¡Benvinguts al Babau-Howto!
En aquest document veurem què és un babau, és a dir, algú que compra, instal·la o arregla un ordinador a un familiar, amic o conegut sense cobrar, i que des de llavors, es converteix en un esclau dedicat a mantenir fins a la tomba l'equip d'aquell a qui ajudà (teòricament de forma puntual) desinteressadament. A més, aquest equip porta Windows (gairebé sempre) i és un niu de problemes, maldecaps i pèrdues de temps.
Amb aquest Babau-Howto espero que els babaus s'autorreconeguin i s'ajudin a sí mateixos, així com evitar generar futurs babaus. Llegeix-lo. Si creus que s'assembla en quelcom a la teva vida, ja ho saps, ets un babau. No ens hem d'avergonyir d'haver estat babaus, ja que aquesta condició apareix precisament per ser bones persones i estar disposats a ajudar. Aquest document és un exemple real de com una persona es converteix en babau, des dels orígens fins que es farta, amb les conclusions de com hem d'actuar per avitar tal atropellament.
Finalment, aquest Howto és una guia que ve a demostrar de forma pràcitca les següents MENTIDES universals:
Windows és molt fàcil d'instal·lar (fins i tot un nen ho podria fer); només cal polsar BÉ.
Windows és molt fàcil de fer servir (fins i tot un nen ho podria fer); no cal aprendre res per fer servir Windows.
Windows permet fer coses molt avançades sense saber res d'informàtica, no cal saber què és la RAM o com funciona un ordinador.
Windows s'aprèn en uns minuts. És Plug and Play!
Gràcies a Windows ara l'ordinador és molt fàcil de fer servir i per això hi ha un PC a cada casa. La gent no sabria usar un ordinador si no fos per Windows.
Per a la demostració de totes les anteriors premises comptarem amb l'ajuda dels nostres 2 inestimables col·laboradors:
Joan Curtet, un adorable jove de 15 anys fill de la senyora de la porta 9, que viu al mateix replà que el nostre següent convidat...
Per poder verificar les frases anteriors necessitarem:
Un usuari que mai abans no havia tingut ordinador (Joan Curtet en el nostre exemple).
Un usuari amb coneixements informàtics (no és necessari que sigui llicenciat, però ajudarà a la demostració).
Establir un tipus de relació social (per exemple, ser veïnes, tot i que també s'hi val ser germà, cosí, amic o conegut) entre els 2 usuaris anteriors. A la pràcitca i pel nostre exemple comptarem amb la inestimable ajuda de les 2 mares de Joan Curtet i de Pere Marquet, veïnes del mateix replà.
Un Sistema Operatiu que sigui molt fàcil d'instal·lar i fer servir, que no faci falta saber-ne informàtica per usar-lo. Gràcies a ell podrem usar ordinadors sense saber res, només utilitzant el ratolí.
3 Mode d'instal·lació i funcionament
Em dic Joan Curtet, i us explicaré la història que demostra com de fàcil és usar Windows i com vaig aconseguir el meu babau particular. La instal·lació del nostre babau comença amb una innocent conversa entre Maria (ma mare) i Joana (la mare de Pere Marquet Ximplet) al replà de l'escala.
Joana: Doncs el meu fill és informàtic i...
Maria: Ah ¿sí? a quina acadèmia ha estudiat?
Joana: ¿ehh?
Maria: Sí, jo també volia aprendre informàtica, així que em vaig apuntar a un curs de mecanografia del CCC. Ara teclejo molt ràpid a la màquina d'escriure, així que estic segura que jo podria haver estat Enginyera en Informàtica a la Universitat i tot.
...
Doncs jo al meu li volia comprar un ordinador i...
mira! doncs el teu fill li podria ajudar a comprar-se un, així a més practica informàtica. A sobre l'estem fent un favor.
Joana: Ja, clar, sí, es queeeeeee.....
Maria: Doncs això, aquesta nit quan torni el meu fill es passa per casa teva i el teu li pot aconsellar on comprar-se'l. Ja saps, a més li pot ensenyar a fer servir l'ordinador en una estona lliure...
Joana: Pero el teu fill necessita un ordinador?
Maria: ¡És clar que sí, perquè així n'apendrà més a l'escola, perquè ja saps que amb un ordiandor treus un 10 en tots els treballs perquè l'ordinador sap les respostes a tot, que per alguna cosa és elèctic i té intel·ligència...
