Declaració
de Barcelona per a l'avenç del programari lliure
1. Context històric
Internet és programari lliure
La majoria de la infraestructura d'Internet està basada en
programari
lliure i protocols oberts. Actualment més del 60% dels servidors
web
fan servir Apache, un gran nombre de servidors de correu utilitzen
Sendmail per a gestionar la tramesa de correu electrònic i
pràcticament
la totalitat dels servidors de noms (DNS), essencials en el
funcionament de la Xarxa, fan servir el programa BIND o derivats del
seu codi font. És indiscutible la importància que ha
tingut el
programari lliure en l'extensió i el desenvolupament d'Internet
des del
seu començament, i la influència mútua d'aquests
dos àmbits tecnològics
és un fet contrastat. Per tant, l'èxit del programari
lliure va molt
més enllà de la disponibilitat d'una enorme quantitat de
programes amb
llicències lliures (entre els quals el sistema operatiu
GNU/Linux, el
navegador Mozilla o el paquet ofimàtic OpenOffice són
exemples
notables).
Història
Encara que els orígens del programari lliure se situïn en
la
dècada dels seixanta, amb els primers desenvolupaments de
programari,
el moviment com a tal no es va formalitzar fins als vuitanta, quan van
tenir lloc, entre altres, els fets següents:
- La creació del projecte GNU is Not Unix
(GNU), liderat per Richard Stallman.
- La constitució de la Free Software
Foundation (FSF).
- La publicació de la primera versió de
la GNU Public License (GPL).
- El desenvolupament de BSD UNIX per part de la
Universitat de Califòrnia a Berkeley.
- La lliure circulació i intercanvi del
programari per Internet.
Posteriorment, la dels noranta va ser la dècada de
l'expansió
d'aquest moviment. Dos factors van ser clau en aquest fet. L'un
és
l'arribada dels primers sistemes operatius complets totalment lliures,
com el 386BSD -que més endavant va evolucionar cap a NetBSD i
FreeBSD
(amb la contribució decisiva de la Universitat de
Califòrnia a
Berkeley)- i GNU/Linux, en el qual el treball d'un estudiant
finlandès,
Linus Torvalds, va permetre disposar d'un nucli lliure per al sistema
operatiu iniciat per Stallman i l'FSF. L'altre és la
popularització de
l'accés a Internet, que va multiplicar la comunicació i
la
internacionalització de les comunitats encarregades del
desenvolupament
de programari lliure, a més de facilitar-ne la
distribució. En la
dècada actual ha començat el procés de
consolidació del moviment, com
demostra el fet que diversos milions de persones facin servir productes
de programari lliure a tot el món. A més, el programari
lliure
s'utilitza de manera oficial en diverses empreses (des de les PIME fins
a les grans multinacionals) i institucions públiques, i el
nombre
d'usuaris i desenvolupadors de programari lliure no para de
créixer.
També cal destacar les valuoses aportacions de grans empreses
del
sector informàtic, com Netscape, Sun Microsystems, IBM, Novell o
Red
Hat. Cal esperar que aquesta consolidació sigui palpable en els
pròxims
anys, però no s'ha de perdre de vista que hi ha una sèrie
de reptes que
el programari lliure ha d'afrontar amb èxit si vol continuar
creixent.
L'aportació decisiva del món universitari
El món universitari ha tingut un paper molt destacat en el
desenvolupament d'Internet i del programari lliure. Algunes de les
tecnologies base del món lliure, com els sistemes operatius
basats en
BSD, el sistema gràfic X-Window, o molts altres, s'han
desenvolupat i
han millorat a les universitats. El mateix Richard Stallman ve del
món
acadèmic, i el reconegut pare del kernel Linux, Linus
Torvalds, en va desenvolupar la primera versió quan encara era
estudiant universitari.
2. Reptes i noves oportunitats per al programari lliure
La dècada actual ha d'estar marcada per
l'extensió i la
consolidació del programari lliure. Per a assolir aquest
objectiu ha
d'afrontar diversos reptes i algunes amenaces, dels quals volem deixar
constància en aquest document. Aquest conjunt de reptes i
oportunitats
s'ha classificat en set àmbits diferents: acadèmic,
tècnic, estratègic,
legal, social, del voluntariat i institucional.
