pot ser. M’ha resultat curiós el que s’afirma als apunts: si trobeu un problema NP que siga resoluble en temps polinómic, és a dir, si demostreu que P=NP, llavors es convertireu en els més famosos de la informàtica teòrica.

Evidentment, el problema P=NP no és senzill, de fet és un dels problemes matemàtics del mil·leni. Aleshores puc afirmar clarament que no vaig a ser famós. Però he volgut fer un esforç i intentar pensar quins són els meus ídols informàtics. A qui admire?

La veritat que no hi ha molts “informàtics famosos”, però hi ha tres que sí pense que són un model a imitar.

El més gran per a mi és Donald E. Knuth(1*):

KnuthAtOpenContentAlliance.jpg

Possiblement és el ser humà viu que més sap d’algorismes i la seua implementació. És inevitable pensar en ell i en el seu llibre The Art of Computer Programming en la informàtica actual, segons la meua opinió.

El segon que admire és, com no, Avram Noam Chomsky (2*):

Noam_chomsky_cropped.jpg

Gran especialista en lingüística, a ell li devem entre altres coses la classificació de llenguatges i gramàtiques contextuals i incontextuals. Possiblement el que més m’agrada d’ell siga el seu activisme polític: és extremadament crític amb la realitat americana i és molt recomanable llegir els seus llibre i/o escrits que podeu trobar a la seua web.

El tercer personatge de la informàtica al qual admire és Edsger Wybe Dijkstra (3*):

Edsger_Dijkstra_large.jpg

A ell li devem entre altres coses l’algorisme que duu el seu nom i que resol en temps polinòmic problemes que tenien un cost exponencial que sembla poc, però és de gran importància per a un munt de problemes. La llàstima és que ja va morir fa quatre anys i no pot seguir donant-nos classes.

Aquestos són els meus tres grans personatges de la informàtica.

Notes:

(1*) Donald E. Knuth:

http://www-cs-faculty.stanford.edu/~uno/
Fotografia: Presa el 25 d’octubre de 2005 per Jacob Appelbaum.
Llicència de la fotografia: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/

(2*) Avram Noam Chomsky:

http://www.chomsky.info/
Llicència de la fotografia: The copyright holder of this image allows anyone to use it for any purpose including unrestricted redistribution, commercial use, and modification.

(3*) Edsger Wybe Dijkstra:

http://www.cs.utexas.edu/users/EWD/
Fotografia: La imatge és cortesia de Brian Randell.
Llicència de la fotografia: It is under a non-commercial-use only licence.

D’eleccions

diumenge 14 de maig de 2006

Demà acaba el termini per a votar els representants dels alumnes a les comissions d’estudis de la UOC.

Deixant de banda el pes real que tenen els nostres representants a dites comissions, volia comentar una cosa amb què m’he trobat en llegir el programa electoral dels candidats.

Amb interés me’ls he llegit tots. Tots els programes electorals de tots els candidats d’informàtica i multimèdia de la UOC, dels quals podia votar a un màxim de 7 persones per a defendre els meus (i de tots els alumnes) interessos informàtics.

Hi ha un que m’ha sobtat i el programa del qual ha merescut aquest apunt.

Explícitament el candidat expresa la necessitat que la carrera estiga enfocada al mercat laboral i afirma “per què no estudiar SAP o Oracle?” I ho planteja com a un objectiu a aconseguir… Vaja tela marinera!!

No estic d’acord amb el candidat.

És clar, que sempre s’ha de buscar que la carrera tinga eixides laborals, com més millor, però crec que estudiar com funcionen programes privatius no és la manera correcta.

La nostra carrera no ha de ser de cap manera un aprenentatge de com fer servir programes. Per a aquesta tasca existeixen milers d’acadèmies on, a canvi de diners i unes poques hores, podràs dominar programes com ara el Word, el Powerpoint, el Photoshop, el Autocad, etc, etc, … (1)*

Ha de ser un aprenentatge més genèric i com més lliure millor. Senyors, estem estudiant una enginyeria!!!

Exemple d’algunes contradiccions de l’afirmació feta pel candidat expressades en forma de pregunta:

I si d’ací uns anys hi ha una base de dades més famosa que Oracle?? Quina base enginyera tindrien els llicenciats que hagen estudiat Oracle i no la nova base de dades superpotent??

A què m’obligaria la universitat estudiant amb un programa com SAP o una base de dades Oracle?? A comprar-me el programari?? A comprar més maquinari?? O els hauria de piratejar?? És ètic??

Quant s’incrementaria el preu de la matrícula en haver de pagar la llicència de tots els programes propietaris per a tots els alumnes??

Què volem, enginyers amb coneixements molt particulars o amb coneixements més amplis??

Jo crec que és clar. És la mateixa contradicció amb la qual es pot trobar un enginyer d’automoció al qual l’obligen tan sols a estudiar el motor de Renault (2)* o al enginyer electrònic si l’obligaren a estudiar amb xips d’un determinat fabricant. És això viable? És això correcte si el que es pretén és tenir llicenciats de qualitat?? No, jo crec que no.

En canvi, sabent com funciona una base de dades lliure, Mysql per exemple, estudiant d’una manera més lliure i genèrica i no simplement sabent com funcionen uns determinats programes, em sent amb suficient coneixement per a poder enfrontar-me amb una base de dades com Oracle, si la meua empresa, aquella que em paga considera necessari i té prou diners per pagar-la. Tan sols hauria de revisar la documentació de la base de dades. Unes setmanes.

