Blog personal de Vicent Cubells

Et compraries un cotxe que et diguera com has de conduir o que t’impedira fer-ho a la teua manera?? Encara que fora un cotxe bonic, modern i super usable?

Permetries que a ta casa, un policia local t’avisara sobre el que pots dir o no sobre els polítics del teu país??

Si ets pintor, t’agradaria que algú t’anara diguent com has de fer una pinzellada cada vegada que treus la teua vena artística o que et diguera quin quadre pots exposar i quin no??

Les vostres respostes haurien de ser clarament negatives.

Tenim (encara) a la nostra vida quotidiana una certa llibertat que ens permet triar el que podem comprar, dir el que pensem, crear com volem crear, etc.

A la vida digital això no és així.

Cada vegada més confiem en serveis web sobre els quals no tenim gens o cap de control. Serveis darrere dels quals hi ha una empresa, amb uns interessos que poden no respetar els drets i llibertats dels seus usuaris.

I ens té igual.

Preferim usar aquestos serveis, encara que limiten la nostra llibertat, perquè si no els fem servir no existim en el món digital.

Vicent, és que si no estic a MySpace no sóc ningú. És que si no tinc les fotos a Flickr, ningú me les mirarà. És que si no faig servir els servis de google o si no tinc un compte amb gmail, no sóc un geek, etc., etc., etc.

Ens té igual encara que estar a aquests serveis supose o puga suposar filtrat de continguts, eliminació de contingut, tancament de blogs, censura…

És a dir, uns serveis que suposen una manca de llibertat que en la vida quotidiana no permetríem.

Crec que cal reflexionar al respecte, perquè el “filtrat” que fan les grans corporacions ens pot fer creure que la seua visió sesgada del món o de la llibertat és la correcta. I no és així.

+: 1, 2.

Volen controlar descaradament Internet de manera que no tinguem llibertat. Com sempre, amb l’excusa del terrorisme…

Això no és gens bo, per molt que diguen, perquè estan intentant llevar-nos uns drets que tenim des de fa molt de temps.

Podem fer alguna cosa, tal i com diuen ací.

Envia un email als europarlamentaris que tenen més interés en atendre les demandes de les grans corporacions que no en mantenir les nostres llibertats.

Internet és un meravellosa eina per compartir informació.

Acabe de llegir al menéame un altre exemple de manca de llibertat als sistemes propietaris.

MS intenta patentar el sistema pel qual un usuari que es descarregue un vídeo a internet no tinga més remei que veure la propaganda. Ho farà fent servir el seu famós DRM, del qual sóc un enèrgic enemic.

Així és com jo ho veig: l’usuari no té dret a fer el que vulga amb la seua màquina ni amb les seues dades. Per damunt de les necessitats culturals de l’usuari estan les necessitats econòmiques d’una empresa.

Així és com ells ho veuen: l’usuari podrà veure vídeos amb la màxima qualitat en els seus reproductors i qualsevol anunciant podrà treure’s els seus dinerets.

Una raó més per fer servir programari lliure.

Ací podeu llegir la patent.

Fa uns dies, tornant de Múrcia i de raspellot, que diguem per València, vaig escoltar un programa a RNE3 sobre el SIMO.

Per a aquells que no sapigueu què és això del SIMO, us diré que és la fira d’informàtica més important d’Espanya, amb perdó. És aquella fira a la qual sempre he volgut anar durant la meua carrera d’enginyer informàtic però a la qual mai no he pogut anar per diverses raons, principalment perquè havia de treballar.

Doncs el cas és que, si no m’enganye, hui mateix acaba i, com me’n vaig a Alacant i Elx una setmana, volia deixar una pinzellada sobre una idea que va deixar córrer el locutor en definir l’edició d’enguany: és l’edició de l’ecologia.

Segons el locutor, que va visitar la fira de dalt a baix, hi ha en l’ambient una convicció ferma de que s’ha d’estalviar energia. I s’assumeix de manera general que no podem seguir fabricant tants enginys al ritme que ho estem fent ara perquè la quantitat d’energia que es necessita per fer un ordinador portàtil, per exemple, és enorme. Cal fabricar elements que duren més, de manera que es puguen allargar la vida dels aparells informàtics.

Jo estic completament d’acord i pense que el programari lliure potser una gran ajuda per a aconseguir un estalvi dràstic d’energia.

Ja sabeu que els sistemes gnu/linux no necessiten tants recursos de maquinari com els sistemes propietaris.

Això és tan sols un dels molts avantatges que tenen es sistemes lliures: pots fer-lo anar en maquinari considerat obsolet per altres sistemes no lliures.

No solament això, pots fer també que aquest maquinari considerat obsolet, puga ser reutilitzat en països en desenvolupament on la compra d’un equip nou és impossible per a la majoria dels seus habitants.

Així pots aconseguir allargar més anys la vida d’un maquinari que per raons de màrqueting ens han fet creure que ja no serveix per res.

Estalvi i ajuda, una bona combinació que ens permet el programari lliure.

I per a aquells que sigueu més escèptics amb aquestos avantatges que acabe d’esmentar, us recomane que us baixeu i veieu un documental de la BBC que parla sobre aquest tema en concret i molts més: the codebreakers[1].  Veureu que la reutilització de maquinari no és una opció més en alguns països, sinó que moltes vegades és la única opció.

[1] Més informació: http://www.lafarga.cat/node/1862

Sovint explique a la gent els perills de fer servir programari privatiu en les seues máquines.

Ho trobe necessari perquè la gent no és gens conscient de l’important que és hui en dia que sigues propietari de les teues dades.

Una de les expressions que veig en la cara dels meus interlocutors quan ho els ho explique és aquella de “què radical ets, tio”. Els que defenseu el programari lliure ja sabeu a quina cara em referisc.

Per això, és bo que de tant en tant, algú de més “solvència” que jo et recorde que les coses són encara més fotudes de les que sempre avise.

Per exemple, que MS té moltes més dades sobre tu que les que et pugues creure, moltes vegades segons la meua opinió saltant-se la llei, o que si fas servir el seu programari no ets propietari del teu ordinador, perquè en el fons, a qualsevol usuari, en qualsevol moment i per qualsevol raó, aquesta empresa americana pot deixar inservible la seua eina de treball o el seu medi d’accés a la cultura.

Al final, la lluita del programari lliure/programari privatiu és en realitat questionar-nos quin model de societat volem.

Jo ja he triat.

Nota: m’ho ha recordat tot això aquest apunt del Richard Stallman.

… de qui és el meu ordinador??

Ací podeu llegir respostes.

I més important encara, almenys per a mi…

de qui són aleshores les meves dades?