- Àmbit acadèmic
El programari lliure té
unes determinades característiques que el converteixen en un
centre
d'interès per al món universitari. Des del punt de vista
de la recerca,
el programari lliure trasllada els principis bàsics del model
científic
de producció de coneixement (lliure difusió,
revisió per part
d'experts, cerca constant de millores, reproductibilitat dels
resultats) al món del desenvolupament del programari, que a
més s'ha
convertit en una eina essencial per a la recerca en qualsevol camp. Des
del punt de vista educatiu, el programari lliure proporciona molts
avantatges (independència del fabricant, facilitat de
compartició del
coneixement, flexibilitat, etc.) que ja han estat identificats per part
de moltes universitats. Per tant, sembla raonable que el programari
lliure adquireixi cada vegada més importància per a les
universitats i
que s'eliminin les principals barreres perquè es pugui utilitzar
en la
recerca i la docència.
Encara una mica més enllà, el model de compartició
del
coneixement impulsat pel programari lliure es pot estendre cap a altres
àrees, com per exemple la producció de materials docents,
cosa que pot
representar tota una revolució en l'organització de
l'ensenyament.
Aquesta tendència pot portar cap a un nou model docent, i donar
lloc a
un veritable entorn obert per a l'educació.
Moltes de les raons per les quals el programari lliure
s'ajusta tan bé a les necessitats de l'educació superior
també són
aplicables a l'ensenyament primari i secundari. Per tant, l'ús
del
programari lliure en aquestes etapes hauria de ser promogut i impulsat
per les institucions que tenen responsabilitat en aquestes
àrees,
seguint l'exemple d'alguns casos d'èxit com el de LinEx a
Extremadura.
- Àmbit tècnic
Des del punt de
vista tècnic, el programari lliure ha de disposar de tecnologies
que
permetin simplificar el desenvolupament de programes lliures i millorar
la integració entre diferents sistemes (com ara Mono o DotGNU).
També
ha de continuar l'evolució de les tecnologies d'escriptori per a
facilitar l'ús dels sistemes actuals (KDE, GNOME, Mozilla,
OpenOffice).
A més, cal treballar per consolidar els estàndards (com
OASIS) en el
món del programari lliure a fi de garantir la interoperabilitat
de
totes les aplicacions lliures.
La integració del programari en tot tipus de dispositius
electrònics, més enllà dels ordinadors personals
d'escriptori (per
exemple, els dispositius mòbils, lectors de DVD, reproductors de
música, etc.), obre una nova via d'expansió en la qual el
programari
lliure s'ha d'introduir com a tecnologia capdavantera, proporcionant
independència del proveïdor.
Una oportunitat per a l'avenç del programari lliure, des
del punt de vista tècnic, seria desenvolupar una
aplicació lliure que
es convertís en el referent en el seu àmbit. Per exemple,
el camp de la
seguretat i la privadesa constitueix un terreny on és possible
crear
una aplicació que es converteixi en un estàndard.
- Àmbit estratègic
L'alliberament
del codi font dels programes, com passa amb el programari lliure,
és un
estímul decisiu a la competitivitat i permet millorar,
mitjançant la
cooperació, la qualitat de les aplicacions des del punt de vista
de
l'usuari.
El programari lliure ha de treballar fermament per combatre les
tècniques FUD (fear, uncertainty and doubt -
por, incertesa i dubte) que s'utilitzen en contra seu. Per a
aconseguir-ho, la informació ha de ser la millor eina.
També cal fer
estudis aprofundits sobre el cost total de propietat (Total Cost of
Ownership, TCO) i documentar casos d'implantació amb
èxit de programari lliure.
- Àmbit social
En l'àmbit social cal treballar per generalitzar l'ús del
programari
lliure més enllà dels especialistes i dels usuaris
experts. S'ha de
treballar per presentar el programari lliure com una alternativa dins
el món empresarial.
