La Comunitat del Programari Lliure després de 20 anys

Ha fet avui vint anys que vaig deixar el meu treball al MIT per a començar a desenvolupar un sistema operatiu de programari lliure, GNU. Encara que mai no hem publicat un sistema GNU complet apte per a ús de producció, una variant del sistema GNU es fa servir ara per desenes de milions de persones que en la seua majoria no són conscients que és així. El Programari Lliure no significa "gratis"; significa que els usuaris són lliures d'executar el programa, estudiar el codi font, canviar-lo, i redistribuir-lo amb o sense canvis, o gratis o pagant.

La meva esperança era que un sistema operatiu lliure poguera obrir per sempre un camí de sortida del sistema de subjugació que és el programari propietari. Jo he experimentat la horrible manera de viure que el programari no lliure imposa als seus usuaris, i estava determinat a escapar i donar a altres el camí per a fer-ho.

El programari no lliure duu amb ell mateix un sistema antisocial que prohibeix la cooperació i la comunitat. Típicament no pots veure el codi font; no pots dir què trampes perilloses, o què errors estúpids, pot contenir. Si no t'agrada, ets incapaç de canviar-ho. El pitjor de tot, et prohibeixen compartir-ho amb ningú. Prohibir que es compartisca el programari és tallar els lligams de la societat.

Avui tenim una comunitat mot gran d'usuaris que executen GNU, Linux i altre programari lliure. A milers de persones ens agradaria augmentar això, i hem adoptat l'objectiu de convèncer a més usuaris d'ordinadors que "facen servir el programari lliure". Però què significa "fer servir programari lliure"? Significa escapar del programari propietari, o simplement instal·lar programes lliures junt amb ell? Ens proposem conduir a la gent cap a la llibertat, o sols fer-los conèixer el nostre treball? En altres paraules, estem treballant per la llibertat, o hem reemplaçat aquest objectiu per l'objectiu superficial de la popularitat?

És fàcil acostumar-se a passar per alt aquesta distinció, perquè en moltes de les situacions comuns no hi ha diferència. Quan estàs intentant convèncer a una persona que prove un programa lliure, o instal·le un sistema operatiu GNU/linux, ambdós objectius condueixen a la mateixa conducta pràctica. No obstant això, en altres situacions els dos objectius inspiren moltes diferents accions.

Per exemple, què diríem quan un programa controlador no lliure de vídeo Odiós, la base de dades no lliure Profecia, o l'intèrpret i llibreries no lliures de la llengua Indonèsia, es publica en una versió que s'executa sobre GNU/Linux? Donaríem gràcies els desenvolupadors per aquest "suport" per al nostre sistema, o consideraríem aquest programa no lliure com qualsevol altre--com una molèstia atractiva, una temptació a acceptar cadenats, un problema per resoldre?

Si prens com a objectiu teu l'increment de la popularitat de cert programari lliure, si cerques convèncer a més gent que faça servir alguns programes lliures algunes vegades, podries pensar que aquell programa no lliure contribueix a aquest objectiu. És difícil discutir l'afirmació que la seva disponibilitat ajuda a fer més popular el GNU/Linux. Si l'ampli ús de GNU o Linux és l'objectiu final de la nostra comunitat, aplaudiríem lògicament totes les aplicacions que s'executaren en ell, siguen lliures o no.

Però si el nostre objectiu és la llibertat, això canvia tot. Els usuaris no poden ser lliures mentre usen un programa no lliure. Per a alliberar els ciutadans del ciberespai, hem de reemplaçar aquells programes no lliures, no els hem d'acceptar. No hi ha contribucions a la nostra comunitat, hi ha temptacions per a mantenir-la sense llibertat.

Hi ha dues motivacions comuns per a desenvolupar un programa lliure. Una és que no hi ha un programa que fa la tasca. Desafortunadament, acceptar l'ús d'un programa no lliure elimina aquesta motivació. L'altra és el desig de ser lliure, que motiva a la gent a escriure reemplaçaments per a programes no lliures. En casos com aquest, aquest motiu és l'únic que pot fer el treball. Simplement fent servir un nou i inacabat reemplaçament lliure, abans es compara amb el model no lliure, pots encoratjar els desenvolupadors lliures a perseverar fins que el fan superior.

Aquells programes no lliures no són trivials. Desenvolupar reemplaçaments lliures per a ells serà una tasca enorme; pot durar anys. El treball pot necessitar l'ajuda de futurs hackers, gent jove avui, gent encara que s'ha d'inspirar a ajuntar el treball amb el programari lliure. Què podem fer avui per a convèncer a altra gent, en el futur, a mantenir la determinació necessària i la persistència per a acabar aquest treball?

La més efectiva manera d'enfortir la nostra comunitat per al futur és difondre la comprensió del valor de la llibertat--ensenyar a més gent a reconèixer la inacceptable moral del programari no lliure. La gent que valora la llibertat és, a llarg termini, la seva millor i essencial defensa.

Copyright 2004 Richard Stallman

És permesa la distribució i còpia d'aquest article complet en la web sense cap pagament, sempre que es mantinga aquesta nota.

Títol original: The Free Software Community After 20 Years: With great but incomplete success, what now?
Article original ací.