Blog personal de Vicent Cubells

La veritat, no faig servir el Konqueror. Alguna vegada de tant en tant.

Per a navegar per la xarxa faig servir el Firefox al qual ja m’he acostumat.
Però hui he vist que el meu navegador preferit no carregava bé la meua pàgina, com podeu vore:

i he decidit anar-hi amb el navegador predeterminat de l’escriptori KDE per veure si era un problema del servidor, de la base de dades o de codi el que fa que no es veja bé.

En connectar-me a la meua pàgina principal, apart de veure que és un problema del firefox no del servidor, he vist una cosa curiosa:

És la iconeta baix a la dreta que sembla una cuca o similar (bug). Això no ho té el Firefox.

He fet clic sobre la bestiola i ha apregut una pantalla com aquesta:

He revisat el codi i era una vella funció feta en javascript que tenia a la pàgina inicial i que ja no recordava tenir-la. L’he esborrada perquè no li veig utilitat i ja sense problemes!

Una cosa més que no sabíem.
Encara que és un poc més lent que el Firefox, i que l’edició del Wordpress funciona pitjor que amb el navegador de Mozilla, és una possibilitat més per poder navegar.

Ha coincidit en el temps, curiosament, llegir dos articles antagònics.

Un parla de llibertat i l’altre parla de servitud.

Llibertat:
Ricardo Galli apunta i tradueix el més important d’un altre article de Gervase Markham de la Mozilla Foundation.

M’ha agradat molt perquè resumeix el que significa llibertat en el programari: si no entens el que significa la llibertat que et dóna el programari lliure és molt fàcil perdre-la, canviar-la per la comoditat, per la facilitat, pels colors o per qualsevol cosa. És una dèbil franja, una dèbil decisió que et pot fer passar d’una banda a l’altra, de la llibertat a la servitud, de ser el propietari del teu ordinador a ser-ho una empresa americana.
Aquesta setmana he sentit molt prop aquest desgavell. Però com diu l’article de Gervase, quan li faça falta la llibertat ja no la tindrà.

Servitud:
En el sentit oposat acabe de llegir un article a error500.net que parla del contrari. L’article és d’un tal Antonio Ortiz. Parla sobre el control de continguts que se sap va a suportar la nova versió del ***dows.

Vull destacar les seues conclusions perquè em semblen encertades (traduint):

“Per a començar el control sobre el que es reprodueix en el contingut de l’usuari és preocupant: què pot veure, amb quina qualitat, amb quin dispositiu… un esforç ingent en fer el sistema operatiu el guardià de les lleis del copyright nord-americanes en lloc de l’encarregat d’obedir les ordres de l’usuari. A més a més està la butxaca de l’usuari que subvenciona tota la operació comprant Vista i el maquinari que soporta tot açò.”

Exacte! Anem cap a una Internet controlada per una indústria de continguts obsoleta. MS és el que concreta tecnològicament aquestos desitjos. Amb el programari lliure ets lliure d’elegir el contingut i el programari que la teua màquina pot mostrar-te o executar, ordinador que has pagat amb els teus diners i que per tant és teu.

En la banda oposada es troba la facilitat de deixar que ells trien (generalment empreses americanes) quin contingut és el que has de veure i quins programes pots executar. No us sona açò a algun llibre?

Llibertat o servitud, tu tries.

Com veieu en el dibuix, he provat d’enviar un post des de casa.

El programa es diu gnome-blog i des de fa poc també permet enviar posts al Wordpress.

A veure com queda en realitat!

Resultat: Quasi perfecte! No he provat a fer un drag and drop de la foto i veure si també la publica. A la web del programa diuen que sí. S’hauria de veure en quin directori penja la fotografia llavors. I dir-vos que tan sols publica en la categoria predeterminada. LLevant d’aixó, perfecte.