La societat de la informació s'ha de fonamentar en la
lliure circulació de la informació, però aquest
procés demana tenir un
domini de la tecnologia subjacent si s'hi vol participar de manera
activa. El programari lliure és una eina necessària per a
evitar una
divisió entre els països que lideren aquest procés i
els que només hi
intervenen com a mers consumidors de tecnologies propietàries.
Les metodologies usades en el programari lliure es poden
utilitzar a més com a fórmula per a abordar determinats
problemes
socials. El model obert dels processos de prova i millora de les
solucions es pot aplicar a àmbits com la sanitat. Aquest
concepte,
conegut com a web social, es desenvolupa actualment al Centre
per a la Societat de la Informació de Berkeley.
- Àmbit legal
Les iniciatives per a estendre l'àmbit del que es pot patentar
al
programari constitueixen una gran amenaça per a la
indústria del
programari en general i per al programari lliure en particular.
Actualment aquest problema té més rellevància a
Europa, on les patents
de programari encara són objecte de debat, i es discuteix sobre
la
promulgació d'una directriu sobre aquest tema.
Un altre aspecte que cal considerar és la validesa de les
diferents llicències com a eina per a protegir el programari
lliure,
sobretot quan s'apliquen en jurisdiccions diverses. Finalment,
convindria prendre mesures per a garantir la propietat
intel·lectual
del programari lliure, de manera que es puguin evitar situacions
d'inseguretat jurídica com les que han sorgit arran de les
demandes
interposades per SCO.
- Àmbit del voluntariat
Cal
continuar trobant vies per a mantenir i promoure la
col·laboració i les
aportacions voluntàries al programari lliure. S'ha de preservar
l'esperit de col·laboració del voluntariat (com en el cas
del projecte
Debian) i el paper destacat que té davant l'aposta d'empreses i
institucions. El voluntariat té un rol fonamental per a garantir
la
qualitat dels desenvolupaments i també permet conservar
l'esperit i la
filosofia del moviment.
- Àmbit institucional
L'estímul
per a l'ús i el desenvolupament de plataformes lliures i de codi
obert
en les administracions públiques garanteix una major
interoperabilitat
dels sistemes d'informació, la possibilitat d'auditoria de codis
font
dels programes amb l'objectiu de preservar la seguretat i privadesa de
les dades, la independència dels distribuïdors per a
estimular la
competitivitat i la reducció de costos en llicències de
programari.
A més, el programari lliure contribueix al desenvolupament
d'una indústria de programari a la regió, substituint la
transferència
de royalties
a l'exterior en forma de pagaments de llicències per contractes
de
serveis basats en el nou model de negocis proporcionat pel programari
lliure. Aquest fet incentiva la implantació de noves empreses i
la
creació de llocs de treball qualificats, aprofitant el
coneixement
local disponible.
Per aquesta raó i altres, diversos governs de tots els
continents desenvolupen polítiques públiques en aquest
sentit. Però cal
que ens inspirem en la lògica del principal motiu de
l'èxit de la
comunitat del programari lliure i que estimulem la cooperació
entre les
diferents administracions amb vista a disminuir els costos de
desenvolupament i a compartir experiències.
En aquest sentit, proposem crear una xarxa de cooperació
internacional entre administracions públiques que estableixi
relacions
institucionals amb organitzacions del tercer sector (incloent-hi les
ONG), comunitats de desenvolupadors de programari lliure, universitats,
organismes de les Nacions Unides i el sector privat, per a assolir
aquests objectius.
Barcelona, 18 de maig de 2004
Copyright (c) 2004 Manuel Castells, Vinton Cerf, Marcelo
D'Elia
Branco, Juantomás García, Jesús M. González
Barahona, Pekka Himanen,
Miguel de Icaza, Rafael Macau, Jordi Mas, David Megías,
Òscar del Pozo,
Pam Samuelson. Es garanteix el permís per a copiar i distribuir
aquest
document complet en qualsevol mitjà si es fa de manera literal i
es
manté aquesta nota.