Falsedats sobre el programari lliure

Barana
jgb@barrapunto.com

Juny de 2003

©2003 Barana.
S'atorga permís per copiar i distribuir aquest document complet en qualsevol medi si es fa de forma literal i es manté aquesta nota.

Aquest article va ser publicat en el número 34 de la revista Todo Linux.

Aquest article està disponible en http://sinetgy.org/jgb
El 3 de juny de 2003 es va publicar al diari La Vanguardia, de Barcelona, una interessant carta. Va ser escrita (pel que sembla) per un estudiant d'informàtica, i en ella manifesta, per exemple, que el programari lliure nega la propietat intel·lectual dels enginyers informàtics, proclama que defensaria el programari lliure si també hi hagués pisos lliures i pintors lliures que usessin brotxes i pintura lliures i acaba queixant-se dels que defensen que el producte del seu treball no sigui remunerat.

Llegint aquesta carta, i suposant que efectivament la va escriure un alumne d'alguna Escola o Facultat d'Informàtica, vaig entrar en manera de reflexió profunda sobre el que estem ensenyant als nostres estudiants, sobre el desconegut que segueix sent el programari lliure (fins i tot entre els professionals, o futurs professionals de la informàtica), i en general, sobre la mar i els peixos, com em sol passar.

Afortunadament, per una vegada vaig aconseguir passar de la manera de reflexió profunda a un d'una mica més productiu, el d'escriptura elucubrant... El resultat de l'estona que vaig durar en aquesta manera, abans de passar a relaxació profunda, el tens ara mateix davant.

Per què hi ha tantes idees equivocades?

El món del programari lliure suposa un canvi tan gran sobre "l'habitual" que és normal que molta gent no ho entengui si no es deté el temps necessari a estudiar-ho. La majoria del que ocorre en ell és perfectament raonable, i entra en l'àmbit simple del "sentit comú". Però molts anys de viure en un món amb regles estranyes (el de la indústria del programari propietari) fan que el més raonable ens sembli estrany. A més, molts parlen de sentides, d'altres ni tan sols això, i és fàcil treure conclusions equivocades quan les dades de partida ho són.

Així que agafant el bou per les banyes, passo a comentar algunes d'aquestes conclusions, segons la meva opinió totalment equivocades, però que desgraciadament se senten a tota hora. Sens dubte, tot això és la meva opinió, ja em comptaràs si coincideix amb la teva.

El programari lliure és cosa d'aficionats voluntaris en el seu temps lliure

Hi ha molt programari lliure desenvolupat per voluntaris, i molt programari lliure desenvolupat durant el temps lliure dels seus autors. Però també hi ha molt programari lliure desenvolupat durant el temps de treball per gent pagada precisament per desenvolupar-lo. Segons els estudis realitzats, una enorme part del programari lliure està construït i mantingut per professionals de la informàtica, no per aficionats sense formació ni experiència. Programes com ara OpenOffice, Mozilla, Evolution i molts d'altres han estat planejats, desenvolupats i després alliberats fonamentalment per empreses, i per tant per professionals pagats per elles (encara que sens dubte també hi ha hagut contribucions de voluntaris). En altres projectes, com ara Apache o Linux, són molts els desenvolupadors pagats per les seves empreses perquè hi participin.

Almenys per ara, el programari lliure està permetent que convisquin les aportacions completament voluntàries amb els recursos dedicats per empreses a la creació i a manteniment de programes. Com veurem en un altre apartat, aquesta contribució corporativa no és necessàriament altruista, i per això podem dir que estem veient una d'estranya (i molt fructífera) combinació d'altruisme i interessos econòmics, que és una de les arrels de la gran varietat de què gaudim en la comunitat del programari lliure.

El programari lliure és dolent per als professionals

Al món del programari propietari, la immensa majoria dels desenvolupadors estan sotmesos a les regles que els imposa l'empresa per a la que treballen. Aquestes regles normalment els impedeixen fins i tot parlar del que estan fent amb els seus col·legues d'altres empreses. Al món del programari lliure, fins i tot si treballes per a una empresa que marca els objectius que has de seguir, el fruit del teu treball no queda amagat als arxius del teu patró, sinó que surt a la llum perquè tot el món ho pugui veure. Encara que només fos per això, ja es podria dir que els desenvolupadors professionals guanyen molt amb el programari lliure.