L'únic dolent, ja saps, tot allò que diuen al 3 22, els malvats virus que creen els terroristes i els huackers, que són uns joves malvats que entren a l'ordinador i li fan coses fins que explota i es moren tots els que hi són a la casa...
Joana: Sí, això... després us passeu quan hi sigui el meu fill. Adéu...
En primer lloc, vaig parlar amb ell i li vaig explicar que ell em podria ajudar a comprar un ordinador. La resta va ser senzilla... vaig anar a casa seva i em va donar follets de preus d'ordinadors i m'intentà explicar no se quin rotllo de la memòria RUM i el CDRAM. Realment el que vaig entendre és que com més alts siguin els nombres, millor. Inclòs el preu. Això no importa, com el papà paga...
També em vaig adonar que no hi ha ordinadors de Microsoft, i que els ordinadors tampoc es diuen Windows. Windows és el programa que s'hi fot a l'ordinador. Perfecte. M'importa ben poc com es digui, mentre hi pugui jugar al FISFA i al Kuake. Em va parlar que ell usava un sistema anomenat Lunix o quelcom semblant, però quan li vaig preguntar si funcionava el FISFA, ell em va dir que no, vaig pensar: quina merda! per a què podria servir una cosa així?
Bé, jo vaig fer veure que prestava molta atenció i al final li vaig dir "NO HO ENTENC" S'ho vaig dir vàries vegades, davant de ma mare i de la seva, fins que va dir: "BÉ, JO T'ACOMPANYO A LA BOTIGA I HO COMPREM". En aquell moment li vaig dir a la mare que estava ocupat jugant amb els amics i que tenia que anar al cinema per la tarda, així que les dues mares van acordar que el millor era que ma mare li donés els diners i m'ho comprés, perquè com ell és informàtic, ningú millor que ell per comprar-lo i que no em vulguin estafar a la botiga...
Als 3 dies, Pere Marquet em va portar l'ordinador. Què lent! Ha trigat 3 dies! Vaig haver d'esperar 3 dies veient la TV i jugant a la consola mentre ell anava a la botiga 2 cops, una a encarregar-lo i una altra a recollir-lo, i a sobre arriba tot suat el tio brut dient que pesa 20 quilos el monitor de 17 puces d'aquells... tot són excuses. I va i em diu que ho havia aconseguit per un preu molt ajustat... segur que ha timat a ma mare i li ha cobrat de més i després ha parlat amb el de la botiga perquè falsifiqués les factures... En fi, passo.
La hora següent la vaig dedicar a veure com muntava el PC. Pere Marquet m'explicava per a què servia cada cable i on es connectava. Com si m'importés... "PERÒ SI JO MAI TOCARÉ ELS CABLES, NO FOS QUE S'ESPATLLÉS", li vaig dir. El tio insistia en que necessitava saber com funcionava per si de cas, així que vaig fer com que l'escoltava mentre anava traient coses sobre el ratolí, el teclat i el monitor.
També em va explicar un rotllo de quan ell es va comprar el Spectrum, el primer que va fer va ser llegir el manual de BASIC i les revistes Microhobby que a més explicaven com funcionen els ordinadors i tonteries vàries. Jo també tinc material, porto 2 anys llegint totes les comparatives de jocs de la revista PCuol i Peceacutal. A més si alguna cosa tinc clara és que Microsoft és una gran empresa que fa els millors programes, que m'he de copiar el FISFA tots els anys i que l'u-essa-be és el més guai perquè va molt ràpid. Aquí diuen que els mòdems sèrie van molt lents, però que amb mòdems uessabe pots enviar fotos a Austràlia com si fos la teva mateixa ciutat, i tot això gràcies a Telenòfica, que té els millors preus del món i que ofereix uns serveis genials i que si no fos per ells no hi hauria Internet a Espanya. També està claríssim que l'Ofiss és imprescindible, o que l'Ofiss és imprescindible per les empreses. Jo tinc gravat l'Ofiss 2000, però els meus amics tenen l'IcsPé, així que em tindre que copiar aquell, no fos que es riessin de mi.
Però continuem amb la instal·lació de l'ordinador...
