Blog personal de Vicent Cubells

Ahir mateix vaig actualitzar al meua Ubuntu Feisty i vaig veure que hi havia un nou nucli a la distribució: 2.6.20-2.

Vaig instal·lar el 386 i el generic i no he pogut arrencar Ubuntu de cap manera. He posat totes les opcions que conec a la línia del kernel i de cap manera puc iniciar el meu sistema operatiu.

Sempre es queda parada l’arrencada en arribar a la detecció d’algun dispositiu amb irq #18. Si canvie la línia del kernel canvia el irq però el problema és el mateix.
Res. M’hauré d’esperar a una altra actualització del kernel, i mentre fer servir encara el kernel 2.6.19-7 que sí em funciona.

I és ben estrany perquè encara no hi ha bugs oberts per a la Feisty:

Fa uns dies, un company de la meua universitat, al fòrum corresponent al punt de treball amb programari lliure i en uns dels molts debats sobre aquest tipus de programari que allà tenim, deia una frase que se m’ha quedat clavada a la tòtina: una cosa és la defensa del programari lliure i una altra el fanatisme.

No puc negar que ací la frase està fora de context, perquè al debat estàvem parlant d’una altra cosa, però em sembla summament simptomàtic la utilització de la paraula “fanatisme” o més concretament de l’adjectiu “fanàtic” per a referir-se a aquell o aquells, que com jo, defensem amb força el programari lliure.

Podreu trobar insults d’aquest tipus en molts dels fòrums o debats que hi ha a la xarxa, tan sols heu de llegir un poc i veureu que és un recurs utilitzat massa a sovint per a desqualificar-nos i, fins i tot, moltes vegades hi afegeixen connotacions religioses a aquestos qualificatius.

No ho entenc.

Cal aclarir, primer de tot, que els que defensem el programari lliure no obliguem ningú.

Les paraules que diem, les idees que expliquem, la idea de llibertat que intentem explicar, no tenen de cap manera tant de poder. Dient, per exemple, que hauries d’utilitzar aquest programa lliure en lloc d’aquest altre privatiu, no podem obligar ningú. Per moltes vegades que ho repetisca, cadascú a sa casa i en el seu ordinador executarà el programa que vulga.

Vegeu la diferència:

- Quan em connecte a una pàgina web de la administració, per exemple, i no puc realitzar un tràmit si no és amb el navegador iexplorer, això sí que m’obliga a utilitzar un programari determinat que jo no vull utilitzar.

- Quan en els fòrums de la meua universitat els professors i alumnes envien missatges en un format que m’obliga a fer servir un programari privatiu per a poder llegir-los bé, encara que jo no accepte la llicència del seu propietari, això sí és obligar.

Per què ens diuen a nosaltres fanàtics i a ells no??

És qüestió de llibertat, no de fanatisme. Ho repetirem mil vegades si fa falta. Voleu més exemples??

Ací en teniu uns pocs exemples de la vida real on ens furten la llibertat per culpa de l’ús de programari privatiu:

- Quan ens queixem perquè sols podem escoltar una vegada la nostra cançó encara que hem pagada per ella…
- Quan ens queixem perquè no podem reproduir certa música en el nostre reproductor encara que hem pagat per ell…
- Quan ens queixem perquè sabem que violen la nostra intimitat a les cridades que fem amb el nostre mòbil…
- Quan ens queixem perquè en veure un vídeo al nostre reproductor no podem passar ràpid el tros en el qual ens tracten com a lladres…
- Quan ens obliguen a reparar el nostre cotxe solament a la casa del fabricant perquè té un determinat programari…
- Quan se sap segur que les màquines de vot amb que dipositarem en un futur el nostre vot estan trucades… etc. etc.

A aquest tipus de falta de llibertat és a la que ens referim els que defensem el programari lliure, i per això pensem que no és bo per a la societat en el seu conjunt fer servir programari privatiu. Ni ètic tampoc.

Si el meu ordinador fora com un vídeo, engegar i apagar i prou, jo no tindria cap problema en fer servir programari propietari.

Però el problema és que les nostres dades, en el sentit més possessiu possible, la nostra cultura depenen ara o van a dependre en un futur del programari que fem servir. Tot va a passar per aquestes màquines i pel programari que tinguen. No podem deixar les nostres dades i la nostra cultura en mans d’un programari que no sabem exactament què fa.

No podem deixar la nostra llibertat en mans d’aquest tipus de programari.

El debat de fons del programari lliure és el tipus de societat. Quin tipus de societat vols tu?

Jo sens dubte trie el bàndol dels fanàtics, perquè estime la meua llibertat i no vull perdre-la.

Una altra necessitat del meu amic Pac, ha fet que cercara per Internet un programa lliure que permetera omplir formularis pdf.