Però normalment, la major preocupació dels professionals (o futurs professionals) informàtics ve de les possibilitats d'ocupació, o de com viure de la seva professió. D'alguna manera, hi ha qui té la percepció que com el programari lliure és gratuït, no hi ha manera que un professional pugui viure d'ell. Naturalment, la suposició que falla és que el programari lliure és gratuït. Pot ser barat, fins i tot pot ser que en molts casos el cost d'adquisició per a l'usuari sigui zero, però això no vol dir que no hi hagi costos. El manteniment, la integració, la consultoria, etc., continuen sent allà, i amb moltes més possibilitats que al món del programari propietari. I també hi ha molt desenvolupament realitzat per professionals pagats, o per empreses que tenen en això un model de negoci.

De fet, mirant des d'un altre lloc, el programari lliure permet l'aparició de nous negocis, i amb ells noves possibilitats per als professionals informàtics. I aquestes oportunitats poden estar molt més repartides geogràficament. Però això és una cosa que es comenta en el següent apartat.

El programari lliure va contra la propietat intel·lectual

Sens dubte en el món del programari lliure, com en altres sectors de la societat, hi ha qui no és de gust amb la legislació actual sobre drets d'autor. Sens dubte en el món del programari lliure, com en altres sectors de la societat, hi ha qui pensa que fa temps que s'ha passat la línia del raonable, i que cal buscar un equilibri amb els drets del consumidor de produccions intel·lectuals. Sens dubte en el món del programari lliure, com en altres sectors de la societat, hi ha qui pensa que la legislació sobre propietat intel·lectual s'està convertint en un enorme obstacle a la creativitat i a la innovació. Però en general, la comunitat del programari lliure és una de les més respectuoses amb la propietat intel·lectual, perquè en això li va el seu mode de funcionament.

És important adonar-se, per començar, que tot el programari lliure està subjecte a la legislació de drets d'autor. Precisament el que es fa en una llicència lliure és, acollint-se a les possibilitats que aquesta legislació dóna als autors, atorgar certs permisos a qui rebi el programa creat. En principi, llevat de llicències especials, un programa no es pot modificar ni redistribuir. Justament el que fa l'autor de programari lliure és usar una llicència especial donant aquests permisos. Però són més, quan vol posar condicions per reconèixer aquestes llibertats (com és el cas dels que usen la llicència GPL), només els drets que li dóna la legislació sobre propietat intel·lectual li permet que ho pugui fer.

Per tot això, al món del programari lliure se sol ser escrupolós amb els reconeixements d'autoria (encara que escriguin programari lliure els autors continuen sent, òbviament, autors), i amb els desigs d'aquests autors (en forma de llicència). El que, sens dubte, no vol dir que molts en aquest món pensin que quan es parla de produccions intel·lectuals, és molt millor (per a l'autor i per al consumidor) compartir que bloquejar l'accés, difondre que restringir, col·laborar i competir que amagar-se i monopolitzar.

Si hi ha programari lliure, no hi ha negoci

A causa de la imatge de "desenvolupament voluntari", pot oblidar-se que el programari lliure ofereix moltes oportunitats de negoci. Empreses enormes, com IBM, ja s'han adonat fa temps d'això, i s'està tractant de convertir, com una part fonamental del seu model de negoci, en proveïdors de solucions basades en programari lliure. Moltes d'altres, petites i grans, estan tractant de posicionar-se en diferents llocs. Hi ha possibilitats noves en el desenvolupament, el manteniment, la integració, la consultoria, la certificació, l'educació... Molts estan provant ja com viure amb un model de negoci al voltant d'algun aspecte del programari lliure, i molts més ho faran en els pròxims anys. Després d'uns temps d'incertesa, les empreses clàssiques de programari lliure, com a Redhat, estan començant a llançar beneficis. I segons anem entenent millor com funciona aquest món, més i més oportunitats van apareixent.

Això sí, estem explorant un territori nou. No hi ha receptes, i hi ha molt per fer quan es tracta de trobar un lloc on hi hagi clients interessats en dedicar recursos al programari lliure. Però precisament per això, les oportunitats són moltes: gairebé tot està per fer... Si hi ha una pista a seguir, aquesta es podria resumir en un canvi: el programari lliure proposa passar d'un model de programari com a producte tancat i inmodificable a un model de programari com servei obert i infinitament personalitzable. Convertir aquesta idea en una font d'ingressos és, sens dubte, la clau de trobar un negoci.