Quan va acabar d'instal·lar-lo, me'n recordo que el paio em va dir que li havia de donar 150 euros per comprar el Windows. 150 euros! Per favor! Ens volia timar el paio aquest! Em volia cobrar 150 euros quan el meu cosí té tots els Windows que existeixen, els té fins i tot repetits. El pesat del Pere Marquet em va dir que no havia d'instal·lar programari pirata, al qual jo li vaig contestar les següents premises universals:
Windows és gratuït, tothom ho té sense pagar.
El senyor que va inventar els ordinadors i Internet, Bill Gates, ja té molts diners i no li calen més.
Bé, si jo només el vull per jugar.
No s'arruinaran per vendre un programa menys.
El que no es copia els programes es subnormal. Els pirates són uns paios genials amb un pegat a l'ull i que et deixen tenir tots els jocs que vulguis molt barats.
A les 2 hores ja tenia el CD de Windows Millennium Edition (hauria de ser boníssim perquè fins i tot el nom sona bé) del meu cosí Ramon Mita i vaig passar amb cara de “oh pobre noi (TM)” a casa del veí, procurant que em veiés sa mare. Amb un tímid “JA TINC EL PROGRAMA QUE EM VAS DIR, ME L'INSTAL·LES?” vaig aconseguir tenir al babau a casa meva instal·lant-me el Windows ME.
Des d'aquí és tot molt fàcil...
Primer el tenim 2 hores instal·lant Windows. Evidentment, no presto la més mínima atenció mentre ho fa, ja que això no és interessant per més que el babau insisteixi que he d'aprendre perquè es fa malbé molt sovint. Ja li trucaré si això passa.
Després, quan reinicia l'ordinador, l'insistim en l'important que és saber canviar el fons de l'escriptori. Un cop apresa tan noble tasca, i quan el babau creu que ja pot marxar li demanem que ens instal·li un parell de programes que tenim, entre els quals podrem destacar:
L'Ofiss, que serveix per a tot. Per exempre, els treballs de l'escola, o per apuntar-se un telèfon d'un amic. Per això s'obre l'Ofiss i es crea un nou document. Hi ha un clip dintre l'ordinador que t'ho fa tot, no necessites saber res.
El FotosShow que serveix per posar la cara del meu cosí en el cos d'un gos que tenim per allà en una imatge jota-pe-gé.
El 3DEstudioMAS, que no sé per a què serveix però tothom ho té i sona molt bé. Això de 3DESTUDIO serveix perquè ma mare es cregui que és un programa que serveix per estudiar.
Un parell d'utilitats imprescindibles com el FISFA 2008, el Kuake 5 o el Commandes 2.
Unes coses que no sé què són, el Winzip i el Getraict.
L'antivirus PANDES per evitar que la gent m'encomani els virus quan estornuden prop de l'ordinador.
L'enciclopèdia EN CARTA 2004, de 35 CD's. La instal·lo per poder ensenyar-li a ma mare totes les coses que puc fer amb l'ordinador, i per copiar-me tots els treballs amb allò de Copiar i Enganxar.
Uns 60 cedés més, de temàtica variada.
En aquests moments el babau pensa:
“Coi, però si jo només li vaig dir preus d'ordinadors a les botigues... què faig aquí?”
Però continuem...
Després d'instal·lar tots els programes educatius preguntarem un i altre cop: “TOT ESTÀ AL MENÚ, OI?”. Farem això cada cop que el babau ens intenti explicar què són els fitxers, carpetes i tonteries d'aquelles. Si ens intenta ensenyar una finestra negra a la que s'ha d'ESCRIURE!!! (sí, amics, en ple segle 21 encara s'han d'escriure coses) i a sobre EN ANGLÈS!!, li direm que no ho entenem i que ens posi allò al menú. Si ens diu que no es pot posar allò al menú farem referència a que crèiem que ell sabia més d'informàtica...
Quan el nostre babau hagi marxat, aprofitarem els 2 minuts de camí entre casa nostra i casa seva per instal·lar tots els CD's de revistes que tinguem, amb demos i programes shareware que fan moltes coses, així com programes baixats d'Internet pels nostres amics. Per fer això desactivem el PANDES perquè la disquetera i el cederom van lents si ho tenim posat. Si s'espatlla alguna cosa estarem a temps de trucar al babau: “EI, AIXÒ HO HAS INSTAL·LAT MALAMENT PERQUÈ NO FUNCIONA”.