En cinc minuts he trobat el programa flpsed amb llicència GPL, que permet realitzar aquesta tasca entre altres coses.

Una vegada instal·lat amb

$ sudo aptitude install flpsed

tan sols cal importar el fitxer pdf:

Fer clic amb el cursor en el punt del fitxer pdf on volem introduir les dades, corregint si cal la seua situació amb les fletxes del teclat i triant la grandària del tipus de lletra:

I ja està! Ací teniu una captura del document final:

Una eina més que cal apuntar, disponible per a tothom.

Els geeks, friquis o bojos (com ens vulgueu dir…) que ens agrada Debian i creiem que és el millor sistema operatiu, podem estar tranquils.

Debian guanya per pallissa a Ubuntu:

I els que defensem el programari lliure en contraposició al programari de codi obert, podem estar molt més contents, perquè la diferència encara és major:

No? Comproveu-ho a aquesta adreça: http://www.googlefight.com/

Ahir vaig fer una actualització d’unes 300 megues al meu Debian Sid. No recorde els paquets perquè sempre ho faig des de finestra de comandaments, però sí recorde que a l’actualització és creava una nova imatge initrd de poc més de 3 megues.

El cas és que hui he arrencat el meu ordinador i he obtingut el següent kernel panic:

modprobe: FATAL: Could not load /lib/modules/2.6.16-2-686/modules.dep: no such file or directory
Failed to execute /init
Kernel panic - not syncing: No init found. Try passing init= option to kernel

He reiniciat un parell de vegades l’ordinador afegint init=2 a la línia del kernel des de l’editor del grub sense èxit.

Finalment el que he fet ha estat canviar la línia del initrd a l’editor del grub de manera que en lloc d’apuntar a /boot/initrd.img-2.6.16-2-686 apuntara a /boot/initrd.img-2.6.16-2-686.bak, la còpia de seguretat de la imatge anterior a l’actualització, la qual pesava més de 4 megues.

Una vegada dins del sistema tan sols he hagut d’executar:

$ sudo /usr/sbin/mkinitrd -o /boot/initrd.img-2.6.16-2-686

comanda que m’ha creat una nova imatge initrd de més de 4 megues, la qual ja funciona amb normalitat.

És clar que a l’actualització s’ha creat una imatge incorrecta i això és un bug important, però no tinc dades per informar als desenvolupadors indicant-los quin paquet és el que ha produït aquesta errada.

Altra vegada serà…

M’acabe d’assabentar gràcies al defensor de programari lliure més àcid que conec, Ricardo Galli, que els desenvolupadors del nucli de linux van a modificar-lo de manera que no es puga carregar mòduls que no siguen lliures.

Quines conseqüències té això?

Doncs que la gent de ca Ubuntu, per exemple, haurà de trencar-se les banyes per reprogramar tots els mòduls no lliures que té al seu nucli i que el permeten detectar tant de maquinari.

Per què cal fer això?

Doncs per a evitar-se problemes amb aquestos mòduls no lliures i així aconseguir que el sistema seguisca lliure pels segles dels segles…

És qüestió de llibertat, i ja ho vaig parlar ací per exemple.

Què passaria si, per exemple, jo tinguera una empresa rendible amb molts ordinadors? Normal.

Què passaria si alguns d’aquestos ordinadors foren Macs i altres tingueren com a sistema operatiu Windows? Normal.

Què passaria si pagara un munt de llicències de MS Office perquè aquest paquet ofimàtic em permet que els meus empleats compartisquen informació entre les dues plataformes? Normal.

Què passaria si la majoria dels meus empleats feren servir els macros del MS Office en aquestos documents per a facilitar la feina i poder compartir documents com ara fulles de càlcul, perquè són senzills i personalitzables? Normal.

Què passaria si moltes de les meues dades de la empresa depenen del MS Office? Normal.

Què passaria si sabera que he de preparar un munt de diners per a la nova actualització del MS Office? Normal.

Però què passaria si MS diguera que va a eliminar el suport per al VBA en la nova versió del MS Office? Doncs que vaig a necessitar molt d’àcid acetil salicílic per a alleujar els maldecaps que vaig a tindre a partir d’ara per a:

1. Adaptar tots els documents i dades perquè no facin ús de les macros i de VBA.

2. Plantejar-me si val la pena pagar els diners que val una actualització si aquesta no em garanteix una millora real de la meva productivitat.

I és el que sempre hem dit nosaltres i els escèptics del programari lliure neguen perquè veuen impossible que MS faça coses com aquesta: no tenir el codi fa que la teva productivitat i les teues dades depenguen del proveïdor, i això és molt roí perquè en qualsevol moment i per qualsevol motiu aquest pot dir prou, i aleshores ja t’han fotut.

Ho acabe de llegir a Slashdot, i això que la notícia és antiga.