Si està fet per voluntaris, no pot ser bo

Per començar, hi ha moltes coses que fetes per voluntaris, i que tots (o almenys molts) considerem com bones. Però aquest no és el principal motiu per confiar en el programari lliure. Són les característiques dels models de desenvolupament de programari lliure els que cal analitzar per arribar a la conclusió de què la qualitat dels programes desenvolupats d'aquesta manera pot ser molt bona. Encara estem aprenent sobre aquests processos de desenvolupament, però es van descrivint mecanismes que ajuden en aquesta recerca de la qualitat. Diversos productes lliures són reconeguts com a molt bons en entorns de producció. Ja hi ha molts llocs on cal explicar amb molta cura per què Linux, Apache o OpenOffice no són suficients, ja que de la seva qualitat és difícil dubtar.

En general, al món del programari lliure, igual que en el propietari, hi ha productes molt bons, molt dolents, i de qualsevol gradació intermèdia. Encara que hi ha diferències. Per exemple, és difícil que un producte lliure de mala qualitat prosperi i es converteixi en popular (cosa que no sempre ocorre al món del programari propietari): al món del programari lliure hi ha molta competència, i si un producte és dolent, és difícil que destaqui. I si ho aconsegueix, i no millora en la seva qualitat, és molt possible que ocorri un "fork" (aparició d'un projecte derivat), a càrrec de desenvolupadors descontents amb la línia de desenvolupament principal.

I finalment, no oblidem que en molts casos el programari lliure no està desenvolupat per voluntaris, o no solament. El que, després del dit, no implica necessàriament gens respecte a la qualitat del desenvolupat...

El programari lliure mai no tindrà tal tipus d'aplicacions

Aquesta és una objecció que no hi ha forma de desmuntar fins que les coses canvien en aparèixer aquest tipus d'aplicacions lliures. Al seu dia (fa ja molts anys), un dels dominis que "mai no tindria aplicacions lliures competitives" era el de sistemes operatius complets. Fins que els kernels Linux i les versions lliures dels BSD van ser realitat, no es va deixar de parlar d'aquest tema. Després van venir els servidors corporatius ("mai no es podrà competir amb Unix, i més tard amb NT, en aquest entorn"). Avui és més que obvi que com a mínim les solucions lliures són solucions a considerar en aquests entorns. Després van ser l'escriptori i l'ofimàtica. KDE, GNOME i OpenOffice han canviat radicalment també aquests àmbits. Quin serà el següent entorn on no hi haurà aplicacions competitives de programari lliure?

El programari lliure no té suport

Aquesta és una de les objeccions més gracioses, des del meu punt de vista. Perquè veurem, on és el suport del fabricant a molts productes propietaris? Al món del programari lliure, no solament tens suport disponible, sinó que tens competència al mercat del suport. No solament el fabricant pot oferir certes qualitats de servei (aquelles que impliquen disposar dels fonts del programa, i de poder modificar-los), sinó que qualsevol empresa o professional, amb els coneixements adequats, pot fer-ho.

El que és més: el servei a l'usuari és sens dubte un dels negocis més prometedors al món del programari lliure. No solament poden fer-se adaptacions i personalitzacions d'un producte, sinó que es poden proporcionar un manteniment exactament a la mesura de l'usuari. Ja hi ha diverses empreses que estan començant a oferir aquest tipus de serveis, i segons el mercat va madurant, i la mida del mercat de programari lliure s'amplia, n'apareixeran altres de noves.

Sí hi ha una objecció raonable, de tota manera, és en aquesta línia: encara no hi ha suficient nombre d'empreses com per poder elegir, sobretot depenent de l'àrea geogràfica, i del domini d'aplicació exacte. Però això és, segons la meva opinió, una cosa conjuntural. Pot ser que encara no existeixi l'empresa que necessitis per a un determinat tipus de suport o servei. Però no et preocupis, apareixerà en breu. De fet, si t'has adonat d'aquesta manca, potser siguis tu el que la posi en marxa, per què no?

Escrigui aquí la seva objecció

Aquesta és només una mostra de les idees equivocades que se senten a diari sobre el programari lliure. O més aviat, de les idees que, tal com jo les veig, són errònies. Segur que has sentit moltes més. Si és així, t'animo a que me les expliquis. Potser siguem capaços d'escriure un document una mica més complet, incloent els arguments per explicar a qui estigui interessat perquè el programari lliure és "d'una altra manera". I potser d'aquesta forma ajudem una mica a evitar que algú es perdi, per estar mal informat, tot el que té el programari lliure pot oferir-lo.