Si algun dia apareix una pantalla blava ja sabem que “LA CULPA ÉS DEL PERE MARQUET, QUE VA COMPRA JÀRGUAR BARAT QUE NO ES COMPATIBLE AMB AQUESTA VERSIÓ DE WINDOWS” A més, “SEGUR QUE HO VA INSTAL·LAR MALAMENT”.
Avui l'he tingut que tornar a trucar. S'havia trencat l'ordinador, perquè la mare netejant la pols havia desendollat el cable del joystick de 4 botons i ha tingut que venir urgentment a arreglar-lo. “MIRA QUÈ FÀCIL ÉS CONNECTAR-LO”, em deia el paio, morro. No, si encara voldrà que miri on s'endolla i tot... però si dóna igual on s'endolli, no sé perquè tanta història si després Windows funciona sol sense fer res!
A la vida de tot usuari de Windows arriba un dia en què es compra un perifèric nou. Per exemple, un joystick de 104 botons Plug and Play USB. Davant tal esdeveniment trucarem al babau, exposant l'argument de que “ÉS QUE COM VAS SER TU QUI VA INSTAL·LAR L'ORDINADOR, DONCS HEM PENSAT QUE MILLOR L'ENDOLLIS TU NO FOS CAS QUE S'ESPATLLÉS” Si el paio insinua que és molt fàci de connectar el joystick posem cara de “BÉ, SI NO EM VOLS AJUDAR NO CAL QUE ET MOLESTIS”. Ja veus, ho connecta darrera a un endoll que porta, així de fàcil, i a sobre el paio es queixa. Segur que no té ni idea d'informàtica.
Al dia següent ens comprem una gravadora de cedés i exposem el mateix argument de l'altre vegada. Aquest cop el paio fins i tot em demana un tornavís per obrir la caixeta. I a sobre, el paio lent, triga una hora en treure els cables, obrir la caixeta, ficar la gravadora, fica els seus cargols, posar uns cables grisos i tancar-la. Els he vist més ràpids! Després va i s'enfada perquè m'instal·la la merda aquella del EASY CD CREATOR que ve amb la gravadora i jo li dic que el tregui i posi el MERO. Mare meva, o sigui, vol que utilitzi un programa que és gratis! Segur que el MERO pirata és el millor, perquè sinó la gent no se'l copiaria ni seria pirata. A més, ho posa a la PCuol, li donen un 9,99999997 sobre 10, un producte certificat i assegurat amb 3 anys de garantia i que grava tots els CD's que hi hagi, siguin del color que sigui. Fins i tot els barats. Ho podria fer això algun altre programa?
Un altre perifèric bàsic és la impressora. Primer, triga 2 dies a portar-me-la. Després s'hi passa 3 hores explicant-me com s'imprimeix, com es mira la tinta que porta i tot això. Ni cas. Als 2 mesos, quan s'acaba la tinta el dia abans d'imprimir el treball de l'escola més important de la història de la humanitat, li truquem amb urgència: “EI, QUE LA IMPRESSORA S'HA ESPATLLAT”. El babau ens intentarà explicar que hem de comprar tinta. En aquell moment li diem un parell de “NO HO ENTENC” seguits de “NO SE COM ES COMPRA AIXÒ. I SI M'EQUIVOCO D'IMPRESSORA?” El babau ve amb la tinta comprar i ens ensenya Inici --> Panel de Control --> Impressores --> Canviar Cartutxs i apareix un vídeo multimèdia amb passos explicatius, imatges, vídeo i so amb Dolby Surround de com es canvien els cartutxs amb passes explicatives, imatges, vídeo i so amb Dolby Surround de com es canvien els cartutxs de la impressora. Al final, tot resulta en tocar un botó de la impressora HACPE que obre la tapa ella soleta, treu els cartutxs antics, els fica a la paperera i deixa un espai per ficar els nous, mentre l'ordinador diu “Si us plau, introdueixi el cartutx de tinta a la impressora indicat per les 600 bombetes de la impressora que conformen un mosaic en forma de fletxa”. Què difícil! Millor s'ho deixem fer a ell, no fos que trenquem alguna cosa. A més, es nota que el babau es diverteix fent-ho, així que el trucarem cada cop que s'hagi de fer alguna cosa semblant. Total, li estem fent un favor, perquè així pot practicar i aprendre, que falta li fa, quina m*rda d'informàtic que ni tan sols fa servir l'Ofiss.
