Manifest
Sobre l'ús del programari lliure a
l'educació,
presentat per l'AEIC
(Associació d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya)
“Per la millora de
l'ensenyament, l'educació i la cohesió social”
Introducció
El present Manifest intenta recollir les
opinions majoritàries de les associades i dels associats de
l'AEIC i d'altres persones que s'han manifestat lliurement sobre
l'ús del Programari Lliure a l'educació i les
implicacions que aquest comporta a l'ensenyament en general i al
desenvolupament personal dels infants, dels joves i del personal docent.
A més, aquest manifest pretén
ser una declaració d’intencions i opinions de
l’associació amb l'única finalitat que el fonament
de la
nostra comunitat educativa (infantil, primària i
secundària) no es quedi fora dels avenços que semblen
venir en el que fa referència a la política sobre les TIC
del nostre país.
Des dels seus inicis ara fa cinc anys,
l’AEIC
ha estat l’entitat capdavantera en l’impuls
d’iniciatives en la millora
de les TIC a l’Educació. Per aquest motiu, des d'un
principi hem
manifestat el nostre profund desacord amb la política seguida
per la DGOIE (Direcció General d’Ordenació i
Innovació Educativa) del Departament d’Educació en
relació a les TIC, convençuts de que són un dels
fonaments de la qualitat i del desenvolupament de l’ensenyament.
L'Associació
d'Ensenyants d'Informàtica de Catalunya
Manifesta,
1. Que l'ús del Programari Lliure representa per a la
comunitat educativa una sèrie d'avantatges en diferents
àmbits:
a)
Àmbit de valors:
Els valors de comunitat col·laborativa
que es trasllueixen de l'ús del Programari Lliure i el seu
desenvolupament en els darrers 20 anys es poden aplicar a la
difusió i creació de materials docents i als valors de
solidaritat i col·laboració entre persones que impliquen
als docents, joves i infants.
Però més enllà
d'això, la utilització de programari lliure permet
“unificar” de forma “legal” l'ús de les
eines
informàtiques i apropa la possibilitat d'entrar en el món
de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació
(TIC) als sectors més desafavorits i als centres escolars
més pobres.
Com es recull a la “Declaració de
Barcelona per a l'avenç del programari lliure”[1],
l'ús
de programari lliure presenta un seguit d'avantatges com ara:
independència del fabricant, facilitat de compartició del
coneixement i flexibilitat. A més, es tracta d'un entorn robust,
segur, immune als virus informàtics, adaptable als diferents
projectes educatius, integrador i respectuós amb altres sistemes
informàtics. Idoni per ser usat per la comunitat educativa.
Possiblement, l'avantatge més gran que representa el seu
ús sigui el d'assegurar un estàndard per a la
comunicació que no exclogui a cap altre sistema, cosa que com
és sabuda no respecten altres programaris propietaris.
b) Àmbit social:
L'ús il·legal del programari és un delicte. Com a
ensenyants i educadors no ens podem permetre la hipocresia d'usar
programari propietari de forma il·legal i encara menys fomentar
que els nostres alumnes utilitzin de forma il·lícita
aquest programari, encara que sigui “necessari” per
exigències
del “currículum” o per la utilitat laboral que
posteriorment es
farà d'ell.
L'alternativa del Programari Lliure ens permet
que, amb eines “pràcticament iguals” i
gratuïtes, es
cobreixin les necessitats de formació dels nostres alumnes sense
trencar la legalitat. A més, la implantació generalitzada
a la societat catalana del Programari Lliure permetrà que els
preus dels equipaments informàtics es redueixin entre un 25% i
un 50% [2, 3], ja que en no haver de pagar les llicències
d'ús, permetent als sectors més desafavorits accedir a
les TIC i reduint, d'aquesta forma, l'escletxa tecnològica de la
nostra societat.
