Què radical sóc, redéu…
Sovint explique a la gent els perills de fer servir programari privatiu en les seues máquines.
Ho trobe necessari perquè la gent no és gens conscient de l’important que és hui en dia que sigues propietari de les teues dades.
Una de les expressions que veig en la cara dels meus interlocutors quan ho els ho explique és aquella de “què radical ets, tio”. Els que defenseu el programari lliure ja sabeu a quina cara em referisc.
Per això, és bo que de tant en tant, algú de més “solvència” que jo et recorde que les coses són encara més fotudes de les que sempre avise.
Per exemple, que MS té moltes més dades sobre tu que les que et pugues creure, moltes vegades segons la meua opinió saltant-se la llei, o que si fas servir el seu programari no ets propietari del teu ordinador, perquè en el fons, a qualsevol usuari, en qualsevol moment i per qualsevol raó, aquesta empresa americana pot deixar inservible la seua eina de treball o el seu medi d’accés a la cultura.
Al final, la lluita del programari lliure/programari privatiu és en realitat questionar-nos quin model de societat volem.
Jo ja he triat.
Nota: m’ho ha recordat tot això aquest apunt del Richard Stallman.

dijous 20 de setembre de 2007 a les 07:56 -
Si… alguna cosa similar em comenten quan explico que no vull que explotin, marginin ni despreciin el meu país.
dijous 20 de setembre de 2007 a les 13:32 -
Però com se t’ocorre estimar un país que és tan petit que quan el sol se’n va a dormir, ningú no està mai segur d’haver-lo vist…
Mira que ets radical,