Que estrany. A vegades l'ordinador no arrenca. En aquest cas el babau sempre diu que “S'HA DE REINSTAL·LAR WINDOWS, QUE ES MOLT DOLENT I TÉ AQUESTS PROBLEMES” Quin babau. Segur que passa perquè ho va instal·lar malament. A la TV diuen que Microsoft fa els millors sistemes aperitius del mercat i a més, sempre que treuen una versió nova surt gent enganxant-se a les botigues per comprar-lo. Fins i tot fan cua. Això vol dir que cada versió és encara millor que la anterior, que porta coses noves. I hem de reconèixer que Windows porta de tot: programes per gravar CD's, programes per escriure com l'Ofiss, molts jocs, programes per fer coses 3D, programes de fotos, i a més tot gratis. I tot està a Windows, gràcies a Bill Gates que fa molts programes. A més surten versions noves millors de tot. Avui no m'arrenca l'ordinador... la veritat és que crec que pot tenir alguna cosa a veure amb que fa 2 minuts he instal·lat l'Ofiss XP i el Exploter 6.0-turbo-netscape-killer sense preguntar al babau abans... a veure, serà cosa de trucar.
Babau: Qui és?
Jo: Sóc el Joan, és que se m'ha espatllat l'ordinador...
Babau: (posant veu d'operadora)El moment ha arribat. A la tele diuen que hem de comprar el Windows IcsPé perquè és molt millor. Totes les versions anteriors no eren multitasca real (sigui el que sigui) però aquesta sí. Ara Internet anirà més ràpid, i a més ve amb un Tallafocs de sèrie. Bé, així podré treure l'extintor del replà, ja no fa falta. Val, primer truquem al babau i ens diu que no té l'IcsPé i que no l'utilitza. Però no passa res, qualsevol dels meus 20 amics amb els mateixos coneixements d'Informàtica que jo i amb els seus respectius babaus segur que ho tenen. Vaja! En 2 hores ja m'ho envien a casa copiat. Bé, anem a instal·lar-lo... eh... i el telèfon? A veure, marquem el 1-800-babau... “VINE AQUÍ, QUE M'HAN PASSAT L'ICSPÉ I M'HO TENS QUE INSTAL·LAR. COM QUE NO TENS TEMPS ARA? ESPERA QUE S'HO DIC A LA MEVA MARE I QUAN PARLI AMB LES AMIGUES I DIGUI QUE EL FILL DE LA FULANETA NO VA VOLER AJUDAR AL SEU FILL A POSAR EL PC... QUÈ? QUE JA VENS? D'ACORD, T'ESPERO”. Quin babau, com pot ser informàtic i no tenir l'XP gravat quan ja només falten 2 mesos perquè surti a Espanya?
(1 hora més tard)
“VAJA! COM QUE NECESSITO MÉS RAM D'AQUELLA? I MÉS DISC DUR? ES QUE EL MEU S'HA TORNAT TOU? BÉ, BÉ, CAP PROBLEMA, LA MEVA MARE ET DÓNA ELS DINERS I HO COMPRES I M'HO INSTAL·LES, NO PASSA RES, TÉ, VINGA, ELS TORNAVISOS, JA HO POTS ANAR TRAIENT SI VOLS, QUE AIXÒ DE CANVIAR COSES A DINS JO MILLOR QUE NO, NO FOS QUE ES TRENQUÉS”.
I heus ací el nostre babau que ha de comprar més RAM i un altre disc dur i divertir-se 3 hores instal·lant-ho tot (evidentment, quan jo el truqui, que aquesta tarda no em va bé). Mira'l com gaudeix amb l'IcsPé. A sobre que està aprenent gràcies a mí...
