La llibertat de les pomes
diumenge 23 de desembre de 2007Genial i àcid post de Ricardo Galli, que em ve al pèl per contar una cosa que em passa sovint.
Al fórum sobre programari lliure de la UOC, que ja fa uns quants mesos que funciona com a suport del seu punt de treball amb programari lliure, sovint hi ha queixes d’usuaris de mac i similars.
El seu crit és sempre el mateix: com pot ser que no hi haja programari lliure per a aquestes màquines super però super fashion? Com pot ser que a la seua universitat hagen pensat en els usuaris de windows i no hagen pensat en ells?
A mi em posa negre comentaris d’aquest tipus, perquè tenint el sistema operatiu més restrictiu en termes de llibertat que hi ha hui en dia, damunt hem de tenir l’obligació de fer-los programari lliure. Increïble. I damunt són els més cridaners…Més d’una vegada he hagut de reprimir-me per no contestar-los malament.
I quan els ho dic, quan finalment els explique que tenen entre els seus dits unes màquines super restrictives en termes de llibertat, aleshores em contesten amb evasives, com la última: un company s’ha comprat un super mac pel decompte… No t’estava parlant d’això…
Al post del Galli teniu l’exemple perfecte: Un blog d’un usuari dels ordinadors de la poma ha hagut de tancar perquè contava massa coses sobre els macs: no pots regirar. I si vols aprendre ho has de fer.
Damunt fa un preguntat a diversos usuaris de macs i no saben ni entenen ni volen saber res de llibertat.
Doncs jo no canvie la llibertat que em dóna el meu sistema per res, per molt super fashion que siga.