El Programari Lliure és
respectuós amb les particularitats locals de la comunitat
més propera. Dóna un nou sentit al desenvolupament en
informàtica, tot trencant la dependència dels països
usuaris respecte dels països desenvolupadors de sistemes
informàtics. I finalment crea una comunitat que treballa per una
llengua i una forma de fer les coses diferenciadora de la resta del
món, és a dir, que fomenta la identitat del país.
c) Àmbit de
l'ensenyament:
En l'àmbit de l'ensenyament, un
projecte d'ús de Programari Lliure permetrà corregir les
mancances històriques dels centres d'educació
primària i secundària en relació als centres
universitaris. La facilitat d'ús i el baix cost
d'implementació del Programari Lliure fan que es pugui dotar la
comunitat educativa (professors, alumnes, pares i mares) d'unes eines
de comunicació locals i adaptades a les peculiaritats dels
centres educatius, enfront de les actuals solucions que són
cares, disgregadores i poc participatives. L'ús del correu
electrònic i de les pàgines web com a eina de
comunicació entre la comunitat educativa és ja una
realitat que cal potenciar i estendre a la totalitat del país.
El desenvolupament d'aplicacions de gestió i d'aprenentatge
(tutories, gestió econòmica, horaris, publicació
de notes, teleformació) adaptades als centres i basades en
Programari Lliure i en català faran que s'incrementin i
enriqueixin les solucions als problemes quotidians que es presenten als
centres, fent que la comunitat docent pugui centrar els esforços
en l'educació dels alumnes que és al cap i a la fi
l'objectiu principal.
D’altra banda, implantar solucions de
Programari Lliure permet fer un ús més racional dels
recursos econòmics i informàtics, tal i com ha quedat
demostrat en projectes d'altres comunitats autònomes de l'Estat
Espanyol. La utilització de terminals i el reaprofitament de
maquinari antic és una realitat que cal tenir en compte.
L'oportunitat única que se'ns presenta
a l'hora d'utilitzar Programari Lliure pot donar solució als
dèficits de l'actual sistema. Utilitzar Programari Lliure permet
corregir l'actual desfasament de les funcions del coordinador
d'informàtica que ha estat una reivindicació
històrica de la nostra associació: un coordinador
d'informàtica dedicat a feines de coordinació,
assessorament, formació i docència, i un tècnic
informàtic encarregat del manteniment dels sistemes.
En l'àmbit del currículum
implica un canvi d'orientació en la formació de
l'alumnat. Com a docents no podem hipotecar la formació dels
nostres alumnes formant futurs usuaris d'un determinat producte
informàtic. Cal una alfabetització tecnològica
general, integradora i globalitzadora, que permeti decidir a les
persones la solució que considerin més adient. Ensenyar
en la diversitat és un dels principis de l'educació
actual i per fer-ho no cal marcar límits a l'ús de les
eines que estan a la nostra disposició.
d) Àmbit
econòmic:
En l'àmbit econòmic, l'ús
del Programari Lliure implica deixar de pagar llicències per
programari propietari, deixar d'augmentar les necessitats del maquinari
destinat a aquest programari i la possibilitat de destinar aquestes
despeses a altres àmbits com ara la formació del
professorat, l'increment de l'equipament informàtic dels centres
o la millora del personal tècnic dedicat al manteniment dels
equips com ja està passant en d'altres comunitats
autònomes de l'Estat Espanyol[4].
L'ús de Programari Lliure en
l'educació dóna opció també a crear una
xarxa d'empreses catalanes, d'especialiste en informàtica sota
la tutela del Departament d'Educació i persones
voluntàries dedicades al desenvolupament i manteniment
d'aplicacions de codi lliure i en català per a l'ensenyament,
augmentant amb el temps la independència respecte les
multinacionals del sector.
Tot això repercuteix en un ús
més racional dels recursos econòmics del Departament
d'Educació ja que en un termini no superior a 4 anys disposaria
d'un sistema de programari complet, totalment funcional i en
català, i que comportaria unes despeses de manteniment
mínimes.