Un cop vaig trucar al meu amic babau perquè ma mare volia instal·lar-me Internés. Li vaig donar el disquet per què me'l copiés i em va dir que necessitava un mòdem i una línia telefònica, ja ho veig, aquest em vol treure més diners. Però no importa, li donem més diners (la mare creu que això ja està costant molts diners, que no ho entén) i ens posem Internés. Quin mostre el Bill Gates aquest, ara puc passar-me fitxers amb el meu amic Gervasi. A vegades m'apareixen fitxers a les carpetes compartides, com “T'HE JUACKEJAT L'ANDRÒMINA.txt”. S'ho he comentat al Gervasi però ell diu que no em preocupi que l'XP porta un Fireguol que assegura que ningú podrà entrar al nostre ordinador i matar-nos. Diu que tenim la mateixa seguretat que a la NASA.
El primer de tot és que el babau m'instal·la el Notescapis i el Nostescapis Messenger per veure el correu, perquè diu que així estem més segurs contra els virus. Quin incult. Però si tinc el PANDES que m'ho vaig instal·lar l'any passat... a més un amic m'ha enviat una postal que quan l'obres salten focs artificials i sona un so 3D en Dolby Surround mentre la pantalla de l'ordinador fa pampallugues. Aquesta postal no es veu al Notescapis, només a l'Exploter i l'Ousluc. Per sort vaig passar del Notescapis, perquè no podria veure correus en 3D amb l'ActiveICSPE aquell. Mai he rebut cap d'aquells, però mai se sap.
Ara m'estic ficant en això del xas. Sí, el xas. Allò de que parles i la gent et parla. El babau va venir a instal·lar-me una cosa que es diu MIRC però és una merda. Li demanem que ens instal·li l'IRCAP que és el que usa el Gervasi, què està sempre a l'última. La pega és que he d'escriure, perquè no em va allò de la imatge. Jo em pentino, em poso davant del monitor pero el Gervasi diu que no em veu la cara, que si tinc trencada la Güebcan. He de preguntar al babau què és això de la Güebcan...
A vegades he de trucar al babau perquè Internet no va. De sobte em diu que no hi ha mòdems al sistema, i m'he d'instal·lar un. Però si jo ja en tinc un... definitivament s'ha trencat. El Babau ve i fa unes coses molt estranyes de Detecció de Jàrguar i em diu que ha trobat un nou mòdem. Perfecte, ja en tinc 2. Aquest me'l deu haver regalat el babau perquè no m'ha cobrat res...
A aquestes alçades probablement ja som uns experts copiadors de CD's de música i de jocs, sabem crackejar-los amb els cracks de www.cdcopyworld.com i som uns mestres al Kuake, però no tenim ni idea de com s'usa l'ordinador. Ni falta que fa. Això demostra que Windows és fàcil i per això el nostre amic babau no té què fer gaire feina quan el truquem.
Això demostra també que podem fer servir un ordinador sense tenir ni idea, perquè sabem solucionar qualsevol problema. Afortunadament Windows fa el PC fàcil i no cal saber res d'informàtica... què seria de la informàtica, com hi hauria un PC a cada casa si no fos per Windows?
Hi ha una sèrie de coses que encara no sé fer, tampoc em desespero, perquè no crec que em serveixi de gaire. Instal·lar l'Ofiss i reinstal·lar el Windows crec que ja ho sé fer,, perquè el meu amic Paquito Garcia em diu que només he de polsar OK tota l'estona. El que em passa és que jo esborro els programes amb l'opció d'ELIMINAR i després segueixen al menú del Windows... no ho entenc, el babau aquest ho va instal·lar malament a consciència...
No importa, això tant me fa, porto 2 anys amb l'ordinador i tinc tot el Jàrguar que posa a la PCuol que és el millor, tinc tots els jocs que hi ha, tots els dies jugo al FISFA, tinc gravadora i m'ho gravo tot, faig treballs copiant de la EN CARTA, xatejo amb l'IRCAP, tots em tenen enveja perquè puc posar colors al canal, tinc un tallafocs a l'ordinador i cada cop que surt una nova versió dels programes que utilitzo me la descarrego de la meva col·lecció de pàgines warez (per exemple, tinc el AcéDéSí 2.4.0.0.0.0.0 i ha sortit el 2.4.0.0.0.0.1 així que he d'actualitzar-me ja).
Hola, sóc en Pere Marquet Ximplet (també conegut com a babau) i soc l'encarregat de guiar-vos a l'últim capítol. Tinc 5 amics als quals he ajudat a comprar l'ordinador. Segons aquesta experiència, intentaré ser breu, i ho resumiré en un parell de punts.