Jo ho tinc clar. I evidentment, el candidat no ha rebut el meu vot. No veu la carrera de la mateixa manera que la veig jo.

Recomane per als que no esteu d’acord amb mi, la lectura dels següents escrits d’en Ricardo Galli:

Acceptem el programari privatiu a la universitat?

¿De qué viviremos los informáticos?, y tú ¿por qué no enseñas gratis?

Dues anècdotes més sobre els candidats: hi havia alguns candidats que no havien presentat el seu programa electoral (què lleig, no??) i crec que cap dels candidats té blog. Curiós.

(1)* Tots programes privatius amb els corresponents copyrights.

(2)* Per dir un fabricant qualsevol de motors.

Python

dijous 13 de abril de 2006

Necessite fer una aplicació de gestió al meu cunyat. Ja sabeu: gestió de clients, proveïdors, factures, comandes, un poc de control d’estoc i poca cosa més. I de manera relativament ràpida (si puc fer-la ràpidament estudiant i treballant…).
Ja en tinc vàries fetes, però amb programes propietaris i que sols funcionen amb windows, la qual cosa tan sols em dóna problemes, a mi com a programador i als usuaris dels meus programes per obligar-los a fer servir un sistema operatiu propietari.

Per tant, com que cada dia estic convençut que és necessari l’ús del programari lliure a tots els nivells, ja seria hora que fera alguna cosa al respecte.

La idea és fer una aplicació gràfica des de zero, que puga ser executada tant en windows com en Linux.

Però per què des de zero? Ja sé que no és la forma habitual de treballar amb programari lliure. El normal és no reinventar la roda en cada aplicació i tornar a programar el mateix sempre, sinó agafar un erp lliure, per exemple, que ja ho tindrà pràcticament tot i personalitzar-lo per al meu client. Això et permet estalviar temps, esforç i millora la qualitat del programari, permetent també que les teues millores retroalimenten el programari original.

Però hi una raó per la qual vull fer-ho així: vull aprendre python. Ara que estic acabant la carrera i ja sé programar en java, vull aprendre python en profunditat. I la millor manera de fer-ho és així, fent una aplicació sencera.

Aquest ha estat el meu mal de cap dels darrers mesos. Amb quin llenguatge faig el programa?? I cal pensar-s’ho…

He estat pensant en molts ides i en molts llenguatges. Tan sols cal mirar el menú Programació del menu Gnome per adonar-se de les proves que he fet els últims dies.

programacio.jpg

Havia pensat en mono, que també té bona pinta, però tant sols pensar en c# (la còpia de java de MS…) em fa repelús. Java és propietari i no m’acaba d’agradar.

Kdevelop és una meravella. Perfecte!!, però està orientat a C i C++ i no em fa gràcia aprendre ara aquestos llenguatges tan particulars a fons. Per sort o per desgràcia, els meus salts temporals i de seus universitàries en l’aprenentatge m’ha fet passar en els meus estudis de Pascal a Java sense passar ni per C ni C++, excepte en coses puntuals.

Total, que al final després de pensar-m’ho, m’he decidit per pyGTK que té una llicència millor, més lliure segons la meua opinió, que no pyQT.

Ja he estat fent algunes proves i ha estat una meravella perquè en intentar executar l’aplicació en línia de comandaments se m’ha informat d’una errada al codi i la possible solució enllaçant a la pàgina web del llenguatge on t’expliquen com solucionar-ho. Un bon principi.

Per tant, la faré en pyGTK, perquè mate molts pardals d’un tret: faig una aplicació tant per a windows com per a linux, amb un llenguatge orientat a l’objecte i aprenc d’una vegada python. I documentació hi ha un fum… Decidit!!

Comença el quatrimestre i tot igual

dijous 9 de març de 2006

Doncs això, que acaba de començar el quatrimestre a la UOC i els mateixos professors que el passat quatrimestre acceptaren enviar els documents en format privatiu i en format lliure (fixeu-vos que dic “i”, ja ni tan sols demane que ho facen sols en format lliure…), ara els tornen a enviar en format privatiu.

Això és més important del que sembla.

Em sembla correcte que si la comissió d’estudis d’una assignatura ha decidit que cal fer servir un programari privatiu determinat, perquè no hi ha altra opció, per a desenvolupar el contingut de dita assignatura, aleshores s’use dit programari.

Però que per a comunicar-se entre professor-alumne o alumne-professor, un simple acte de comunicació, senyors, es faça servir uns fitxers que tenen un format propietari, em sembla increïble.

Encara que el professor tinga una còpia del progamari de MS, tan difícil és anar al seu programa privatiu, fer clic en “Fichero” i després en “Guardar como…” i desar una còpia en format html o en format txt??
Ho explica clarament en Benjamí en el següent document.

Ara, el que més m’ha sobtat ha estat que he anat a mirar la documentació del Campus on se’ns diu el programari que hem de tenir al nostre ordinador per poder treballar “sense problemes”, i allà hi ha una fulla completa explicant com evitar els virus i una altra explicant les mil mariconades del paquet MS Office, per exemple, i en canvi, la fulla dedicada al programari lliure està buida. Increïble.

No vull signar una llicència que sols em permet usar una vegada el programari, ni usar uns formats propietaris que intenten que no tinga un accés lliure a la cultura. Vull programari lliure, al qual sóc jo propietari del meu programari i els seus formats lliures m’asseguren que ara i en un futur podré llegir el seu contingut sense cap tipus d’obligació. Això és llibertat.