2.- Que,
considerant aquests avantatges i altres que estan reflectits en
Manifests semblants al present com els realitzats a
“Declaració
de Barcelona per a l'avenç del programari lliure” o
més
general com el “Manifest sobre l'ús del programari lliure
a
l'administració pública” [5], presentat per
Softcatalà, l'AEIC es declara partidària de la
implantació immediata a curt termini de solucions basades en
Programari Lliure en les futures dotacions informàtiques del
Departament d'Educació, tant als centres educatius com als
servidors públics de la Generalitat de Catalunya, i demana
expressament que el Departament d'Educació i els seus
representants polítics facin una declaració
pública a favor d'aquesta implantació. També
demana el reciclatge dels equipaments informàtics obsolets
utilitzant Projectes de Programari Lliure que permetin un ús
racional i real dels equipaments.
3.- Que,
considerant el canvi que representa per a la comunitat docent la
utilització del Programari Lliure, és necessari que es
faci la formació adient al professorat en el termini de temps
més curt possible, i s'imparteixin els cursos de formació
corresponents als centres i amb formació telemàtica. I
que també és necessari revisar el “Carnet
d'Alfabetització Informàtica” imprescindible per
dur a
terme una tasca meritòria en la docència en
informàtica i que asseguri una formació general i
globalitzadora del personal docent.
4.- Que és
necessari que es creï un grup de desenvolupadors d'aplicacions
informàtiques de codi lliure i en català per a
l'ensenyament en tots els àmbits de la vida docent
(educació, ensenyament i gestió) que treballin en
cooperació amb les Universitats Catalanes i amb altres
comunitats autònomes implicades en el desenvolupament de
Programari Lliure.
5.- Que és
necessari que es facin les inversions econòmiques i humanes
corresponents perquè el canvi esdevingui un fet real i que la
repercussió sobre el personal docent sigui el més lleu
possible.
6.- I finalment
que, respectant la filosofia del Programari Lliure, el Departament
d'Educació hauria de tenir en compte les indicacions, precs i
patiments dels professionals de l'ensenyament i l'educació del
nostre país. Que hauria de considerar que la millor manera de
fer “escola” és entenent que, qui ha de treballar en
ella,
té les millors solucions per fer que funcioni.
Històricament, la direcció de la Informàtica
Educativa al nostre país ha pecat de llunyana i impositiva, no
ha tingut en compte les necessitats pròpies dels centres i ha
ignorat la majoria de les innovacions i experiències de
l'àmbit informàtic que, tant a títol individual
com a col·lectiu, han portat a terme persones i entitats en els
centres educatius del nostre país tot i no tenir cap mena de
suport oficial.
Per totes aquestes raons, ens veiem obligats a posar dubte que, amb els
actuals recursos humans i direcció de la SGTI, es pugui dur a
terme la reconversió de les polítiques sobre les TIC a
l’ensenyament, tan llargament esperades per la majoria dels
coordinadors d’informàtica del país i dels docents
usuaris dels recursos informàtics del Departament
d'Educació.
En
conseqüència, i tenint en compte els punts exposats, l'AEIC
prega a tots els professors i mestres, als pares i mares, als nostres
alumnes, a les diferents associacions i ONGs relacionades amb
l'educació i el Programari Lliure, als sindicats de
l'ensenyament, a les institucions, a tots els que simpatitzin amb la
nostra perspectiva, a totes les entitats preocupades per la
situació actual de les TIC a Catalunya i, molt particularment,
als components de l'actual Govern de la Generalitat de Catalunya que
signin el present Manifest, si consideren d'antuvi i sense coaccions,
que així ho han de fer.
Catalunya, 29 de setembre de 2004
Referències:
[1] Declaració de Barcelona per a l'avenç del programari
lliure:
http://www.softcatala.org/articles/article43.htm
[2] La gestión del usuario del TCO:
http://www.lapastillaroja.net/archives/cat_analisis_financiero_del_software_libre.html
[3] Four out of four experts agree: Linux lowers TCO:
http://management.itmanagersjournal.com/management/04/06/04/2114222.shtml?tid=85&tid=89
[4] Programari Lliure al govern extremeny: Linex :
http://www.softcatala.org/articles/article23.htm
[5] Manifest sobre l'ús del programari lliure a
l'administració pública:
http://www.softcatala.org/admpub/manifest.htm
Web de l'associació: http://www.aeic.es/
Descàrrega del manifest ací.
Per adherir-se al manifest ací.