Pot la gent conduir sense llicència i anar a l'autoescola? Poden els pilots d'avions portar un avió sense tenir coneixements d'aviació? No. Llavors... per què hi ha d'haver un ordinador a cada casa? Els ordinadors són màquines complexes, que fan funcionar programari complex. Qualsevol intent d'amagar el que hi ha a sota és una gran mentida. Cal conèixer el que hi ha a un ordinador, com funciona i com treballa. Calen coneixements i interès. Un ordinador no és un microones. Un ordinador no és una consola (ficar joc i llestos) Un ordinador no és un vídeo. Si per programar el vídeo ens llegim les instruccions... per què no fer-ho per utilitzar un ordinador?
Si tens un amic flequer... això et dóna dret a mejar pa gratis sempre que vulguis? No. Si tu tens un amic informàtic... això et dóna dret a que t'instal·li o arregli l'ordinador quan et vingui de gust? No. Moral: cobra sempre 5, 10, 20, o millor, 100 euros per hora d'instal·lació i configuració, ja sigui al teu veí, al teu pare, a la teva mare, al gos o inclòs al meteix Luke Skywalker.
Windows fa fàcil el que és fàcil i impossible el difícil.
Windows no és fàcil. SEMBLA fàcil perquè els babaus com nosaltres els instal·lem i configurem tot. Fem de suport tècnic de Microsoft. Fomentem el seu ús. Fomentem la pirateria. Tot i que no ho fem directament, ho fem al instal·lar un nou PC amb Windows. Ho fem per instal·lar còpies pirates de programes als veïns quan ens ho demanen, o per conseguir els programes que necessiten. Ho fem per donar consells sobre Windows, o resoldre'ls problemes. Nosaltres som el “Windows és fàcil”. M'agradaria veure la cara dels usuaris de Windows típics (els avançats són avançats a qualsevol lloc) quan els desapareix el mòdem del Panell de Control, quan volen esborrar alguna cosa de El meu ordinador i no poden, quan intenten desfragmentar el CDROM (sí, ho he vist), quan han d'instal·lar una tarja de TV interna, quan han de configurar el programa per veure el Canal+, quan se'ls fa malbé el Registre de Windows, quan els arriba un document d'Office 97 i tenen l'Office 95, quan els surten pantalles blaves i saben que han de reinstal·lar. Nosaltres evitem tot allò, perquè nosaltres ho arreglem. Hem d'evitar això. Han de veure la realitat del que tenen, el que utilitzen. Han de veure la realitat, el temps que perden.
Tot usuari de Windows que té un o més babaus que els resolen la vida davant cada problema del sistema. Tot usuari de Linux és potencialment babau a no ser que visqui aïllat a la Sibèria, no tingui parents coneguts, no tingui Internet i a més estigui congelat des de fa 2000 anys en un bloc de gel.
Windows costa molt de temps i diners: reinstal·lacions, actualitzacions, més RAM, més disc dur, software, etc.
Si qui vol el teu consell és un pare que demana l'ordinador pel fill i per l'escola (“MAI PER JUGAR”, diuen) digue'ls que instal·laràs Linux, que és un Sistema Operatiu que utilitzen a les Universitats i ISP's per ser més avançat que Windows i que no tindrà jocs si ell no vol. Tot i que et costi més posar-lo en funcionament (cosa que dubto) mai ho tindràs que configurar, saps que MAI et trucarà perquè se l'hagi espatllat alguna cosa, que MAI podrà espatllar ell el sistema, que MAI tindrà virus, que MAI podrà esborrar fitxers importants del sistema, que MAI instal·larà la merda de les revistes, que NO necessitaràs actualitzar hardware cada 6 mesos i que MAI l'utilitzarà per jugar. Planteja-li a qui et demana l'ordinador per a què el vol. Si ho vol per treballar, posa-li Linux i configura'l. Si el vol per jugar, passa al punt següent.
