Doble raser

Em sembla que en açò del programari lliure hi ha un doble raser. Almenys així ho veig jo.

Sempre he tingut clar que m’agrada el programari lliure no per les funcionalitats que em pot donar, sinó per la llibertat: puc modificar, copiar, distribuir, millorar, documentar… Amb total llibertat.

Però no solament això. A més del punt de vista d’un usuari normal, sempre pense en una empresa per exemple. Si tens programari lliure, no necessites comprar més maquinari del que necessites. I el millor del tot, com ets propietari del programari, pots adaptar-lo a les necessitats que tingues.

Fins ací, cap problema. Tots els que defensem el programari lliure pensem així.

Però hi ha un punt que em preocupa molt: les nostes dades.

Mai no m’ha agradat el programari propietari perquè cedeixes el control total de la teua màquina al fabricant del programari, ja que no saps què fan exactament aquestos bits en execució.

Per exemple, trobe extremadament preocupant que una empresa comercial com ara MS puga recaptar informació d’una màquina. Si penseu en el vostre ordinador i no ho trobeu preocupant, penseu per exemple en una màquina d’una institució del govern, o d’altres semblants.

No ho hauríem de permetre perquè tenim uns drets digitals, i ningú no hauria de saber ni la meua orientació sexual, ni els meus gustos multimèdia, la meua cartera d’amics o clients, ni tampoc els meus ideals polítics. Són meus.

No m’agrada MS per això i moltes més coses.

Fins ací, cap problema. La majoria dels qui defensem els programari lliure pensem més o menys en aquestos termes.

MS hauria de ser un exemple general, i hauríem d’aplicar la mateixa regla a totes les empreses que fan programari propietari o que intenten vulnerar els nostre drets digitals, i haríem de posar-les totes al sac del butoni.

Però no és així.

Hi ha una empresa que té tots els perdons: google (TM) .

L’espurna que ha encés aquest apunt ha sigut una recomanació d’un company d’universitat que crec que té clar això del programari lliure: passa tots els contactes (i tot el que tingues) al G. Calendar (TM), etc… que són unes aplicacions d’allò més.

Que me lo expliquen.

Passar totes les meues dades a una empresa comercial que per molt que diga que el seu programari sempre serà debades, pot canviar en qualsevol moment?? No estem convertint-nos en clients captius?? No estàvem en contra d’això??

Una empresa que recapta més informació que la que et pugues imaginar moltes vegades infringint el meu dret a la intimitat digital?? Què fa amb aquestes dades?? Qui ho pot saber??

Una empresa que ha anat encontra de la llibertat amb majúscules en casos com els de Xina??

Per coses molts menys importants i que van en contra dels meus drets o dels drets dels habitants del meu poble, he deixat d’anar a comprar pa al forn del meu carrer per sempre, i en canvi a google i companyia els ho permetem tot.

No ho entenc.

Si no hi haguera cap altra aplicació que fera el mateix que fan les aplicacions de google per a gestionar les meues dades, doncs ho acceptaria com a un mal menor. Però havent altres aplicacions lliures en les quals no poses en dependència d’una empresa comercial les teues dades, doncs no m’entra a la tòtina.

Serà que la tecnologia enlluerna tant que no ens deixa veura la resta?

openrightsgroup.png

 

Si et preocupa la teua llibertat digital, visita aquestos recursos.

Made on a Free Ubuntu

Hi ha Un comentari a “Doble raser”

  1. Pau ha escrit:

    Ainsss… “Libertad digital”…

    Molt bon apunt.

    SAluT!

Deixa un comentari