Digues que tu no instal·les Windows perquè està totalment desaconsellat pels seus errors i forats de seguretat, pels errors que té i perquè tú no pots fer-te responsable d'un producte tan lamentable. Digues que als llocs seriosos s'usa LINUX o UNIX (com a ISP's o a empreses) i que tú des del 1998 (al meu cas) no toques un Windows perquè tu uses un Sistema Operatiu superior què serveix per treballar, estudiar, per aprendre informàtica i per jugar si cal. Digues que a Linux no hi ha virus, que el seu fill no el podrà espatllar, que ell com a pare podrà supervisar quins programes necessita i què instal·la. Digues que l'ordinador el podran usar vàries persones i que cadascuú tindria unes coses o altres sense interferir en les coses dels altres. Digue-li que encara és més fàcil que Windows i que s'utilitza el KDE o el GNOME per veure'l (en aquest punt l'ensenyes el teu ordinador i no cal dir res). Evidentment, s'ho hauràs d'INSTAL·LAR i CONFIGURAR tú i JA ESTÀ.
Si malgrat tot decideixes ajudar-los a instal·lar un Windows, després de fer-ho, tot el que quedarà del teu esforç i bona voluntat serà:
“Segur que el que ens va comprar l'ordinador s'haurà guanyat uns calerons... seguríssim”
“Això només es dedica a treure pantalles blaves, segur que ens va comprar una merda d'ordinador”
“Això només treu pantalles blaves, segur que ho va instal·lar malament”
(4 anys després de comprar l'ordinador) “Mare meva! Això és lentíssim!, però si te 64 megues de RAM i 2 gigues de disc dur i em va costar 1200 euros! Com vols que no funcioni el Windows 2004? Segur que això són excuses del babau perquè li comprem alguna cosa”
“Ja veus, li dic si pot venir a canviar-te el disc dur i em diu que no pot, que té exàmens, que ha de presentar el Projecte Fi de Carrera, que ha de preparar unes oposicions, a les 8 ha de sortir de la universitat, ha d'anar a treballar i per les nits fa hores extra de vigilant jurat i que l'hora que li queda lliure la dedica a una ONG. Quin paio que tens que diu que no té temps de venir a arreglar-te l'ordinador...”
Malgrat tot això, decideixes instal·lar un Windows a una altra persona...
Assegura't d'explicar-li com funciona l'ordinador ABANS de connectar-lo. Nega't a endollar-lo abans d'escoltar que l'ordinador té una placa base a on es connecta la memòria RAM, el disc dur i 4 coses bàsiques més.
Un cop encès, no deixis usar l'ordinador fins que hagi entès que al disc dur hi ha fitxers i directoris, on està el directori arrel, i quins directoris es pot trobar a partir a'allà, ja sigui des de Windows o des de MS-DOS.
Explica-li que hi ha altres Sistemes Operatius, millors, amb menys errors, més estables, amb més programes.
Ensenya-li les poques coses que porta el Windows (WordPad, Paint, Bloc de Notes...) i calcula a la calculadora quant li costaria tenir a ell les llicències legals de tots els programes que necessita (Office, ACDSee, Photoshop, etc.).
Nega't rotundament a instal·lar programari pirata. Instal·la en el seu lloc programes lliures o gratuïts, com OpenOffice, Netscape, Opera, Eudora, etc. Ensenya'ls l'Outlook i l'Explorer i digue'ls que si els utilitzen (igual que si utilitzen quelcom pirata) ja no els podràs ajudar amb l'ordinador i que rebutges tota la responsabilitat i no podràs resoldre'ls els problemes.
Instal·la un Linux amb KDE o GNOME a una altra partició i deixa'l configurat amb accés a Internet i molts programes als menús. A vegades els entrarà la curiositat de veure'l i el provaran. Veuran que no es lleig, que no es lent. Això trencarà les mentides que es diuen a Internet i a la tele (Linux és lleig, Linux està fet per marrecs, no val per res, etc.). Potser et sorprenguis i els puguis donar alguna solució en Linux (“se'm bloqueja el Windows i he de fer un treball important”
---> instal·la OpenOffice a Linux i ja veurem què opinen de Linux a partir d'aquell moment).
Res més, espero amb aquest document salvar a altres babaus de caure en les xarxes del usuaribus chupopterus. Aquest cas és només un exemple. És només una de les moltes persones que m'han demanat consell sobre com comprar un ordinador a la vida, i que m'han enganxat a un cercle viciós de “se m'ha espatllat” i “si us plau instal·la'm això” que em fa perdre moltes hores del meu temps lliure cada any, no només instal·lant, sinó comprant, buscant o desesperant-me.
Recorda, no siguis el suport tècnic gratuït de Microsoft.